dimecres, 30 de setembre del 2015

Crònica del dia del punt #diadelpunto

Fa just un mes anunciàvem la celebració del dia del Punt, que va ser el passat 15 de setembre. Un dia que representa un homenatge a la creativitat i a la llibertat d'expressió artística individual, inspirat en el llibre "El Punt" de Peter H. Reynolds. 



Vam fer una crida a les xarxes socials perquè tothom qui volgués hi pogués participar a través de l'etiqueta #diadelpunto. Des d'aquí volem agrair a totes les persones que han compartit les seves visions artístiques del punt i que han demostrat que un punt pot donar molt de joc:

Instagram @rejuega

Instagram @mhodiuelcor
Instagram @mhodiuelcor

Instagram @mhodiuelcor

Instagram @mhodiuelcor

Instagram @clubpequeslectores

Instagram @mhodiuelcor

Instagram @mhodiuelcor

I els punts de Veure Pensar Sentir:







I també us convidem a visitar la fantàstica creació feta per InNatura: El punto flotante. Us deixem l'enllaç perquè la pugueu gaudir.


Només queda tornar a convidar-vos a explicar el conte als més petits (i als no tan petits) i a atrevir-vos a crear i imaginar amb totes les formes possibles. El punt, com a partida, i la seva expansió sobre les mil i una formes. 

dimecres, 23 de setembre del 2015

ARA QUE ARRIBA LA TARDOR...

A propòsit de les programacions, planificacions... les unitats didàctiques, els centres d'interès... Ara que arriba la tardor cal parlar de què representa aquesta estació, com s'acull socialment i, sobretot, com es treballa a l'escola. 

Des de temps remots hi ha una cultura de les estacions a les escoles que, tot i les realitats climàtiques, genera una roda viciosa de murals, taules d'estacions, fitxes i altres elements que configuren una realitat acadèmica que en el seu moment tenia molt de sentit però que, amb el pas dels anys, simplement s'ha acceptat "tal i com és", sense permetre la reflexió del seu significat i l'evolució del seu sentit. 

http://theglamoroushousewife.com/2013/09/inspired-by-autumn/

"A la tardor ni fred ni calor" és discutible. Es preveu que aquesta tardor serà més calorosa que les anteriors. Si és cert que hi ha un descens de les temperatures, també cal admetre que la roba de "entre-tiempo" està en perill d'extinció... 

No sé si em veig torrant castanyes a la vora del foc i ja m'imagino a la iaia castanyera a urgències per un cop de calor. 

El món canvia, es transforma... i nosaltres?

La tardor només es redueix a castanyes, moniatos, magranes, raïm, pinyes, avellanes, nous, fulles i els colors de la tardor? Definitivament, no. 

Parlant dels colors de la tardor...


Groc, vermell, taronja i marró només? Hi ha certa tendència a ensenyar els colors de la tardor i si bé aquests tenen una major presència per les transformacions químiques dels arbres i plantes, no són els únics; i si ens fixéssim més ens adonaríem de la quantitat de colors amb les seves varietats i tonalitats diverses. Una meravella! Aquí us deixo un interessant article publicat a Investigación y Ciencia sobre els colors de la tardor que val la pena de llegir.

M'agradaria proposar un exercici creatiu: seríeu capaços d'anomenar cadascun del colors de la paleta de sota? Si no estem familiaritzats amb el llenguatge artístic, possiblement no; aniríem del "verd fluix" al "una miqueta més fort".

Si cadascun d'aquests colors hagués de tenir un nom, quin seria? Us animeu a provocar als vostres infants amb aquesta pregunta?


Cada canvi d'estació comporta un moment de transformació; la llum, el color, la temperatura, l'estat anímic... tot canvia i requereix d'una nova mirada. Amb l'arribada de la tardor el nostre organisme es prepara pel canvi de temperatura, per la recollida que portarà l'hivern, per la llum menys intensa, pels dies més curts... És fantàstic parlar de les fruites, fruits i verdures d'aquesta estació, però també és necessari entendre què ens remou i què representa.

Per què és tardor? Què passa a la Terra? Per què aquests colors? Per què algunes fulles cauen? Per què se celebra la Castanyada? Què vol dir Halloween a la nostra cultura (invasió, recuperació de tradicions...?). Mirem la Tardor com un conjunt de sensacions i no pas com un grup de continguts estandaritzats i poc reflexionats que "perquè sempre s'ha fet així" es fan sense més.

Us proposo parlar de les sensacions i sortir a fora, sobretot sortir per observar la natura, observar els canvis in situ i no a través de fotografies o, pitjor encara, de dibuixos estereotipats; a comparar fulles, recollir aglans, enregistrar el piular dels ocells... i totes aquestes propostes que ja ens feien els grans mestres i pedagogs de principis del segle XX.

Perquè les estacions no són res si no es té en compte la natura. I tant a la tardor, com a l'hivern, a la primavera i a l'estiu es pot anar a buscar petxines a la platja; i trobar fulles caigudes; i menjar nous; i fer ninots de neu (artificial, gel...); i anar a la piscina (coberta/a l'aire lliure); i collir flors (aquí teniu algunes de les flors de la tardor)...

Us deixo un àlbum d'imatges d'activitats per provocar als infants amb la natura i us desitjo una molt bona tardor!


dimarts, 8 de setembre del 2015

7 aspectes a tenir en compte per l'entrada a l'escola

El proper dilluns les aules, que han estat buides tants i tants dies, tornaran a omplir-se de vida i d'alegria. Sant Torne-m'hi ha arribat i com cada curs ens trobem amb l'angoixa de com acompanyar aquests infants que comencen l'aventura de l'escola. 

Per a aquesta entrada he preparat una llista de 7 aspectes a tenir en compte. No són els únics, hi ha molts més, però considero que són aquells que necessiten una mirada i una atenció especial.

Recordeu que com es desenvolupi aquest procés d'entrada determinarà la relació que tingueu amb les famílies i els vincles que estableixi l'infant al llarg de tota la seva escolarització. Així que el que sembla un simple "procés d'adaptació" posa molts aspectes en joc. 

Font: http://kirstinroper.com/first-day-of-preschool/

1. ADAPTACIÓ VERSUS FAMILIARITZACIÓ

La paraula adaptació recorda a la supervivència de les espècies sota el lema "adaptar-se o morir". Per adaptar-te a un determinat espai has de canviar certes formes de comportament o maneres d'entendre les coses que, en el cos d'un infant, és incomprensible. Parteixo de l'afirmació que ELS INFANTS NO HAN D'ADAPTAR-SE A RES; en tot cas parlem d'un procés de familiarització, un concepte que ja han acollit molts espais educatius i que porta en sí mateix la visió pedagògica que té l'escola d'aquesta entrada a l'escola. Si ens familiaritzem vol dir que l'escola serà com una llar per als infants; si ens adaptem vol dir que l'escola, lluny de transformar-se, està morta dintre d'uns paràmetres on els infants han d'encabir-se. 

2. LA FAMÍLIA ÉS PRIMER

Les famílies passen per sobre de l'escola, són elles qui tenen la darrera decisió. Elles escullen l'escola on volen portar als seus fills/es i elles són les primeres en entrar-hi i en establir els primers contactes. Per tant, cal donar-los el lloc que es mereixen, i que els correspon, dintre del projecte educatiu. Si creem un clima de familiarització on cada família trobi el seu espai i se senti a gust, acollida, respectada i escoltada; els infants sentiran aquest benestar que els transmet la mare i el pare i podran obrir-se millor a aquest procés. Si, per contra, les famílies fan "nosa" a l'escola, haurem trencat un vincle preciós i molt apreciat que costarà molt d'aconseguir. 

Font: http://anoiadiari.cat/general/espigol-convida-families-participar-adaptacio-escolar-dels-infants/

3. LA DISPONIBILITAT DE L'EDUCADORA

Permeteu-me que parli en femení de l'educadora; ja que la major part d'aquest col·lectiu és composat per dones, no obstant inclou també a tots els homes que viuen i senten l'educació infantil. 

La disponibilitat fa referència a l'escolta i l'actitud oberta que té. Estar disponible vol dir ESTAR per cobrir les necessitats que sorgeixin. Aquesta actitud requereix d'un gran treball personal per part de l'educadora i per una gran empatia. Recordeu que cada infant és únic i fa el seu procés a la seva manera; per tant la disponibilitat passa per la mirada individual a cadascun dels infants i, per tant, a cadascuna de les famílies. És preciós ser mestra o educadora d'infant en els bons moments, però els moments no tan bons també tenen la seva bellesa i quan els aculls estant disponible adquireixen una potència immensa. 

4. UNA MAR D'EMOCIONS

Font:
http://expressaremocions.blogspot.com.es/2015/05/la-por-infantil.html
Els infants són pura emoció, no cal dir-ho. En aquests moments de familiarització es tornen un mar d'emocions, algunes les han sentides abans, però d'altres no. Angoixa, por, alegria, anyorança, tristera, excitació... Són moltes, massa per a poder ser assimilades per infants tan petits si no tenen l'acompanyament adequat d'un adult que els escolta i que està atent a les seves necessitats. El primer de tot és acollir totes aquestes emocions, totes són vàlides i necessiten ser reconegudes. Un cop acollides, els podem posar nom per ajudar als infants a identificar-les quan les tornin a sentir. 

Vull fer especial menció a la frase típica de: "no passa res, la mare tornarà ara". SÍ, SÍ QUE PASSA! La mare no hi és, ha marxat, sí que passa! I generalment quan es diu "tornarà ara" el ara no té el mateix significat per a l'adult que per l'infant. ARA ÉS ARA, no d'aquí un minut, ni mitja hora ni dues hores! Els nens i les nenes no entenen el temps, no el dominen encara i els hi és molt difícil entendre que en una estona tornarà. També hi ha una altra frase estrella que és: "no ploris més!", perquè si una persona té ganes de plorar, ho fa, i ja està. Depèn de com l'adult acompanyi aquest plor que s'estableixi un vincle o un altre; però si l'adult no suporta el plor, no hi podrem fer res... 

També cal dir una cosa: cal reconèixer quan ha arribat el moment de trucar a la família. Un infant que està tan angoixat no està en condicions d'establir cap vincle i necessita a la seva mare o al seu pare, perquè ells són primer!


5. PRIMER DE TOT: SEGURETAT

Són molts els estudis que demostren que si l'infant se sent segur i confiat estarà més obert a l'aprenentatge. Si l'entorn no propicia aquest ambient de seguretat i confiança estarà creant un bloqueig cap al seu desenvolupament emocional, cognitiu, afectiu, social... Perquè el nen i la nena se sentin segurs es necessita aquesta visió cap a les emocions, cap a aquest procés lent i individual. 
Font: http://www.thechildcareresourcenetwork.org/

6. EL TEMPS DE LA FAMILIARITZACIÓ: 2 DIES NO SÓN SUFICIENTS

Aquest és el gran handicap; moltes famílies treballen i no poden acompanyar el seu fill/a el temps que necessita; però cal tenir en compte que durant aquest procés de familiarització la família ha d'estar disponible perquè d'això dependrà la seguretat que desenvolupi l'infant cap a l'escola. 

També el tema de quants dies dura l'adaptació. Aquí no hi ha una recepta màgica; cada infant i cada família són únics i caldrà fer un treball individual amb ells. Podrà ser una setmana, 15 dies, dos mesos... no hi ha una data de caducitat; però sí que hi ha una disponibilitat de l'educadora de captar les necessitats i donar la resposta que necessiten. 

Tenir present que molts infants realitzen regressions; pot ser que s'hagin familiaritzat ràpid però al cap d'un temps sentin l'angoixa que no van sentir al principi. Està bé, tot és correcte. Realment fins que els infants no passen tot un any al centre no es pot donar-se per finalitzada aquesta familiarització. 

Font: http://www.sheknows.com/living/articles/2437/preschool-dropoffs-and-crying

7. LA BONA COMUNICACIÓ

És la clau! Una bona relació amb les famílies i un bon clima de comunicació seran decisius durant aquest procés. Donar un espai a les famílies per a parlar, compartir les seves angoixes, les seves emocions... Escoltar-les i valorar-les. Poder dir obertament les coses que han passat, tant les bones com les no tan bones. Poder trucar-los i dir-los: vine, que el teu fill et necessita. Això és d'un valor incalculable. Cal una bona comunicació amb les famílies!

Font: http://www.reaie.org.au/municipal-preschools-a-infant-toddler-centres
Recordeu que cada infant i cada família són un món i nosaltres, com a educadores, hem d'estar disponibles i atentes a tot allò que succeeix per a poder donar resposta a les necessitats i generar un clima de confiança i seguretat. 

Acompanyo aquesta entrada amb un petit vídeo on apareix un resum en castellà dels 7 punts que he tractat aquí. Espero els vostres comentaris!


Desitjar-vos un molt bon inici de classes i un curs ple d'aventures i històries a compartir!

dimarts, 1 de setembre del 2015

[VPS] NOVA IMATGE, NOUS PROJECTES

Veure, Pensar i Sentir va néixer com un espai d'intercanvi, divulgació i reflexió. Des del 2010 que es va crear, s'ha anat transformant i agafant diferents formes i formats. 

Ara, passats 5 anys d'aquests inicis, Veure, Pensar i Sentir comença un nou camí ple de projectes i il·lusions amb l'objectiu d'arribar més enllà i portar aquest missatge de transformació educativa a tants llocs com sigui possible. 

El logo que representa Veure, Pensar i Sentir és un molinet de vent seguint la metàfora de l'aire que ens guia i ens porta d'un costat a un altre; com la sensació de calma o de remoguda; el molinet va donant voltes transformant els seus colors. Voltes, voltes i més voltes. A on ens portarà?


Acompanyant a aquesta imatges hi ha tres eixos d'acció: la formació, la divulgació i l'aplicació

En forma de formació hem dissenyat quatre espais on cercar aquesta transformació educativa: els cursos, els monogràfics, el grup de reflexió educativa i els viatges pedagògics.

La divulgació ve de la mà del blog i dels seus articles de reflexió, però també de recomanacions de lectures i materials. Cada setmana hi haurà contingut nou al blog. 

I l'aplicació... arribarà més endavant, estem començant!                                                               

Us convidem a visitar el nou web de Veure Pensar i Sentir i si voleu contactar amb nosaltres podeu fer-ho a través del correu electrònic hola@verpensarsentir.es.

Un cop més volem agrair a totes les persones que ens heu estat seguint i que creieu que una altra educació és possible. Esperem que el grup vagi creixent i es vagi estenent la idea d'educació transformadora.