Fa just un mes anunciàvem la celebració del dia del Punt, que va ser el passat 15 de setembre. Un dia que representa un homenatge a la creativitat i a la llibertat d'expressió artística individual, inspirat en el llibre "El Punt" de Peter H. Reynolds.
Vam fer una crida a les xarxes socials perquè tothom qui volgués hi pogués participar a través de l'etiqueta #diadelpunto. Des d'aquí volem agrair a totes les persones que han compartit les seves visions artístiques del punt i que han demostrat que un punt pot donar molt de joc:
Instagram @rejuega
Instagram @mhodiuelcor
Instagram @mhodiuelcor
Instagram @mhodiuelcor
Instagram @mhodiuelcor
Instagram @clubpequeslectores
Instagram @mhodiuelcor
Instagram @mhodiuelcor
I els punts de Veure Pensar Sentir:
I també us convidem a visitar la fantàstica creació feta per InNatura: El punto flotante. Us deixem l'enllaç perquè la pugueu gaudir.
Només queda tornar a convidar-vos a explicar el conte als més petits (i als no tan petits) i a atrevir-vos a crear i imaginar amb totes les formes possibles. El punt, com a partida, i la seva expansió sobre les mil i una formes.
A propòsit de les programacions, planificacions... les unitats didàctiques, els centres d'interès... Ara que arriba la tardor cal parlar de què representa aquesta estació, com s'acull socialment i, sobretot, com es treballa a l'escola.
Des de temps remots hi ha una cultura de les estacions a les escoles que, tot i les realitats climàtiques, genera una roda viciosa de murals, taules d'estacions, fitxes i altres elements que configuren una realitat acadèmica que en el seu moment tenia molt de sentit però que, amb el pas dels anys, simplement s'ha acceptat "tal i com és", sense permetre la reflexió del seu significat i l'evolució del seu sentit.
"A la tardor ni fred ni calor" és discutible. Es preveu que aquesta tardor serà més calorosa que les anteriors. Si és cert que hi ha un descens de les temperatures, també cal admetre que la roba de "entre-tiempo" està en perill d'extinció...
No sé si em veig torrant castanyes a la vora del foc i ja m'imagino a la iaia castanyera a urgències per un cop de calor.
El món canvia, es transforma... i nosaltres?
La tardor només es redueix a castanyes, moniatos, magranes, raïm, pinyes, avellanes, nous, fulles i els colors de la tardor? Definitivament, no.
Parlant dels colors de la tardor...
Groc, vermell, taronja i marró només? Hi ha certa tendència a ensenyar els colors de la tardor i si bé aquests tenen una major presència per les transformacions químiques dels arbres i plantes, no són els únics; i si ens fixéssim més ens adonaríem de la quantitat de colors amb les seves varietats i tonalitats diverses. Una meravella! Aquí us deixo un interessant article publicat a Investigación y Cienciasobre els colors de la tardor que val la pena de llegir.
M'agradaria proposar un exercici creatiu: seríeu capaços d'anomenar cadascun del colors de la paleta de sota? Si no estem familiaritzats amb el llenguatge artístic, possiblement no; aniríem del "verd fluix" al "una miqueta més fort".
Si cadascun d'aquests colors hagués de tenir un nom, quin seria? Us animeu a provocar als vostres infants amb aquesta pregunta?
Cada canvi d'estació comporta un moment de transformació; la llum, el color, la temperatura, l'estat anímic... tot canvia i requereix d'una nova mirada. Amb l'arribada de la tardor el nostre organisme es prepara pel canvi de temperatura, per la recollida que portarà l'hivern, per la llum menys intensa, pels dies més curts... És fantàstic parlar de les fruites, fruits i verdures d'aquesta estació, però també és necessari entendre què ens remou i què representa.
Per què és tardor? Què passa a la Terra? Per què aquests colors? Per què algunes fulles cauen? Per què se celebra la Castanyada? Què vol dir Halloween a la nostra cultura (invasió, recuperació de tradicions...?). Mirem la Tardor com un conjunt de sensacions i no pas com un grup de continguts estandaritzats i poc reflexionats que "perquè sempre s'ha fet així" es fan sense més.
Us proposo parlar de les sensacions i sortir a fora, sobretot sortir per observar la natura, observar els canvis in situ i no a través de fotografies o, pitjor encara, de dibuixos estereotipats; a comparar fulles, recollir aglans, enregistrar el piular dels ocells... i totes aquestes propostes que ja ens feien els grans mestres i pedagogs de principis del segle XX.
Perquè les estacions no són res si no es té en compte la natura. I tant a la tardor, com a l'hivern, a la primavera i a l'estiu es pot anar a buscar petxines a la platja; i trobar fulles caigudes; i menjar nous; i fer ninots de neu (artificial, gel...); i anar a la piscina (coberta/a l'aire lliure); i collir flors (aquí teniu algunes de les flors de la tardor)...
Us deixo un àlbum d'imatges d'activitats per provocar als infants amb la natura i us desitjo una molt bona tardor!
El proper dilluns les aules, que han estat buides tants i tants dies, tornaran a omplir-se de vida i d'alegria. Sant Torne-m'hi ha arribat i com cada curs ens trobem amb l'angoixa de com acompanyar aquests infants que comencen l'aventura de l'escola.
Per a aquesta entrada he preparat una llista de 7 aspectes a tenir en compte. No són els únics, hi ha molts més, però considero que són aquells que necessiten una mirada i una atenció especial.
Recordeu que com es desenvolupi aquest procés d'entrada determinarà la relació que tingueu amb les famílies i els vincles que estableixi l'infant al llarg de tota la seva escolarització. Així que el que sembla un simple "procés d'adaptació" posa molts aspectes en joc.
La paraula adaptació recorda a la supervivència de les espècies sota el lema "adaptar-se o morir". Per adaptar-te a un determinat espai has de canviar certes formes de comportament o maneres d'entendre les coses que, en el cos d'un infant, és incomprensible. Parteixo de l'afirmació que ELS INFANTS NO HAN D'ADAPTAR-SE A RES; en tot cas parlem d'un procés de familiarització, un concepte que ja han acollit molts espais educatius i que porta en sí mateix la visió pedagògica que té l'escola d'aquesta entrada a l'escola. Si ens familiaritzem vol dir que l'escola serà com una llar per als infants; si ens adaptem vol dir que l'escola, lluny de transformar-se, està morta dintre d'uns paràmetres on els infants han d'encabir-se.
2. LA FAMÍLIA ÉS PRIMER
Les famílies passen per sobre de l'escola, són elles qui tenen la darrera decisió. Elles escullen l'escola on volen portar als seus fills/es i elles són les primeres en entrar-hi i en establir els primers contactes. Per tant, cal donar-los el lloc que es mereixen, i que els correspon, dintre del projecte educatiu. Si creem un clima de familiarització on cada família trobi el seu espai i se senti a gust, acollida, respectada i escoltada; els infants sentiran aquest benestar que els transmet la mare i el pare i podran obrir-se millor a aquest procés. Si, per contra, les famílies fan "nosa" a l'escola, haurem trencat un vincle preciós i molt apreciat que costarà molt d'aconseguir.
Permeteu-me que parli en femení de l'educadora; ja que la major part d'aquest col·lectiu és composat per dones, no obstant inclou també a tots els homes que viuen i senten l'educació infantil.
La disponibilitat fa referència a l'escolta i l'actitud oberta que té. Estar disponible vol dir ESTAR per cobrir les necessitats que sorgeixin. Aquesta actitud requereix d'un gran treball personal per part de l'educadora i per una gran empatia. Recordeu que cada infant és únic i fa el seu procés a la seva manera; per tant la disponibilitat passa per la mirada individual a cadascun dels infants i, per tant, a cadascuna de les famílies. És preciós ser mestra o educadora d'infant en els bons moments, però els moments no tan bons també tenen la seva bellesa i quan els aculls estant disponible adquireixen una potència immensa.
Els infants són pura emoció, no cal dir-ho. En aquests moments de familiarització es tornen un mar d'emocions, algunes les han sentides abans, però d'altres no. Angoixa, por, alegria, anyorança, tristera, excitació... Són moltes, massa per a poder ser assimilades per infants tan petits si no tenen l'acompanyament adequat d'un adult que els escolta i que està atent a les seves necessitats. El primer de tot és acollir totes aquestes emocions, totes són vàlides i necessiten ser reconegudes. Un cop acollides, els podem posar nom per ajudar als infants a identificar-les quan les tornin a sentir.
Vull fer especial menció a la frase típica de: "no passa res, la mare tornarà ara". SÍ, SÍ QUE PASSA! La mare no hi és, ha marxat, sí que passa! I generalment quan es diu "tornarà ara" el ara no té el mateix significat per a l'adult que per l'infant. ARA ÉS ARA, no d'aquí un minut, ni mitja hora ni dues hores! Els nens i les nenes no entenen el temps, no el dominen encara i els hi és molt difícil entendre que en una estona tornarà. També hi ha una altra frase estrella que és: "no ploris més!", perquè si una persona té ganes de plorar, ho fa, i ja està. Depèn de com l'adult acompanyi aquest plor que s'estableixi un vincle o un altre; però si l'adult no suporta el plor, no hi podrem fer res...
També cal dir una cosa: cal reconèixer quan ha arribat el moment de trucar a la família. Un infant que està tan angoixat no està en condicions d'establir cap vincle i necessita a la seva mare o al seu pare, perquè ells són primer!
5. PRIMER DE TOT: SEGURETAT
Són molts els estudis que demostren que si l'infant se sent segur i confiat estarà més obert a l'aprenentatge. Si l'entorn no propicia aquest ambient de seguretat i confiança estarà creant un bloqueig cap al seu desenvolupament emocional, cognitiu, afectiu, social... Perquè el nen i la nena se sentin segurs es necessita aquesta visió cap a les emocions, cap a aquest procés lent i individual.
6. EL TEMPS DE LA FAMILIARITZACIÓ: 2 DIES NO SÓN SUFICIENTS
Aquest és el gran handicap; moltes famílies treballen i no poden acompanyar el seu fill/a el temps que necessita; però cal tenir en compte que durant aquest procés de familiarització la família ha d'estar disponible perquè d'això dependrà la seguretat que desenvolupi l'infant cap a l'escola.
També el tema de quants dies dura l'adaptació. Aquí no hi ha una recepta màgica; cada infant i cada família són únics i caldrà fer un treball individual amb ells. Podrà ser una setmana, 15 dies, dos mesos... no hi ha una data de caducitat; però sí que hi ha una disponibilitat de l'educadora de captar les necessitats i donar la resposta que necessiten.
Tenir present que molts infants realitzen regressions; pot ser que s'hagin familiaritzat ràpid però al cap d'un temps sentin l'angoixa que no van sentir al principi. Està bé, tot és correcte. Realment fins que els infants no passen tot un any al centre no es pot donar-se per finalitzada aquesta familiarització.
És la clau! Una bona relació amb les famílies i un bon clima de comunicació seran decisius durant aquest procés. Donar un espai a les famílies per a parlar, compartir les seves angoixes, les seves emocions... Escoltar-les i valorar-les. Poder dir obertament les coses que han passat, tant les bones com les no tan bones. Poder trucar-los i dir-los: vine, que el teu fill et necessita. Això és d'un valor incalculable. Cal una bona comunicació amb les famílies!
Recordeu que cada infant i cada família són un món i nosaltres, com a educadores, hem d'estar disponibles i atentes a tot allò que succeeix per a poder donar resposta a les necessitats i generar un clima de confiança i seguretat.
Acompanyo aquesta entrada amb un petit vídeo on apareix un resum en castellà dels 7 punts que he tractat aquí. Espero els vostres comentaris!
Desitjar-vos un molt bon inici de classes i un curs ple d'aventures i històries a compartir!
Veure, Pensar i Sentir va néixer com un espai d'intercanvi, divulgació i reflexió. Des del 2010 que es va crear, s'ha anat transformant i agafant diferents formes i formats.
Ara, passats 5 anys d'aquests inicis, Veure, Pensar i Sentir comença un nou camí ple de projectes i il·lusions amb l'objectiu d'arribar més enllà i portar aquest missatge de transformació educativa a tants llocs com sigui possible.
El logo que representa Veure, Pensar i Sentir és un molinet de vent seguint la metàfora de l'aire que ens guia i ens porta d'un costat a un altre; com la sensació de calma o de remoguda; el molinet va donant voltes transformant els seus colors. Voltes, voltes i més voltes. A on ens portarà?
Acompanyant a aquesta imatges hi ha tres eixos d'acció: la formació, la divulgació i l'aplicació.
En forma de formació hem dissenyat quatre espais on cercar aquesta transformació educativa: els cursos, els monogràfics, el grup de reflexió educativa i els viatges pedagògics.
La divulgació ve de la mà del blog i dels seus articles de reflexió, però també de recomanacions de lectures i materials. Cada setmana hi haurà contingut nou al blog.
I l'aplicació... arribarà més endavant, estem començant!
Un cop més volem agrair a totes les persones que ens heu estat seguint i que creieu que una altra educació és possible. Esperem que el grup vagi creixent i es vagi estenent la idea d'educació transformadora.
Coneixeu el llibre El Punt? El seu autor és Peter H. Reynolds i tracta la història d'una professora que fa confiar a una nena en les seves pròpies capacitats creatives. Tot comença amb un punt en un paper que esdevé una guspira de confiança, coratge i explosió creativa.
¿Conocéis el libro El Punto? Su autor es Peter H. Reynolds y trata de la historia de una profesora que hace confiar a una niña en sus propias capacidades creativas. Todo empieza con un punto en un papel, que se convierte en una chispa de confianza, coraje y explosión creativa.
El proper dia 15 de setembre se celebra el Dia Internacional del Punt (International Dot Day), impulsat pel mestre Terry Shay que el 15 de setembre del 2009 va presentar el llibre a la seva aula i, des de llavors, els 15 de setembre són un homenatge al poder intern, al potencial i a la creativitat de totes les persones del món.
El próximo día 15 de septiembre se celebra el Día Internacional del Punto (International Dot Day), impulsado por el maestro Terry Shay, quien el día 15 de septiembre de 2009 presentó el libro en su aula y, desde entonces, los 15 de septiembre se convierten en un homenaje al poder interno, al potencial y a la creatividad de todas las personas del mundo.
Des de la plataforma del International Dot Day es convida a tothom a participar en aquest dia del Punt com un homenatge a la creativitat i a l'art a través de la redescoberta del potencial creatiu a tot el que es fa.
Desde la plataforma del International Dot Day se invita a todo el mundo a participar en este día del Punto como un homenaje a la creatividad y al arte, a través del redescubrimiento del potencial creativo en todo lo que se hace.
NOSALTRES ENS HI APUNTEM! I TU?
¡NOSOTROS NOS APUNTAMOS! ¿Y TÚ?
Des de Veure, Pensar i Sentir ens apuntem a la revolució de la creativitat i us animem a fer-ho, també.
Com?
Crea, inventa, redescobreix el teu potencial a través del punt. Amb dibuix, escultura, peces soltes... només cal que fotografiïs o facis un vídeo de les teves creacions, les dels teus fills, els teus alumnes...
Comparteix-les a les xarxes socials (Facebook, Twitter i Instagram) amb l'etiqueta #DiaDelPunto.
A @veurepensarisentir anirem fent una crònica de totes les creacions que s'envien i recopilarem les vostres idees.
Desde Ver, Pensar y Sentirnos apuntamos a la revolución de la creatividad y os animamos a hacerlo también.
¿Cómo?
Crea, inventa, redescubre tu potencial a través del punto. Con un dibujo, escultura, piezas sueltas... sólo hace falta que fotografíes o hagas un vídeo de tus creaciones, las de tus hijos, tus alumnos...
Compartelas en las redes sociales (Facebook, Twitter e Instagram) con la etiqueta #DiaDelPunto.
En @veurepensarisentir iremos haciendo una crónica de todas las creaciones que se envían y recopilaremos vuestras ideas.
- Aquest tobogan és massa alt per a tu, ves al petit!
- Quan caiguis no ploris perquè no voldré saber res!
Segurament us són ben familiars aquestes exclamacions. Són frases que, amb les nostres millors intencions, aboquem a sobre dels infants sense adornar-nos del perill en el qual els posem.
El món és ple de perills i la vida plena d'obstacles. De vegades ens arrisquem i d'altres no. Sembla que els infants vulguin fer-nos la murga arriscant-se en tot moment, provocant-nos amb les seves escalades i salts, preocupant-nos amb la seva activitat que veiem com descontrolada i inconscient... Lluny de fer-nos la murga, s'estan provant a ells mateixos; i més lluny encara, saben que poden fer-ho, perquè alguna cosa dintre seu els diu que estan preparats, que són capaços... sempre i quan la veu, la mirada i el cos de l'adult que els acompanya els digui, confio en tu i sóc aquí pel que necessitis.
Córrer riscos sense perill, crec que és la base. Allò perillós és la inconsciència, la desconeixença de les pròpies capacitats i limitacions. Quan els infants es proven a si mateixos a l'hora d'enfilar-se al sofà (en un primer moment) o de fer foc (quan són més grans), estan valorant i validant les seves pròpies possibilitats, els seus límits, la seva pròpia imatge. Arriscar-se els fa ser més conscients del perill, perquè el risc els dóna informació sobre el moment en el qual estan, què són capaços de fer i què encara no.
Els adults tenim por, per això protegim als infants. I sense voler, els transmetem la nostra por. I de cop, no es veuen capaços. Però ells són capaços!
Us convido a veure un apartat del documental Baby Human, on parla del desenvolupament motor. Mostren alguns experiments científics que demostren que, des de ben petits, els infants són conscients del perill i no s'arrisquen si aquella acció la consideren perillosa. Cal tenir en compte, però, que els moments de transició, és a dir, quan comencen a gatejar i quan comencen a caminar, són moments delicats que requereixen una especial atenció al perill, ja que els petits estan adaptant les seves habilitats i capacitats a la nova situació i, per tant, no tenen tanta consciència del perill.
Són conscients, capaços, hàbils... sempre hi poden haver accidents, per suposat! Però quantes més experiències de risc puguin tenir, més conscients seran de les pròpies habilitats i més es reduiran les possibilitats d'accident.
Què podem fer per acompanyar el risc?
Els adults han de sentir-se tranquils, segurs... Acompanyar el risc vol dir acceptar el perill i estar disponible i alerta. Hi ha persones més patidores que unes altres. Algú que pateix molt, no està tranquil a l'hora d'acompanyar el risc i, per tant, és preferible que delegui la seva presència en una altra persona.
Acompanyar el risc vol dir conèixer les capacitats dels infants, de cadascun dels infants. Si observem a un nen/a que vol arriscar-se més enllà de les pròpies possibilitats, requerirà un altre tipus d'acompanyament. Risc, sense perill, cal recordar. Un espai segur per a arriscar-se.
Gràcies a aquestes experiències arriscades els infants conqueriran el seu propi cos, coneixeran les seves pròpies capacitats i seran capaços de respectar-se, respectar i fer-se respectar. La conquesta de l'autoconeixement, la conquesta de l'autonomia i de la independència.
Avui us presento una provocació d'estiu. Una activitat per a totes les edats, ja que tothom pot gaudir i crear en tantes versions com doni de sí la imaginació.
La fàbrica de gelats és un espai de creació amb material totalment variats per a fabricar tot tipus de gelats: de maduixa, de menta, amb topping, amb xarop... Gelat de lluna, gelat de gespa acabada de tallar, gelat de petons i abraçades... T'imagines el teu gelat?
Ingredients per a la creació de la fàbrica de gelats:
Pasta de sal amb colorant.
Decoracions diverses: pedretes de colors, paraigüetes hawaians.
Purpurina (no pot faltar i en grans quantitats!).
Culleretes de gelat.
Pots i recipients diversos (jo vaig fer servir motllos per magdalenes, de silicona; plats, pots de metall...).
Culleres per agafar els gelats.
Pals per fer polos.
Tot el que trobis per casa que pugui servir.
Per fer la pasta de sal faig servir un got de sal, un got d'aigua i dos de farina. Es barregen bé i es va afegint farina, si fes falta. Faig servir colorant alimentari per a donar color a la pasta. En algunes ocasions també he afegit unes gotes d'aroma (vainilla, lavanda, maduixa, llimona...).
Per a presentar el material vaig escollir un plàstic tipus mirall, per donar un toc diferent a la superfície de creació.
El joc comença manipulant la pasta de sal, agafant-la amb les culleres, omplint i buidant pots i... afegint molta molta purpurina!
Un material poc estructurat amb una provocació determinada. Hi ha qui va fer gelats, però d'altres, simplement, van manipular els materials. Alguns van fer pastissos i uns altres es dedicaven a observar i a apropar-se tímidament.
Tot s'hi val, en el joc les normes les posa l'infant. I quan es tracta de crear, la única norma vàlida és respectar a tothom i al material. La creació és l'expressió més profunda d'un mateix, així que ningú pot indicar com fer-ho.
Us convido a provar aquesta experiència a casa, a l'escola... La textura de la pasta de sal és molt especial i combinat amb tots els altres materials, es converteix en hores i hores de diversió i creació!
