Horari: d'11 a 20 hores.
Ubicació: Recinte 1, 2 i 3 (Plaça de l'Univers). Recinte de Monjuïc.
Pàgina web
dimecres, 22 de desembre del 2010
FESTIVAL DE LA INFÀNCIA
Del 27 de desembre de 2010 al 4 de gener de 2011, a la fira de Barcelona.
Preu de l'entrada: 10,00 € (entrada tot el dia); 7,00 € (a partir de les 16 h.). Els menors de 3 anys tenen entrada gratuïta.
Horari: d'11 a 20 hores.
Ubicació: Recinte 1, 2 i 3 (Plaça de l'Univers). Recinte de Monjuïc.
Pàgina web
Horari: d'11 a 20 hores.
Ubicació: Recinte 1, 2 i 3 (Plaça de l'Univers). Recinte de Monjuïc.
Pàgina web
dilluns, 20 de desembre del 2010
COLLAGE AMB MOTIUS
Parlant amb els infants de com decorar una carpeta, va sortir la idea de fer un collage ("retallem paperets, així, petits"). Però no tothom hi estava d'acord. Un altre grup deia "un dibuix!". Com que no ens posàvem d'acord, vam decidir de fer una barreja: collage amb motius diversos. I aquests van ser els resultats:
ARBRES MOLT "ZEN'S"
Al web Paint Cut Paste hi ha moltes idees artístiques i originals per a fer amb els infants. Com la que us presento a continuació. Uns arbres realitzats a partir de les ditades dels infants, als quals se'ls afegeixen les branques amb retolador negre. Els resultats: uns arbres amb un estil molt Zen.
divendres, 10 de setembre del 2010
LÍNIES DE NAZCA (PERÚ)
El comentari del Sergio a l'article sobre Land Art ha despertat la meva curiositat sobre les línies de Nazca. Es tracta d'unes línies, que formen figures amb formes geomètriques o d'animals, que van ser traçades sobre el terra per la cultura Nazca (del s. I al VI d.C) al Perú. La gràcia està en el fet que aquestes línies només poden ser observades íntegrament des del cel.
Són moltes les preguntes que es fan entorn a això: quin era l'objectiu dels artistes? com van poder construir aquestes figures (de grans dimensions) sense poder veure tota la seva obra? Alguns estudiosos del tema pensen que va ser obra d'éssers que no són d'aquest món. En qualsevol dels casos resulta una activitat molt interessant per a realitzar amb els nostres alumnes: realitzar un dibuix d'un sol traç, sense aixecar el llapis del paper (el tema de les dimensions ja és més complicat...).
dimecres, 8 de setembre del 2010
"EL BOSQUE DE OMA"
El "bosque de Oma" és el títol de l'obra d'Agustín Ibarrola, que va pintar els troncs dels arbres de Monterrey. Aquest bosc es troba a la vall de Oma, al municipi de Kortezubi (Vizcaia). Els motius que va plasmar l'autor són, sobretot, animals, figures humanes i formes geomètriques. La gràcia està en que, si l'observador se situa en un punt en concret, pot veure les composicions que neixen de la unió de diferents troncs.Javier Lorente, al seu blog, ens explica la seva experiència amb un grup d'alumnes, tot decorant els arbres del carrer de l'escola.
Per a dur a terme aquesta proposta cal fer servir pintura a l'aigua, que no és perjudicial pels arbres i permet a l'escorça respirar. Cal evitar l'ús de pintures que continguin solvents derivats del petroli.
Agustín Ibarrola també és l'autor de l'obra "cubos de la memoria".
LAND ART (ART I NATURA)
El Land Art és una tendència de l'art contemporani, que utilitza el marc i els materials de la natura (fusta, terra, pedres, sorra, roques, etc.). Aquesta expressió anglesa s'ha traduït també com «art de la construcció del paisatge" o "art terrestre». Generalment, les obres es troben a l'exterior, exposades als elements, i sotmeses a l'erosió natural, així doncs, algunes van desaparèixer, quedant d'elles només el record fotogràfic.
En aquest blog he trobat les característiques del Land Art que, com bé apunta, no es poden generalitzar:
- Integració amb l'entorn: les obres es conceben per a un emplaçament concret i es realitzen en el mateix. La seva creació implica la modificació de superfícies, estructures i materials, i passen a formar part de la zona.
- L'artista es proposa provocar emocions i sensacions en l'espectador que contempla la natura, modificant per a això una petita porció de la mateixa. Això els confereix un sentit místic o misteriós.
- L'obra d'art no està concebuda ni per ser venuda ni per ser exhibida en un museu, de manera que també busquen denunciar la comercialització de l'art encara que, paradoxalment, aquests artistes continuen treballant amb les galeries.
- Es trenca amb la tradició escultòrica, en tant en tant que ara una escultura podia ser un terró de sorra, un camp de barres metàl·liques, una cabana sepultada per la terra, un camí a la gespa, o fins i tot una simple mirada, com deia W. de Maria.
- Per la seva pròpia naturalesa, moltes d'elles es tracten d'obres efímeres, que només es conserven en fotografies o altre tipus de suports.
- Utilitzen un mínim d'elements expressius i parteixen de traços primaris: línia recta, cercle, quadrat, espiral, creu, ziga-zaga, ...
- Ús de materials naturals (terra, fustes, troncs, pedres...): alguns artistes destacables són Robert Smithson, Nils Udo, Andy Goldsworthy, Richard Long.
- Artifici i/o contrast amb la naturalesa (parallamps, robes, màquines...): hi destaquen Walter de Maria, Susumu Shingu, Christo & Jeanne Claude...
- Posada en escena de les ordres naturals: Douglas Hollis, Eberhard Eckerle...
Aquí pots veure algunes imatges de Land Art. Algunes són d'artistes i, d'altres, d'infants, que han fet les seves produccions:
No et perdis visitar aquest llistat de webs:
dilluns, 6 de setembre del 2010
dijous, 2 de setembre del 2010
dimecres, 28 de juliol del 2010
dijous, 22 de juliol del 2010
MESURES DE PROTECCIÓ SOLAR
Amb el sol i la calor que està fent, que no se'ns oblidi! És una campanya realitzada per l'Institut Català d'Oncologia i el Departament de Salut de la Generalitat.
dimecres, 21 de juliol del 2010
NENS JAPONESOS: COMPETÈNCIA SENSE LÍMITS
Cal veure les quatre parts i reflexionar molt sobre el contingut d'aquest vídeo.
X Jornades d'innovació en l'etapa d'Educació Infantil
 | |||
Les Jornades d’Educació Infantil de l’ICE de la UAB, que tindran lloc el 22, 23 i 24 d'octubre, compleixen aquesta edició una data important: son les X Jornades i, per la seva bianualitat, celebren 20 anys!. Aquesta llarga trajectòria en la tasca compartida per tants professionals de l’educació infantil, els avala i els dóna força per proposar un programa ambiciós en objectius, càlid en propostes, ric en aportacions pràctiques i profund en referents teòrics. Tot això sota un tema de rigorosa actualitat i essencial en aquesta etapa, com és: AMOR I EDUCACIÓ. |
MASSATGE INFANTIL
La intenció del massatge infantil és reforçar el vincle emocional entre adult-infant. Els moviments busquen estimular o relaxar. És un instrument per a aconseguir el benestar físic o emocional de l'infant. Garanteix uns espais íntims entre l'adult i l'infant.
Beneficis
Fisiològics
- Reforça l'activitat metabòlica en incrementar la circulació de la sang.
- Millora el restrenyiment i la qualitat de la respiració.
- Proporciona una relaxació del to muscular, facilitant el son.
- Paliativos de gasos i còlics, prevenint el seu moment.
Psicològics
- Proporciona ajuts i recursos en cas de plor incontrolat o rebequeries.
- Proporciona un coneixement i una consciència del propi cos que fa cuidar-lo i respectar-lo i que els altres ho facin.
- Proporciona recursos que perduren en el temps, en la relació pares i fills i que resulten molt útils en etapes com l'adolescència i la pre-adolescència.
- Crea persones més segures, confiades i positives, entrenades en actituds i conductes de respecte i comprensió del món.
REFLEXIÓ SOBRE L'ÚS DE LA BATA A EDUCACIÓ INFANTIL
Article de Carme Cols, a la revista "Infància", número 150. Maig-juny 2006. A.M.Rosa Sensat. Barcelona.
IMATGES D'AULES D'EDUCACIÓ INFANTIL
Espais, racons, documentacions d'aules d'Educació Infantil de diverses escoles d'arreu del món; i creacions interessants.
dilluns, 19 de juliol del 2010
ABUELOS
Chema Heras (il·lustracions de Rosa Osuna) (2006). Editorial Kalandraka.
...La abuela sonrió y fue a mirarse al espejo:
- Eso no es verdad. Yo soy fea como una gallina sin plumas
- dijo ella, prendiéndose la margarita en el pelo.
- ¡No digas eso mujer! Tú eres tan bonita como el sol.
¡Y haz el favor de apurar, que tenemos que ir a bailar!
- Eso no es verdad. Yo soy fea como una gallina sin plumas
- dijo ella, prendiéndose la margarita en el pelo.
- ¡No digas eso mujer! Tú eres tan bonita como el sol.
¡Y haz el favor de apurar, que tenemos que ir a bailar!
.
ENCENDER LA NOCHE
Ray Bradbury (traducció d'Esther Rubio; il·lustracions de Noemí Villamuza) (2006). Editorial Kónikos.
Hi havia una vegada un nen que tremolava de por quan arribava la nit. Encenia llums, espelves, llanternes i, d'haver pogut, hagués deixat al sol il·luminar sens parar. Fins que un dia, una nena misteriosa el va ajudar a descobrir que la nit té amagada una llum molt especial.
ALLÀ, ON VIUEN ELS MONSTRES
Maurice Sendak (2009). Editorial Kalandraka.
Allà on viuen els monstres és un àlbum il·lustrat que parla d''en Max, un nen entremaliat. Quan sa mare el castiga, en Max s''en va a la seua habitació i imagina un viatge fantàstic al país dels monstres on ell es convertirà en el rei.
LA CEBRA CAMILA
Marisa Núñez (il·lustracions d'Óscar Villán). Editorial Kalandraka
Allà on s'acaba el món, al país on dóna la volta el vent, vivia una petita zebra que es deia Camila. Com en aquell indret el vent era tan trapella, Camila havia de caminar amb molt de compte per a no perdre el seu vestit...
EL CARGOL I L'HERBA DE PONIOL
Núria Font (il·lustracions de Marie Nigot)(2001). Editorial Cruïlla. Col·lecció Vull llegir!
Un cargol vol fer-se unes sopetes d'herba de poniol per curar-se el mal de panxa, però l'herba no es pot arrencar. Per sort pot comptar amb l'ajuda d'un escarabat, una granota, un esquirol, un conill, un bou...
EL LLEÓ I EL RATOLÍ
Subi, Editorial Combel (2003), Col·lecció Cavall Volador, Sèrie Galop
Es tracta d'una versió adaptada de la història amb il·lustracions d'en Subi que, com ja sabeu em sembla un il·lustrador brillant. A part una col·lecció que sempre ofereix bons il·lustradors i bones històries amb la qualitat que els caracteritza en aquesta col·lecció.
diumenge, 18 de juliol del 2010
EL PEIX IRISAT
Marcus Pfister (2005). Editorial Beascoa
El peix més bonic del mar no tenia amics i ningú volia saber res d’ell per què era orgullós. Va parlar amb l’Octopus, qui li va dir que regalés a cada peix una de les seves meravelloses escates...
ELS CENT LLENGUATGES DEL NEN
El niño está hecho de cien.
El niño tiene cien lenguas,
cien manos,
cien pensamientos,
cien maneras de pensar,
de jugar y de hablar,
cien siempre cien,
maneras de escuchar,
de sorprenderse de amar,
cien alegrías
para cantar y entender,
cien mundos
que descubrir,
cien mundos
que inventar,
cien mundos
que soñar.
El niño tiene cien lenguas
(y además de cien, cien, cien),
pero le roban noventa y nueve.
La escuela y la cultura
le separan la cabeza del cuerpo.
Le dicen:
de pensar sin manos,
de actuar sin cabeza,
de escuchar y no hablar,
de entender sin alegría,
de amar y sorprenderse
sólo en Pascua y en Navidad.
Le dicen:
que descubra el mundo que ya existe
y de cien le roban noventa y nueve.
Le dicen:
que el juego y el trabajo,
la realidad y la fantasía,
la ciencia y la imaginación,
el cielo y la tierra,
la razón y el sueño
son cosas que no van juntas
Y le dicen
que el cien no existe
El niño dice:
"en cambio el cien existe".
Loris Malaguzzi
DOCUMENTS INTERESSANTS
divendres, 16 de juliol del 2010
LA TALPETA QUE VOLIA SABER QUI LI HAVIA FET ALLÒ AL CAP
Quan un dia la talpeta va treure el cap d’entre una muntanyeta de terra per tal de veure si ja eixia el sol, li va ocórrer allò. (Era rodó i marró, s’assemblava una mica a un xoriço i el pitjor de tot: li va caure justetament damunt del cap).
“Quin fàstic!” cridà la talpeta. “Qui m’ha fet això en el cap?”
dimecres, 14 de juliol del 2010
ROSA CARAMEL
Adela Turín (traducció de Montserrat Gispert; il·lustracions de Nella Bosnia) (2001). Editorial Lumen.
Els elefants i les elefantes són molt diferents. Els elefant són de color gris, mengen herba verda, juguen al fang, fan la migdiada... Les elefantes, en canvi, estan tancades a un jardí, menjant flors, portant sabatetes i llaços roses...
Un conte, que treballa la coeducació.
dilluns, 12 de juliol del 2010
QUIN GUST FA LA LLUNA?
Michael Grejniec (2002). Editorial Kalandraka
Feia molt de temps que els animals volien saber quin gust feia la lluna. Era dolça o salada? Només en volien tastar un trosset petit. A les nits, miraven ansiosos cap al cel. Es posaven de puntetes i estiraven el coll, les cames i els braços, tot intentant agafar-la. Però to va ser en va, i ni tan sols l'animal més gran la podia tocar. Un bon dia... un ratolí.....
Subscriure's a:
Missatges (Atom)