divendres, 30 de desembre de 2011

SEGELLS AMB GOMES D'ESBORRAR

Al blog d'Ishtar Olivera he trobat un tutorial on s'explica pas a pas com fer segells personalitzats d'una manera molt senzilla i econòmica. Us deixo les imatges, el text que les acompanya el podeu trobar el seu blog. Primer surt en anglès, però després en castellà.


diumenge, 30 d’octubre de 2011

PENSANT EN ELS ALTRES

CARTA D'UN NEN AL SEU MESTRE

Hola i gràcies per llegir la meva carta.

Jo sóc aquest nen que normalment no para quiet a la taula, a qui li està vostè dient que calli. El que de vegades, quan vostè explica, ho entén abans que acabi, però si ha de repetir-ho s'avorreix. De vegades puc ser molt mal educat o explosiu per cridar l'atenció. M'agrada parlar de temes que "vostè creu" que no són de la meva edat. Vostè està dient sempre als meus pares que no puc aprendre, però si alguna cosa m'interessa l'aprenc fàcilment, però, quan tinc prou coneixements, ho deixo per avorriment. No responc a l'autoritat, si a l'enteniment i a les explicacions. Aprenc per imitació, el seu exemple m'és molt important. Segons vostè sempre estic trencant normes i creant unes noves. Sóc aquest geni "en potència" que si es centrés en alguna cosa seria el millor ....
 

Els meus pares em van portar al metge i diuen que tinc TDAH, una cosa anomenada Trastorn de Deficiència d'Atenció amb Hiperactivitat i això vol dir que no paro quiet, no puc atendre durant molt de temps, em distrec fàcilment i, a més, sóc hiperactiu.
 

El metge volia que prengués Ritalin (la meva mare va dir que d'això res, que les amfetamines només creen drogoaddictes), llavors la meva mare va investigar i faig coses que enfoquen la meva energia (esport, arts marcials, tai-txi, ioga) i evita donar-me aliments amb sucre o glucosa, així em sento més relaxat.
 

No m'agrada que em tractin com un nen, potser de certes coses sàpiga menys, però això no significa que no sàpiga, estic fent el meu procés.
 

Doni'm més temps per assimilar les coses, ja que aprenc de forma diferent.
 

Si no aprenc d'una forma tradicional ....per què m'ensenya sempre de la mateixa manera? Per què no d'una forma més pràctica?
 

Estic preguntant sempre "per què?". Això no vol dir que l'estigui posant a prova, només que tinc curiositat.
Si no sap la resposta, digui-m'ho. No em doni una evasiva. Ajudi'm a trobar la resposta. 

M'agradaria que m'inclogués en les decisions que m'afecten, no sóc simplement un alumne més.
 

M'agradaria que vostè reconegués que sóc diferent, no que em classifiqués com a diferent. No sóc ni més ni menys que vostè.
 

Si vostè m'expliqués per què serveix el que estudiem i que per aconseguir certes coses necessito disciplina, reaccionaria d'una forma diferent.
 

Quan no em puc concentrar faci alguna activitat per distendre'm: un joc, música, ball ..... Però no em cridi.
 

És que moltes vegades es desespera a classe ja que cap de nosaltres li fem cas. S'ha preocupat vostè de saber el que ens interessa?
 


Un Salutació amb Amor




José Manuel

dimecres, 12 d’octubre de 2011

"L'AUTONOMIA PORTA BATA?"

Al blog Menuts i Ganàpies he llegit aquest article força interessant:
 
El terme AUTONOMIA, és força modern, i s’estudia , generalment , en Psicologia Evolutiva. La seva definició ens diu que, una persona autònoma és aquella capaç de prendre decisions sense intervencions alienes.Però bé, què passa quan parlem de l’autonomia dels infants? Hi ha moltes teories i moviments educatius que ens parlen d’educar per a serautònoms, d’ensenyar a l’infant a ser independent. 
Tornem a 
l’etimologia de la paraula: 

                         AUTO= un mateix + NOMIA= norma.
És a dir , fer les pròpies normes. El que pot sonar a anarquia, no és més que el procés de creixement personal, dit d'una altra forma, quan parlem de normes, no ens referim a normes generals (doncs aquestes... no les podem triar),parlem de la recerca dels recursos, dels PROPIS recursos, per tal de superar els obstacles que se’ns van presentant al llarg de la vida. 
Així doncs, l’autonomia s’ensenya? No, però sí que s’aprèn, i per aprendre cal practicar, i per practicar, cal detectar un problema, per tal de buscar els recursos per superar-ho, per equivocar-se i buscar-ne d’altres. 
Per a que un infant s’iniciï en el procés d’autonomia, necessita d’un adult que l’acompanyi, i que li verbalitzi situacions noves.
Per exemple, quan se’ns parla de l’ús de la bata a les escoles, quan s’avalua si un infant és autònom o no, pel fet de saber posar-se la bata, i qui diu la bata diu la sabata, la jaqueta... o si a casa, els ensenyem l’hàbit de rentar-se les mans abans de dinar, hem de ser conscients, que no els estem ensenyant a ser autònoms, estem ensenyant un hàbit. 

Acompanyar-los en el procés d’autonomia, seria deixar que l’infant detectés que està brut i es vol rentar les mans perquè les  vol tenir netes. Que l’infant detectés que la seva sabata està descordada i el fa ensopegar i per això vol aprendre a cordar-se-la.Que al menjador o a l’hora de pintar s’embruta i per això necessita posar-se una bata o davantal per a cobrir-se. Cal tenir molt present i aclarida la terminologia, sobretot quan la utilitzem els professionals de l’educació, doncs si confonem els significats, pot passar el que ens està succeint a la nostra societat: que accelerem processos saltant-nos passos. Així doncs, per a parlar d’autonomia, cal parlar de respecte, d’observació. Per a ser un ésser autònom, cal embrutar-se,equivocar-se, caure, aixecar-se... el que no tinc tan clar és que calgui saber  posar-se la bata.

dijous, 6 d’octubre de 2011

GRUP DE REFLEXIÓ EDUCATIVA

Es busquen persones sensibilitzades amb  l'educació viva que vulguin, en un principi, reunir-se un cop al mes per compartir experiències, punts de vista, etc. per la zona del Moianès.
Aquest grup té la intenció de convertir-se en un espai de trobada on poder compartir experiències, reflexionar sobre les accions educatives, conèixer altres maneres de fer... 


En un principi ens reunirem el tercer dilluns de cada mes a les 17.30h, a Moià (amb possibilitat de canviar de lloc). Tot prenent un te parlarem de la situació educativa actual, de propostes alternatives, de mirades diferents i dels nostres sentiments. Llegirem articles; veurem i analitzarem imatges i vídeos; exposarem els nostres conflictes interns entorn a l’acció dintre de l’escola.
Si algú desitja participar però no pot fer-ho presencialment, estarem en contacte a través del correu electrònic.
Totes les propostes, maneres de fer, idees, experiències i sentiments són benvinguts i entre tots i totes intentarem “refer” la idea d’escola tot pensant en les necessitats dels infants i de la societat actual.

Els interessats/des poden posar-se en contacte amb mi a través del correu electrònic veurepensarisentir@gmail.com.

Gràcies per la difusió d'aquesta informació

dimarts, 4 d’octubre de 2011

TALLER "LA MIRADA DE L'ADULT EN L'EDUCACIÓ RESPECTUOSA"

Investigar els judicis, ampliar la mirada, desmuntar, simplificar, jugar... a través de l'expressió plàstica, exercicis corporals i la reflexió grupal.

A càrrec de la Laia Casals, arteterapèuta llicenciada en Belles Arts i educadora a Moixaina.

DISSABTE 8 D'OCTUBRE de 10 a 14.30 h.
Preu: 35€

Lloc: Espai La Banyera (C/ Elkano 78. Metro Poble Sec).

dimarts, 27 de setembre de 2011

L'EDUCACIÓ A REGGIO EMILIA

Malgrat ser un vídeo en italià, subtitulat en anglès, les imatges ajuden a fer-nos una idea de com és l'educació a Reggio Emilia.

dilluns, 19 de setembre de 2011

II Congrés Nens del 3r mil·leni

 
Coneixem veritablement als nostres fills i alumnes? Volem ajudar-los en el seu desenvolupament? El Congrés Nens del 3r mil·leni ens dóna eines per ajudar als infants i joves d'aquesta era. 

PREU DEL CONGRÉS: 60€
Professional titulat: 45€

Oferta 2 persones 50€ cadascuna
fins el 30 de setembre de 2011
 
PLACES LIMITADES
per rigurós ordre d'inscripció

  

dijous, 8 de setembre de 2011

"Los niños mandan"

A través de la pàgina del CRAEV he arribat a aquest vídeo d'una família que s'ha traslladat de Madrid a Alacant per tal de poder educar als seus dos fills "a la seva manera". Dintre del vídeo es parla de l'ambient educatiu "Ojo de Agua" situat a Orba. Un preciós projecte d'educació respectuosa.

Clica per veure el vídeo

dimarts, 6 de setembre de 2011

Titelles de feltre






 




Tots tenim talent si sabem com descobrir-lo

Novament, el programa "Redes para la ciencia" ens deixa una fantàstica entrevista d'Eduard Punset, realitzada a Ken Robinson.

Aquest capítol, titulat "Los secretos de la creatividad" ens proposa un viatge a través de la creativitat de la mà de Ken Robinson, qui explica que tots podem ser creatius, però que no sabem. Robinson proposa crear entorns que ens permetin desenvolupar la nostra creativitat, però no només a l'escola, sinó a la societat en general. 

L'ésser humà té una gran imaginació, amb la qual podem recrear moments passats, sentir empatia... la creativitat és el resultat del fer treballar aquesta imaginació. A més a més, ser més creatius podria ajudar-nos a enfrontar i solucionar els problemes que ens trobem en el dia a dia. 

A l'hora de ser creatius, sovint, ens equivoquem, i aquest errors ens porta a una nova idea. L'equivocació és necessària per continuar endavant. Robinson explica que aprendre a ser creatius és igual d'important que aprendre a llegir però que a la nostra societat no se li dóna tanta importància.  Afegeix, també, alguns "ingredients" indispensables per a ser creatius:
  •  Escollir bé allò que ens motiva (cosa que Ken Robinson anomena "element". El nostre element és aquella activitat que ens motiva).
  • Dedicar-shi amb passió, ja que la passió és el motor de la nostra societat.
  • Ser disciplinaris per anar millorant.
  • Arriscar, llençar-se encara que ens equivoquem.

Trobem una errada en la nostra manera de pensar. Creiem que ser creatiu vol dir ser espontani i realitzar la primera cosa que se'ns passa pel cap; però la creativitat és un procés en el qual s'han de tenir idees originals amb valor.

Un vídeo de 30 minuts molt recomanable.



dimarts, 23 d’agost de 2011

LES FITXES

Meravellós escrit de Miquel Sanz, trobat al blog "Madre Tierra", que explica els sentiments d'un nen davant l'educació tradicional.

"Siempre me ha cautivado surcar la bóveda celeste y acompañar en sus vuelos estelares a mi inquieta imaginación, pues cuando inicia su viaje, lo hace sin pagar peaje ni hospedaje. Suerte tengo de ella que elude la servidumbre de las leyes físicas y tan sólo danza sus ritmos a través del tejido de los sueños. Le gusta elevarse labrando arabescos por los mundos que yo anhelo y me lleva con ella en sus expediciones singulares. Aquí brincamos por las columnas de la Calzada de los Gigantes irlandeses, acá trotamos por cada recodo de la ciudad de los Nabateos; más allá danzamos sobre las aguas salinas del Mar Muerto con la pericia del funambulista.
En estas fantasiosas ensoñaciones suelo afincarme cuando el tedio asedia los cuatro tabiques de parvulario. Y eso ocurre, las más de la veces, cuando nos sometemos a la tiranía de las fichas. Y así lo estimo no porque no sean convenientes tales actividades sino porque en exceso resultan fastidiosas.  Entre otras, hemos hecho el abecedario en inglés, puzles de opuestos, rellenar con colores dibujos ya trazados y el resto, fichas en las que debes seguir con tu lápiz  los puntos impresos. Pero cuando, sentado en mi pupitre, afronto la séptima ficha, me entran como unos calambres en las piernas que se apoderan de mi voluntad y empiezan mis pies a repiquetear contra el suelo con la agitación misma de mi padre en el momento de encarar una nueva entrevista de trabajo. Se me figura que debe ser el afán que la carrocería y las ruedas de mi cuerpo tienen por removerse. Los músculos y los huesos que me sostienen me piden que los lleve a desbravarse hasta apurar las últimas fuerzas; que no refrene jamás esa sinfonía de gestos y maneras que nos gobiernan a los niños; que gatee, que corra, que cante, que salte, que ruede, que brinque y que trepe sin contención. Y cuando me lanzo con aplomo a engrasar las tuercas de mi chasis, me topo con Julia, mi profesora de P-3.
–Siéntate Unai. Debes aprender a moderar tus nervios. Tus compañeros también desean salir a jugar pero primero hemos de acabar las fichas restantes- me dice severamente-. El trabajo bien hecho hará gentes de provecho- añade siempre, como si se tratase de la divisa central en la que ha cimentado su vida.
Entonces me siento y me quedo desalentado. ¿Cómo le explico a mi profesora, con la escasa verbosidad común a mis años y mi poco magisterio con las palabras habladas, que lo que yo necesito es salir a juguetear y dar escape a todas mis energías confinadas?
–El último de los paraísos sacrificados aquí en la Tierra ha sido la niñez- me decía mi perro Corle con esa concavidad que se le dibuja en la comisura oeste de sus labios cuando adopta un tono de gravedad. – Vosotros, locos bajitos, sois los últimos quijotes que le queda al mundo para combatir los molinos del hastío. Os rebosa el entusiasmo cuando acometéis cualquier obra: si toca excursión con la clase, la noche previa la pasáis en duermevela; si vais en bicicleta, os imagináis pilotando un avión turborreactor; si buceáis en el río, os creéis un recolector de perlas de las Islas Marquesas. Todo es aventura y desafío. Sin embargo, parece que a ciertos adultos no les gustó jamás que unos renacuajos de corazón alegre les hicieran reparar que la suya era una marchita existencia, ausente de toda pasión. Y como no todos los corazones son valientes para aceptar certeza tan cruel, sentenciaron a los pequeños a permanecer horas y horas de sus años mozos encadenados a una silla y a un pupitre y embotarlos con erudiciones vacías, con el fin de condenar el alborozo y la diversión al destierro. Y cuando finalmente al niño no le queda ni un pellizco de entusiasmo para emocionarse por las cosas, se dice que, por fin, para provecho de la sociedad, se ha convertido en un adulto hecho y derecho.
Pese a la conformidad en las tesis de mi perro, no queda otra que claudicar y dejar que las fichas terminen de aturdirme, como el humo a las abejas. Y cuando retomo las actividades prescritas por la profesora Julia, la disposición para amontonar conocimientos no es la mejor. Aun así, me concentro y observo detenidamente la ficha que tengo frente a mi; debo seguir con mi lápiz los puntos ya marcados y delinear un autocar que transporta a notables viajeros: un gato ataviado con esmoquin, una ardilla rapera luciendo pantalones XXL y  una tortuga con estrambóticas gafas  a lo  Elton John en los dorados 70. El bus está detenido en una parada donde aguardan para subir una eriza con la pierna escayolada y un zorro de género confuso con tacones de aguja. El dibujo me parece exquisito, pero tras cinco fichas trazadas me siento como un robot en una fábrica de producción en serie, y antes de aborregarme enteramente, libero a mi imaginación de su maquinal tarea y me fugo de las galeras de las fichas. Me dispongo a dibujar con hechicera inspiración lo que mis musas me canturrean: ahora pinto olas de los mares bravíos, ahora un rebaño de nubes en armónica coreografía…
- ¡Unai, otra vez te has salido de los puntos marcados!-"

JA HI TORNEM A SER

Després de bastant temps sense escriure res, recomencem les publicacions amb els blogs d'una escola molt interessant, l'escola Congrés Indiants:










dimarts, 31 de maig de 2011

L'educació Montessori en en el segle XXI Una mirada des de la neurociència

Les invitamos a participar de este curso que daremos en el ICE (Institut de les Ciències d'Educació) de la Universitat de Barcelona durante este verano, en el cual profundizaremos sobre la estrecha relación que hay entre la educación Montessori y la Neurociencia y el respaldo que existe desde esta última para mejorar las prácticas de aula. Una propuesta educativa completamente vigente y necesaria para los tiempos que estamos viviendo. 
Es un curso dirigido a maestros y maestras,  donde se complementará teoría y práctica (áreas de Sensorial y Vida Práctica), descubriendo posibilidades de aplicación de algunos elementos de la metodología Montessori en las escuelas y comunidades educativas de referencia de cada participante. 
Para mayor información y proceso de inscripción, consultar la web del Instituto de Ciencias de la Educación de la UB en el siguiente enlace:



Un abrazo,
Marco y Betzabé

www.montessoricanela.es>>

dimarts, 17 de maig de 2011

ASSOCIACIÓ PI PAO ANGELITO DE LOS NIÑOS

Escola d'educació viva i activa de Torreón (Mèxic). En aquest vídeo, que he trobat a través de "El viajero suizo" es pot veure la manera de treballar d'aquesta escola, on s'integren tots els aprenentatges respectant els processos individuals dels infants.


dijous, 12 de maig de 2011

VACUNES... SI O NO?

Ja fa temps que hi ha un devat entorn a la vacunació. A "El blog alternativo" han publicat un article on s'exposen els motius i les raons que impulsen aquest nou moviment d'antivacunació.

Alguns dels components de les vacunes, que són potencialment perillosos per a la salut humana, són els següents:
  • Virus errants o bacteris procedents dels cultius de cèl lules animals amb les que preparen les vacunes en els mateixos laboratoris
  • El mercuri, una neuro-toxina de la qual hi ha bona documentació, es troba encara en les dosis de vacunes múltiples contra la grip a tot el món. Vestigis d'aquest metall pesat apareixen també en altres vacunes
  • L'alumini, verí que pot causar patologies de la medul la òssia, en l'os i degeneració cerebral
  • Cèl.lules animals de: micos, ronyons de gos, gallines, vaques i éssers humans.
  • El formaldehid (líquid utilitzat per embalsamar) és conegut a nivell mundial com carcinogen.
  • El polisorbat 80, se sap que causa infertilitat en ratolins femelles i atròfia testicular en ratolins mascles
  • Gelatina de porcs i vaques, se sap que causa reaccions anafilàctiques, es troba en grans quantitats en la vacuna triple vírica i en les vacunes contra la varicel i l'herpes zòster.
  • Glutamat monosòdic (MSG) en vacunes inhalades contra la grip, se sap que causa trastorns metabòlics (diabetis, per exemple), convulsions i trastorns neurològics, entre d'altres. 
S'ha demostrat que algunes malalties, com l'asma, l'artritis, l'autisme..., en determinats casos estan associades amb la vacunació. A més a més, de totes les malalties que poden provocar i els efectes secundaris.

A més a més, s'ha pogut comprovar que molts metges i professionals de la salut no vacunen als seus fills/es, ja que no s'ha demostrat del tot que la vacuna sigui eficaç i/o segura.

Cada vegada més hi ha més conflictes d'interès entorn a aquest tema. Alguns professionals i especialistes estan en contra de la vacunació, d'altres es posicionen a favor...

Deixo alguns vídeos perquè cadascú tregui les seves pròpies conclusions:

HOWARD GARDNER

Howard Gardner, escriptor i psicòleg estadounidenc. Ha escrit el llibre de les intel·ligències múltiples i en aquest vídeo explica la seva teoria:



ALIMENTACIÓ CONSCIENT

Xerrada que va fer la Suzanne Powell (Psiquiatra Filosòfica Especialista en Medicina Ortomolecular. Instructora de cursos ZEN).

ALIMENTACIÓ... QUÈ MENGEM I QUÈ MENGEN ELS INFANTS?

Moltes vegades hem sentit a parlar d'aquests tipus d'aliments i dels seus components; però en aquests vídeos demostren com afecten al nostre organisme. Ara, més que mai, hem de prendre consciència d'una bona alimentació.




dimecres, 11 de maig de 2011

TALLER: “EL ARTE DE EDUCAR: Necesidades Vitales Cubiertas, Niños Armónicos” amb Momo Cardona


Un taller dirigido a p/madres, abuelos,  educadores y toda aquella persona que se relaciona con los niños y desee generar “El arte de Educar”.

Como explica Momo Cardona:
Educar suele ser un “yo adulto te digo lo que tienes que hacer, como hacerlo y cuando. Me pongo frente a tí y dirijo tu vida, la manipulo, la invado y chantajeo. Robo tu libertad y tu creatividad y te preparo para un mundo competitivo donde “tener” está más valorado que ser. Te cubro de expectativas, te traspaso miedos y frustraciones, te amo dependiendo de como te portes, antepongo mis necesidad a las tuyas y te entrego en manos del sistema incluso antes de nacer.” El arte de educar es preguntarme si estoy dispuesta a trasformar mi vida por ti, en confiar en tu genuino potencial, es permitirme que experimentes la vida, es no invalidar tu autonomía y poder de decisión, es aceptar todas tu emociones, es convertirme en una adulta humilde que te observa para aprender de ti, es proporcionarte aquello que necesitas para completar tu evolución, es respetar tus procesos de vida, es ofrecerte seguridad y confianza, es permitirte ser lo que tu quieras, es ponerme a tu lado y acompañarte, haciendo un trabajo íntimo y profundo conmigo misma para facilitar tu camino.”
Os proponemos pues,  una nueva mirada hacia la crianza,a  nuestros hijos y a nosotros como adultos que los acompañamos en el camino de la vida¡

Viernes 20 de Mayo de 18h a 20h.

Para reservar vuestra plaza, podéis contactarnos en:
L´Ombeliqo. Divertiments en familia
C/ Clot 33, local
T. 93 246 58 02   
hola@lombeliqo.es

TALLER VIVENCIAL PER L'ACOMPANYAMENT RESPECTUÓS DELS PROCESSOS DE DESENVOLUPAMENT

Desde l'Espai AIGUA:
TALLER VIVENCIAL PARA EL ACOMPAÑAMIENTO RESPETUOSO DE LOS PROCESOS DE DESARROLLO


A cargo de Noel Pintó, coordinador y educador del proyecto educativo Genunió-Palúre y Giulietta Saurin, educadora del mismo.
Destinado a madres, padres y personas que acompañan procesos de desarrollo.

En Genunió-Palúre pensamos que el desarrollo personal sobreviene a través de la vivencia.


Es por eso que os ofrecemos este taller intensivo compuesto por dinámicas y juegos como experiencias para estimular nuestras reflexiones a través de la exploración de nosotros mismos y de compartir nuestras inquietudes e ilusiones en cuanto a los temas clave de la crianza y el desarrollo.


Genunió-Palure es un proyecto personal nacido de la necesidad de sentirnos madres y padres presentes, cercanos y activos en el acompañamiento de los procesos de desarrollo de nuestros hijos, manteniendo vivo y sano el vínculo entre el niño, la escuela y la familia y además, ofreciendo un espacio preparado para su desarrollo respetuoso.


Pensamos que el amor y el respeto pueden llegar del adulto al niño a través de una comunicación rica de experiencias donde los límites puedan ser percibidos como parte natural y segurizadora de las vivencias concretas.


Creemos en un acompañamiento integral basado en el respeto, el amor, y la confianza hacia los procesos internos de cada persona, (grande o pequeña)! 

FECHA: 21 y 22 de mayo de 2011
HORARIO: Sábado de 10h a 13h y de 16h a 19h
Domingo de 10h a 13h
LUGAR: Espai AIGUA (Associació Espai de Criança AIGUA)
            c/Valencia 601 interior (Local 4) Barcelona
APORTACIÓN: 60€


CONTACTO: Giulietta 662 330 104 // giuliettasaurin@hotmail.com

ELS NENS NO NECESSITEN LÍMITS, SINÓ NORMES I VALORS (Rosa Jové)

Entrevista amb la Rosa Jové, autora del llibre "Ni rabietas ni conflictos":



dimarts, 10 de maig de 2011

NOU BLOG SOBRE MASSATGE INFANTIL

 

Blog dedicat al massatge, als vincles afectius i al desenvolupament de l'afectivitat en la primera infància. Informació sobre cursos, articles...

dilluns, 9 de maig de 2011

OREJAS DE MARIPOSA



"POR CUATRO ESQUINITAS DE NADA"

"Cuadradito" vol jugar a casa dels seus amics "Redonditos", pero no entra per la porta perquè és rodona. Què poden fer? Es tracta d'un llibre per treballar l'amistat, la diferència i l'exclusió.


BOMBOLLES DE SABÓ

Les bombolles de sabó sempre han fascinat als infants i, ara que arriba el bon temps, ve de gust sortir al jardí o al pati per fer-ne. A Osofete Colorete ens donen la recepta per a fer bombolles de sabó "eficaces" i no tenir els típics problemes de que exploten abans d'hora.

Fòrmula # 1
Detergent Ultra
Aigua
(Si és destil·lada, funciona millor)
Glicerina, xarop de blat de moro o sucre glasé
(Additiu millorador)
1 Part
15 Parts
0.25 Parts
Fòrmula #2
Detergent Comú (Ala, Camello)
Aigua
(Si és destil·lada, funciona millor)
Glicerina, xarop de blat de moro o sucre glasé
(Additiu millorador)
1 Part
10 Parts
0.25 Parts
Fòrmula #3 (Súper Bombolles)
Detergent Comú (Ala, Camello)
Aigua
(Si és destil·lada, funciona millor)
Glicerina, xarop de blat de moro o sucre glasé
(Additiu millorador)
1 Part
3 Parts
2 Parts

Us deixo també amb aquest vídeo del Dr. Bubbles, fantàstic el que fa amb les bombolles:


dijous, 5 de maig de 2011

FER MÚSICA SUPOSA UN ENTRENAMENT MENTAL, FÍSIC I CREATIU

T
La música facilita la comprensió de les altres matèries

  • Fomenta l’hàbit d’escoltar, diferent de sentir, amb l’educació de l’oïda. Una escolta atenta és necessària per a qualsevol matèria
  • Valora el silenci com a punt de partida de qualsevol aprenentatge i com a valor per si mateix, mesurable i com a element indispensable de la música.
  • Reforça la concentració
  • Treballa i facilita la memorització.
  • Treballa “l’audició interior”. És imprescindible per a poder assimilar qualsevol aprenentatge assumir-lo dins teu.
  • Permet la comunicació, facilita la dicció, l’articulació, tècnica vocal , tècniques de respiració. En definitiva treballa la veu com a element comunicador no només d’informació sinó també com a reflex anímic i com a eina imprescindible per a la feina de “mestre/a”.
  • Potencia els valors de l’esforç i l’estudi constant.
  • Hi ha estudis que demostren que la qualitat acústica de l’aula repercuteix proporcionalment en el rendiment escolar. La manera d’emetre el so i com arriba a l’alumne afectarà directament a la comprensió.

És interdisciplinar, ajuda a assolir altres aprenentatges

  • Matemàtiques. Es un llenguatge matemàtic: mesura i reparteix el temps amb divisions i subdivisions mentals molt precises. És matemàtica creativa i abstracta perquè permet combinar, elaborar i improvisar aquestes diferents mesures i reparticions amb el treball rítmic.
  • Llengua i literatura: amb la cançó, pel fet d’incorporar-hi text, és un vehicle immillorable pel treball de la llengua (vocabulari, estructura, poesia, etc..)
  • Idiomes: per això mateix és una eina molt poderosa per a la introducció i aprenentatge de nous idiomes.
  • Educació física: treballa la psico-motricitat, el moviment i el ritme amb el propi cos a través de la dansa, l’expressió corporal i els jocs rítmics.
Socials: és un element integrador socio-cultural.

S’hi accedeix fàcilment

  • No cal cap requisit ni coneixement previ per a fer música
  • No cal cap instrument: es pot fer amb el propi cos (la veu, mans,...)
  • Les noves tecnologies ens permeten tenir a l’abast, a tota hora, d’una manera fàcil i barata la quantitat i qualitat de música que desitgem.

Desenvolupa la sensibilitat

  • És la més espiritual de les arts i la més abstracta: no es pot veure, no es pot tocar amb els dits però arriba directament al terreny de les emocions i els sentiments



És un factor d’integració social inter i multicultural i permet l’atenció a la diversitat

  • És un llenguatge universal, a totes les cultures de tots els temps hi ha música
  • Un grup musical permet integrar a tothom: hi ha la possibilitat de distribuir els diferents papers segons nivells de dificultat
  • La cançó és un factor d’integració molt poderós perquè facilita 
    • recursos lingüístics com vocabulari, pronunciació, etc. a través dels diferents idiomes.
    • és un reflex dels aspectes socio-culturals dels diferents pobles, amb les seves  tradicions, festes, actes.
  • Cada poble té un estil característic que s’ha anat forjant amb el pas del temps a través de moltes generacions i que s’ha anat transmeten per tradició oral i escrita.
  • El fet d’interpretar música en grup fa partícip i necessariament actiu a cada un dels membres individualment en un projecte creatiu col·lectiu. 
  • La música té un poder molt atractiu a totes les edats però especialment amb els nens i adolescents.

L’exercici musical estimula  l’entrenament mental i físic. La música pot ajudar a curar.

  • La Musicoteràpia és la ciència que estudia l’impacte de la música en la salut física i mental. Alguns problemes psicològics, psicomotrius, que es poden superar o millorar a través de la música.
  • Hi ha estudis neurològics i biològics que demostren que  la música és important per a les nostres vides. La música no només modifica el nostre estat d’ànim sinó que també pot tenir una influència molt positiva en desenvolupament cognitiu  humà pel que fa a estímul de la intel·ligència i fins i tot en la salut.
  • La música pot reduir l’estrès, però no hi ha una relació directa entre la música i l’estrès. L’efecte depèn, no només del tipus de composició sinó del rerefons cognitiu i cultural de la persona.
  • Alguns exemples de musicoteràpia: les tècniques de relaxació musical poden reduir en un 30% els efectes secundaris dels tractaments de càncer de mama, fan disminuir els dolors i les nàusees derivades de la quimioteràpia, redueixen l’ansietat d’alguns pacients a l’hora d’entrar en una màquina de ressonància magnètica.
  • S’ha demostrat és que els nadons es mostren familiaritzats amb les cançons que han escoltat al ventre de la mare.

Proporciona plaer

  • La vivència musical ben conduïda proporciona plaer i goig  tant als protagonistes del fet musical com al públic que ho escolta.

La música desenvolupa la creativitat

  • Com tota disciplina artística els límits són els de la nostra pròpia imaginació. Tothom pot crear música de la mateixa manera que tothom pot fer un dibuix
  • Desenvolupa la capacitat d’abstracció.
  • Ajuda a desenvolupar la intel·ligència amb l’estructuració mental que requereix



Factors negatius per a l’educació musical

  • L’excés de música, a tota hora, a tot arreu
  • La contaminació acústica i el soroll
  • Poc valor social que es dóna a la música que es reflecteix en poca presencia als plans d’estudi i reformes educatives, poc prestigi professional de la feina de “músic”.
  • La musica enllaunada envaeix tots els racons, en detriment de la música en viu. Els Dj., les disco- mòbils i els reproductors musicals han  substituït sovint la música en directe.
  • La banalització. Aquest excés de música produeix una saturació i invasió d’uns estils de música comercials fomentats pel màrketing amb intencions purament lucratives i de poc valor artístic. Aquests subproductes culturals envaeixen el terreny del lleure i incideixen de manera especial en els infants i adolescents perquè els manca un bagatge, uns coneixements i un raonament crític que es va adquirint amb el temps i segons l’entorn que els envolta. La cançó de l’estiu n’és un paradigma.
  • La música rítmica monòtona i a gran intensitat augmenten l’estrès


Per finalitzar, un parell de cites

  • “La música ha de ser un mitjà per expressar els sentiments interiors i les impresions de l'exterior”.  Manuel Blancafort
  • “Portes un músic dins teu. No et rendeixis”. Frederic Mompou

Antoni Miralpeix