Ver Pensar Sentir: DEURES A CASA, SI O NO?

Fa molt de temps que el tema dels deures escolars són un tema de discussió. En la polèmica he pogut sentir els dos bàndols:

Estic cansada de no tenir una tarda lliure o un cap de setmana. La meva filla, quan arriba a casa, pot passar-se fins a quatre hores fent deures i/o estudiant; i els caps de setmana passa el mateix. Això sense comptar les hores de reforç que ha de fer perquè el professor no explica dos vegades les activitats.

No sé què passa aquest curs, que el meu fill gairebé no porta deures a casa. Amb el bon nivell que tenien el curs passat, aquest ho perdran tot. Aniré a parlar amb la mestra perquè això no pot continuar així.

Más vídeos en Antena3

Indagant més informació m'he topat amb molts mitjans de comunicació que, arrel de la vaga contra els deures de la nostra veïna França, han continuat generant polèmica i presentant diferents argumentacions a favor o en contra dels deures. Segurament, una de les declaracions que més m'ha cridat l'atenció ha estat la del President de la "Confederación Católica de Padres de Familia y Padres de Alumnos", qui, al diari 20 minutos expressa: "L'estudi és un treball que porta un esforç i cal distingir entre entendre la lliçó i aprendre la lliçó, una cosa que cal fer a casa i amb esforç" (anar a la font). Sota el paradigma de competències que defensa l'actual llei educativa, aquest comentari és totalment anacrònic. La concepció d'entendre i aprendre lliçons forma part d'un model clarament tradicional i tecnològic que s'allunya molt de les idees de generar el coneixement a partir de la pròpia experiència i saber aplicar a la realitat allò que s'aprèn, de manera competent; que són els trets fonamentals del model curricular actual. Fora d'aquest apunt, a continuació, destaco els punts a favor i en contra, que he trobat a diferents fonts, dels deures.

A favor:

Els deures ajuden a aconseguir un hàbit d'estudi, d'ordre, d'esforç i de superació.
Són una oportunitat pel desenvolupament de l'hàbit de treballar de manera individual que el nen o la nena necessitarà per a tenir èxit als estudis.
Són un mecanisme per a potenciar la col·laboració entre la família i l'escola.
Són necessari perquè no pot ser que l'únic que es faci, es faci a l'escola.
Són beneficiosos pels estudiants.
Reforcen la capacitat de memòria.
Els deures ajuden a repasar, practicar i integrar els coneixements apresos a l'aula, i així, preparar-se la classe del dia següent.
Es tracta d'un treball personal i individual necessaria per a retenir i memoritzar allò que s'ha vist a l'aula.

En contra:

Els infants necessiten temps per a les seves aficions, a totes les edats. És una forma de reforçar els seus aprenentatges.
Els infants haurien de complir el procés d'ensenyament aprenenatatge a l'escola i en l'horari escolar.
La sobrecàrrega de treball pot generar un rebuig cap al propi aprenentatge.
Els deures són antipedagògics i generen estrès i tensions familiars.
Els deures allargen innecessàriament la jornada dels infants.
Els deures aumenten les desigualtats socials.

Per a fer un primer apropament d'anàlisi d'aquestes afirmacions, he de dir que, les argumentacions a favor dels deures, com es pot comprovar, giren al voltant de valors com l'esforç, la superació, l'ordre, el treball personal... Aquí afegeixo una comentari de l'Enric Roca (professor de la Facultats de Ciències de l'Educació de la Universitat Autònoma de Barcelona), "no hi ha cap estudi que demostri que els deures són garantia d'èxit educatiu, ni tampo lo contrari". Està clar que hi ha moltes formes de fomentar aquest tipus de valor als infants (i al adults també), segurament els deures no serien el millor recurs per a fer-ho.

Destaco l'afirmació referent a la col·laboració de la família a l'escola gràcies als deures. Tot i que del paper de les famílies a l'escola vull parlar en un altra entrada, avanço que són moltes les lleis i els decrets que en parlen i, encara que la LOMCE proposi un model de participació de les famílies limitat, Lleis com la 12/2009 d'educació; la 14/2010 dels drets i les oportunitats en la infància i l'adolescència; el Decret 102/2010 d'autonomia de centres, entre d'altres, destaquen la importància de la presència i col·laboració de la família al centre escolar en àmbits com: la coneixença de la gestió i organizació de l'escola (projecte educatiu, reglaments, horaris, professorat, pressupostos...), la participació a través dels òrgans creats amb aquesta finalitat (AMPA i altres mecanismes que reguli cada centre), etc. Aquesta participació, s'entèn que és directa. Els deures suposen una participació indirecta i descontextualitzada que s'allunya del que veritablement vol dir implicació en els afers educatius. Si volem una major comunicació i col·laboració de les famílies a l'escola, caldria obrir les portes en lloc de posar deures.

Sobre el tema de memoritzar i retenir allò que s'ha dit a l'aula, millor no comento res. Només adjunto una piràmide que mostra què és el que aprenem:

Font: Campus MVP

Per altra banda, de les afirmacions a favor, hi ha una que no comparteixo: els infants haurien de complir el procés d'ensenyament aprenenatatge a l'escola i en l'horari escolar. Si entenem que educar i aprendre són processos de tota una vida, no podem limitar allò que s'aprèn a l'àmbit escolar. De fet, hi ha estudis que demostren que l'escola té una influència d'entre el 3 i el 10% sobre el que som; mentre que la família pot influir fins a un 50% (veure l'estudi aquí). L'escola només hauria de ser un recolzament per a la família; sense oblidar que ells són els primers agents educatius, tal i com exposa l'article 37 de la Llei 14/2010, de 27 de maig, dels drets i les oportunitats en la infància i l'adolescència: "la responsabilitat en la criança i la formació dels infants correspon als pares, mares o tutors legals".

Realment caldria fer una revisió molt més exhaustiva del que suposa fer deures o no. Sóc del parer que simplement el concepte "deure" ja implica una concepció que s'allunya de la visió d'escola que defenso. Estic en contra dels deures mecanicistes que són més del mateix o que simplement és allò que el professor no ha tingut temps de fer a classe. Estic a favor de demanar als infants fer petites investigacions amb l'ajuda i la col·laboració de les famílies; cercar informació, fer entrevistes, escriure petites reflexions... considero que és un bon exercici perquè descobreixin les seves capacitats organitzatives i d'autogestió; sempre des d'un punt de vista lúdic, on ells puguin escollir la temàtica i amb una data d'entrega fixada pel propi alumne. Els deures no han de ser una imposició, sinó un complement d'ampliació que, si els infants estan motivats, els realitzen de forma voluntària.

Està clar, però, que encara ens allunyem molt d'aquest model d'investigacions, sobretot tenint en compte que el 79% de famílies estan d'acord amb els deures, mentre que només és el 21% que considera revisar aquesta concepció.

Per continuar amb el debat, us proposo llegir l'article "10 verdades acerca de los deberes (o 10 razones para dejar de mandar deberes", del web "Actualidad pedagógica.

I tu, què en penses?

Fonts d'informació:

diumenge, 23 de novembre del 2014

DEURES A CASA, SI O NO?

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada