diumenge, 23 de novembre de 2014

PRE-ESCRIPTURA, PRE-LECTURA, PRE-ESCOLAR... PRE-OCUPACIÓ!!

El prefix "pre-" vol dir "abans de...". El terme pre-escolar ja està caducat, però no obstant es continua utilitzant. Què vol dir "pre-escolar"? Que els infants abans d'anar a l'escola són pre-infants? Actualment, a Catalunya, diem "Educació Infantil", terme que va sorgir a partir de la LOGSE (1990). Mentre que l'educació Pre-escolar o el Parvulari perseguia la socialització dels infants, acostumar-los a horaris i normes, educar els seus sentits, preparar-lo per a aprenentatges propis de l'educació formal (lectura, escriptura...)... l'Educació Infantil té la finalitat de "contribuir al desenvolupament físic, afectiu, social i intel·lectual dels infants" (LOE Art. 12.2). Tot que el Parvulari no existeix, continuem referint-nos a P3, P4 i P5 (pàrvuls, 3 anys; pàrvuls, 4 anys i pàrvuls, 5 anys). Una altra incongruencia més del sistema d'educació anacrònic en el que vivim. 

No obstant, aquesta entrada està més encaminada a fer una reflexió sobre els processos de pre-escriptura i pre-lectura, que tant preocupen a mestres i famílies. Mentre que a Catalunya estem preocupats per quan començaran a llegir i escriure els nostres nens i mirem a l'escola del costat per veure el nivell que tenen; a Finlàndia no aprenen a llegir ni a escriure fins als 7 anys. Prepararé una entrada sobre l'adquisició de l'escriptura i els procesos neuropsicològics que hi intervenen. Mentrestant vull recordar la meravellosa feina que va fer la doctora Maria Montessori per a la innovació en l'educació. D'entre les seves àrees, destaco la Vida pràctica com a protagonista d'aquest post. 

Les propostes i activitats de Vida Pràctica tenen l'objectiu d'ajudar a l'infant a ser més autònom i independent. Són activitats que tenen a veure amb tenir cura de l'entorn, de sí mateix... Transvassaments, neteja d'objectes personals... Però més enllà d'introduir als infants en la "vida pràctica", també tenen un rerefons que ajuda al desenvolupament de la coordinació viso-motriu. Considero que són els millors exercicis de "pre-escriptura" i "pre-lectura" que poden fer els infants. 

Vegem uns exemples típics de pre-escriptura a l'escola (també anomenada "grafomotricitat" en un intent de suavitzar el concepte, però fent exactament el mateix):




Segons alguns mestres, als infants els agrada els dibuixos i els són unes fitxes molt motivadores i divertides. No dubto pas que als infants els agradin, però sí que dubto de la seva utilitat. Realment, no entenc per què es fan servir; sobretot les primeres fitxes, que es realitzen amb infants de 3 anys (o més petits, inclús), els quals no tenen força suficient per agafar el llapis correctament i que dibuixen i realitzen traços pel simple plaer del moviment, sense cap intencionalitat, com se'ls demana en aquestes feines. Per tant, van en contra del seu propi desenvolupament i evolució.

Maria Montessori proposa tota una sèrie d'activitats que serveixen per a les mateixes finalitats però sent més significatives i manipulatives.


Les propostes es presenten en safates. Cada safata proposa una activitat: transvassament de sòlids, de líquids, amb instruments (pinces, pipetes, culleres...)... En principi estan pensades perquè els infants les realitzin de forma individual, però si algun infant mostra interès en fer-ho acompanyat, no hi trobo l'inconvenient. Cal procurar que hi hagi suficients safates perquè tots els infants puguin tenir-ne una. I intentar que els materials i propostes vagin variant i canviant en funció de les necessitats i interessos dels infants. 




Característiques d'aquestes activitats:
  • Coordinació viso-motriu. En un primer moment els transvassaments es realitzen d'un recipient a un altre, sense eines. La introducció d'instruments pel trapàs seria com el llapis que fem servir per escriure.
  • Direccionalitat: si us fixeu, els transvassaments es realizen d'esquerra a dreta, seguint la direccionalitat de la lectura i escriptura.
  • Manipulació: són activitats completament vivencials amb estris quotidians. Els materials que es fan servir per a transvassar són diversos i poden ser tant líquids com sòlids (cotó fluix, arròs, llenties, cigrons, blat de moro...). 
  • Material: els materials són quotidians, com ja s'ha comentat. Sovint es fa servir materials com el vidre, metall, fusta... el més propers a la realitat possible. 
  • Organització: es tracta d'una proposta amb un ordre molt intuitiu i sensible. És molt fàcil pels infants utilitzar-lo i tornar-lo a guardar de la mateixa manera. 
  • Autonomia: els infants poden realitzar aquestes activitats amb total autonomia, sense dependre de l'adult. 

També hi ha altres propostes que s'organitzen també en safates:

Capsa amb models per a retallar

Recerca de parelles i doblegar mitjons.

Netejar una cargolina amb diferents elements (esponges, raspalls...).

Agrupació de cada clau amb el seu cadenat, amb la correponent activitat d'obrir-lo i tancar-lo.

Estendre la roba. També es pot fer amb la roba de les nines.

Col·locar les piles a una llanterna.

Relacionar cada tapa amb el seu pot i el treball d'obrir-los i tancar-los.

També són activitats de la vida pràctica tenir cura i regar les plantes, netejar l'aula, doblegar tovallons... Són, per tant, activitats relacionades amb la vida quotidiana dels infants. Ells i elles sempre mostren un gran interès per tot allò que fan els adults i volen imitar-nos en tot. Així que les propostes de vida pràctica Montessori els ofereix una possibilitat d'imitar-nos, fent coses reals, en situacions reals. 

Sense ser gran experta del mètode Montessori, he fet la meva pròpia interpretació i úsos pràctics d'aquestes activitats a l'aula ordinària. 

Si bé defenso i admiro el treball de Montessori, també he d'admetre que tot mètode o pedagogia necessàriament ha d'estar contextualitzada. Aquest, en concret, sorgeix a principis del segle XX i persegueix uns ideals perfectes per a la societat del moment. Considero que, actualment, les doctrines metòdiques comencen a allunyar-se de les veritables necessitats dels infants. Així doncs, el mètode com a tal, amb les seves fases i els seus adults com a "guies" no són reals en el context i el moment històric en què vivim. Adjunto un vídeo on, a més de mostrar a trets generals l'àrea de vida pràctica, també es pot veure un exemple de "metodisme", en un moment on apareix una nena doblegant uns tovallons:


I alguns exemples més:


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada