dijous, 1 d’octubre del 2015

LES 8 PASSES CAP A LA TRANSFORMACIÓ EN EDUCACIÓ

No és cap secret que els infants tenen capacitats, potencials, curiositat i interès per construir el seu aprenentatge.

L'educació transforma a les persones i, en conseqüència, a la societat. Una educació transformadora passa pel treball personal de l'adult que acompanya i per la comprensió i acceptació pels ritmes i processos dels nens.

A una societat canviant, les persones que acompanyem els processos d'aprenentatge dels nens i nenes necessitem estar en un procés de constant evolució, canvi i reflexió. Una Transformació en educació es converteix en un espai on compartir, jugar, parlar, des-aprendre i aprendre de nou ... Un lloc on qüestionar les regles establertes caminant junts cap a una altra educació que miri a la persona més enllà dels continguts i objectius . Una educació amable, integral, creativa ...

Però, com? Com apareix la transformació en educació? 

En aquesta entrada us indiquem 8 passos per arribar-hi. No és tot el camí, ni molt menys, però sí que l'inici d'una educació que ja és una realitat. 




1. LA COMPRENSIÓ DE LA INFÀNCIA

Moltes vegades he fet referència a la cultura d'infància, entesa com aquelles accions que formen part del fet de fer infant. Són aquelles coses que caracteritzen aquesta etapa de la vida i que, passin els anys que passin, sempre seran iguals. Entendre aquesta cultura d'infància és un primer pas, és a dir, acceptar que hi ha coses que són pròpies dels nens i nenes i que són perfectes tal i com són; que no cal canviar-les ni modificar-les i que cal observar-les per aprendre d'elles, com deia Malaguzzi "les coses dels infants i pels infants, s'aprenen només dels infants".

Però aquesta comprensió de la infància passa també per un coneixement profund dels processos evolutius i les etapes per les quals passen els nens i nenes. Sempre he pensat que la neuropsicologia és la gran assignatura pendent dels mestres; ens posem davant d'un grup d'infants però... sabem com funcionen els seus cervells? Salta a la vista que no, perquè si els comprenguéssim no els faríem seure tantes hores a una cadira; no els faríem aprendre de forma abstracta; no els castigaríem i no faríem tantes altres coses que es fan. Si tinguéssim un profund coneixement del seu cervell, podríem entendre per què un infant de 2 anys es dedica a buidar totes les capses, cistelles, pots... sense pensar que ho fa per posar-nos nerviosos/es. O podríem entendre perquè per a un infant de 5 anys, que li diguin "ja no sóc el teu amic" és la desgràcia més gran del món. 

I en aquest context de comprensió apareixen altres aspectes a tenir en compte: la gestió dels límits i la llibertat. Aquest tema, però, dóna per a una entrada sencera, així que ho deixo per a una altra ocasió.





2. LA CURA DE L'AMBIENT, ESPAIS I MATERIALS

Ja hem parlat dels espais i de la importància de l'ambient i el tipus de materials a altres entrades:
Tenir cura d'aquests espais i de la selecció dels materials és fonamental, ja que l'ambient que es generi determinarà el tipus de relacions que s'hi donin, el tipus de joc, el grau d'interès per l'aprenentatge, el moviment lliure i autònom... Pensar espais pels infants no és fàcil; requereix d'una mirada constant a allò que hi succeeix, a allò que és i esdevé, a les persones que hi habiten... 

Per a planificar els espais cal tenir en compte molts aspectes, entre els quals es troben els criteris de bellesa i estètica que ens han inspirat les escoles del municipi de Reggio Emilia; però també hi ha altres criteris que ens van explicar Maria Montessori, Rudolph Steiner, Emmi Pikler... i tants altres. La recerca de cadascun d'aquests criteris, la posada en comú i la combinació amb les necessitats detectades genera un ambient equilibrat i coherent. 

Com presentem els materials? Quins materials? Què són les provocacions? Com detectar necessitats i interessos? Són les primeres de moltes qüestions que ens fem a l'hora de projectar espais i seleccionar materials. 





3. ESCOLTAR, COMPRENDRE I ACCEPTAR

La pedagogia de l'escola ja fa molta referència a aquests tres aspectes. Però cal mirar i buscar més enllà. Escoltar només és el principi, però... com arriba la comprensió i l'acceptació? De quina manera mirem als infants? Com donem veu a les seves accions i a la seva cultura pròpia?

La documentació pedagògica podria ser un exemple. 

Acceptar a l'infant té a veure amb la nostra perspectiva, el nostre coneixement sobre els seus processos i la nostra capacitat de meravellar-nos. 




4. APRENDRE FENT

L'educació activa com a base d'una transformació en educació és un molt bon punt de partida. L'aprendre fent ens obre la porta a un món de possibilitats. Encendre la guspira del gust per aprendre passa per pensar i plantejar espais agradables i provocadors. En aquest context l'espai té el rol de fer que l'aprenentatge sigui l'objecte de plaer que busquen els infants. 

"No fer res que l'infant pugui fer per ell mateix", és la primera premissa si volem un aprenentatge vivencial. "Respondre amb una pregunta" quan els infants preguntin quelcom. "No avançar-se i deixar temps".  

Cal recordar que l'error i la repetició són les bases de l'aprendre fent. 

En aquest camí, el rol de l'adult és fonamental perquè els infants puguin descobrir les coses per si mateixos. També es relaciona amb quins tipus de materials els oferim i de quina manera aquests materials fomenten l'aprenentatge autònom. 





5. ENTENDRE LA CREACIÓ I LA CREATIVITAT

Si bé ja s'ha demostrat científicament que l'emoció és la base de l'aprenentatge; encara avui dia es donen experiències educatives molt allunyades de l'experiència emocional. Les experiències amb una alta càrrega emocional s’enregistren abans a la memòria i perduren més en el temps. Això només s'aconsegueix quan el que aprenem ho fem per la pròpia descoberta, quan ens convertim en investigadors/es i, per tant, en protagonistes del nostre propi aprenentatge.

Aquesta càrrega emocional també és present en la gran coneguda motivació. Els infants estan motivats per naturalesa a descobrir i a aprendre, però sovint els adults considerem que hem de motivar-los. La veritable motivació és la intrínseca, la que ve de dintre, que és la que porta en sí mateixa alts nivells de creativitat, la qual augmenta quan els infants treballen en un projecte propi; quan se senten lliures de controls externs i, per tant, poden gaudir amb el seu treball i el conseqüent aprenentatge. 


Per tant, emoció, aprenentatge i creativitat van de la mà. I no es dóna aprenentatge si no s'hi posa emoció ni creació. 


Cal acostar-se a la creació i a la creativitat, partint de nosaltres mateixos/es i considerant la creativitat com la competència de les competències, com el punt indispensable on neix i es desenvolupa l'aprenentatge viu, actiu i crític.






6. LA LLIBERTAT DE MOVIMENT

Deixar llibertat al moviment dóna peu a la llibertat de pensament. El cos es mou per dins i per fora. Dir a un infant que estigui quiet és com dir-li que no pensi, que no sigui ell mateix. Per això el moviment és tant important. El moviment ens fa estar vius, ens fa anar d'un lloc a un altre, ens fa evolucionar i transformar-nos. 

Deixar espai al moviment i pensar un ambient on l'infant pugui seguir el seu propi impuls i permetre les seves necessitats de moviment. 

El moviment afavoreix la salut física i psíquica dels infants, integrant cos i ment; ajudant-los a habitar el seu cos, millorant, d'aquesta manera, la seva relació i comunicació amb el món que els envolta.

Per arribar a una maduració psicològica, física, emocional, relacional i energètica dels nens, és necessari el moviment. Aquest moviment, aconseguit a través de l'expressivitat i el joc espontani, els permet tenir informació sobre ells mateixos, sobre el seu cos i sobre els altres. Aquest autoconeixement els ajuda a estructurar les seves necessitats i, d'aquesta manera, a ser capaços de relacionar-se amb els altres i amb el seu entorn de manera respectuosa.

La llibertat de moviment permet als nens explorar, investigar, superar obstacles, donar-se compte de les pròpies possibilitats i límits (físics i emocionals); transformar situacions, resoldre conflictes, relacionar-se amb els altres, projectar les seves fantasies, assimilar rols i, sobretot, gaudir del joc en grup.





7. SORTIR A FORA

Són molts els mestres, pedagogs, científics, investigadors... que s'han dedicat a conèixer l'efecte de l'activitat a l'aire lliure en els infants.

A finals del segle XIX i principis del segle XX diversos estudis confirmen que estar a l'aire lliure té beneficis per a les persones malaltes, amb un sistema immunitari feble o amb discapacitats. En el context català va ser Rosa Sensat qui, amb la creació de l'Escola del Bosc a Barcelona l'any 1914, va reconèixer la importància i necessitat de l'entorn natural per a tots els infants.

Però, què fa un infant quan juga a fora? Què hi troba? Què aprèn? La resposta és fàcil: de tot i tot. L'exterior és el món i tot el que aprenem ho fem sobre el món. Quin sentit té explicar als infants el que passa a fora quan poden descobrir-ho i experimentar-ho per ells mateixos! A fora trobem els colors, les lleis físiques, química, art, geografia, llenguatge, càlcul, biologia, música, geologia, geometria, mesura, moviment... I tots els beneficis de l'aire lliure. Els infants a fora se senten lliures, omplen l'espai amb el seu cos, els seus jocs i la seva veu; s'amaguen, trepen, rodolen, s'embruten, creen...





8. DEIXAR-SE EMPORTAR 

Segurament aquest és el punt més difícil. No estem acostumats a deixar-nos emportar perquè sentim que la situació se'ns escapa de les mans. 

És més fàcil programar, planificar minut a minut tot el que farem amb els infants. I en aquesta ànsia de planificació no ens adonem que ens estem perdent situacions insòlites i meravelloses. 

Ens fa la sensació que sense una programació no fem res. 

Deixar-se emportar és el secret. Deixar-se emportar per les descobertes dels infants; deixar-se emportar per la bellesa dels seus processos; deixar-se emportar sense expectatives ni objectius. Només viure el moment, que, al cap i a la fi, és el que fan els infants. 

Però... com deixar-se emportar sense perdre el control? 






Aquestes 8 passes es corresponen als 8 mòduls que configuren la formació "Transformació en Educació" que oferim des de Veure Pensar Sentir a l'Espai Tata Inti de Barcelona (prop de l'estació de Sants). 




Durant tot un cap de setmana (dissabte tot el dia i diumenge al matí) desenvoluparem cadascun d'aquests apartats 

Aquesta formació està destinada a persones que volen crear un ambient educatiu amable, és a dir, actiu, inventiu, habitable i comunicable; un espai d'aprenentatge, investigació i reflexió, on hi hagi un clima agradable per als educadors, infants i famílies, per tal d'intensificar les relacions entre tots.

Amb un plantejament pràctic i vivencial, posarem en joc les pròpies capacitats per a crear i construir, junts, una altra educació. 


Per a més informació podeu contactar amb nosaltres a través del correu electrònic formacion@verpensarsentir.es