FET A MÀ

Ja fa temps vaig comprar unes fustes per veure què sortia. Els resultats van ser molt senzills i llavors vaig començar a buscar materials que s'havien fet a mà i que oferia als infants. Materials que havien estat realitzats per diferents mans familiars o per mi mateixa. 

És una reflexió que faig sempre als grups de mestres i famílies que em trobo en el camí. Sovint es queixen de l'alt cost dels materials de qualitat; i llavors els faig la reflexió que no hi ha més qualitat en un material que quan es fa amb les pròpies mans.

Unes fruitetes de ganxet sempre ofereixen un tacte molt més agradable que les de plàstic:

Materials de fusta, de ganxet, de roba... Ara que amb l'estiu podem gaudir de més estones per a la creació i la construcció.

Una capsa de qualsevol cosa pot trobar un altre ús si es folra amb trossos de paper d'embalar i una mica de cola. Un toc de vernís perquè quedi més lluent i resistent:

I dintre de la capsa, peces geomètriques. Poden ser peces geomètriques o peces per a crear móns imaginaris:

 

Uns llistons de fusta poden inspirar-se en els llistons de Montessori, però sense color. Poden servir per a construir, per a calcular, per a descomposar nombres...:

Uns cilindres de fusta també poden servir per a diverses coses, guardats en una capsa reciclada i decorada amb paper de diari:

Nines de feltre o de roba:

Una capsa metàl·lica de caramels, un cop buida i pintada, pot servir per a guardar la cançó del peix peixet... o altres coses:

De vegades les joguines ens agraden, però són massa estereotipades i sobre-estimulants. Una torre de cubs que s'encaixen, feta de cartró però amb dibuixos de la tele, un cop folrada amb trossos de paper de diari pot oferir una fantàstica alternativa per a apilar, fer camins o fins i tot casetes:

I unes fustes ben retallades ens poden oferir materials meravellosos per a fer matemàtiques o simplement jugar:

Ingredients:Temps, paciència i descobrir potencialitats i habilitats pròpies. 

Us desitjo unes bones creacions i construccions d'estiu!

SECRETS DE MESTRA: EL COL·LECCIONISME PEDAGÒGIC

Dies de tancament de formacions, cursos... molta, molta feina. I una de les tasques principals és l'organització de materials. Netejant, classificant i ordenant he volgut compartir amb vosaltres un secret de mestra. Més aviat és un secret d'aquells que se saben, però no deixa de ser un secret. Són les col·leccions de materials i materials que tenim les mestres i els mestres. 

Mentre recol·locava els materials se'm va venir al cap una pregunta: com va començar aquesta bogeria? I llavors vaig recordar el dia que em vaig adonar que era mestra; aquell dia que vas pel carrer i trobes sentit pedagògic a totes les petites coses que hi veus: les pedres, les llambordes, les matrícules dels cotxes, un petit cartell, l'escorça de l'arbre, els núvols... tot pot ser útil per aprendre i per fer-se preguntes. 

Llavors és quan comences a acumular coses. Un familiar et diu: "tinc taps d'ampolles que vaig a llençar". La paraula "llençar" ressona al teu cap i crides "Nooo! Jo els aprofito". I al dia següent et diuen "tinc unes teles que no faig servir per res"; i tu les agafes. I vas pel bosc i et dediques a recollir pinyes i fulles de diferents formes. I vas a la platja i marxes amb un carregament de petxines. I vas a una botiga i veus un material que podria estar molt bé per... I els familiars i amics comencen a guardar-te tot de coses reciclades i tu comences a acumular. I quan prens consciència t'adones que tens un problema; més aviat molts problemes en forma de moltes petites coses que criden ser guardades i organitzades a un lloc. 

I quan decideixes ordenar-les te n'adones de la bellesa de la col·lecció que has acumulat amb els anys. I pots recordar qui et va donar no sé quin material. I quin nen va fer aquella activitat amb aquest material en concret. I com aquell material semblava no tenir cap mena de sentit però va ser el que més èxit va tenir. 

I heus ací com neix el col·leccionisme pedagògic. 

Després, allà on vagis, portes una maleta plena de materials amunt i avall. Materials a l'escola, materials a les formacions, materials aquí i allà... sempre poden ser d'utilitat. Però allà on funcionen millor és a les formacions per a mestres. Se'ls ofereix la possibilitat de viure en la seva pròpia pell allò sobre la vivència i l'experiència que tan teòricament els han ficat al cap.

Mestres fent creacions amb materials reciclats

Mestres reflexionant sobre els materials i les possibilitats de crear mini móns.

Una mestra creant amb peces soltes

Una mestra creant amb pasta de sal i elements que ens ofereix la natura

Mestres reflexionant sobre els materials a l'escola

Sigui com sigui, és meravellós. 

I tu, com és la teva col·lecció pedagògica?

MINI MÓNS: ELS COTXES

Revisant algunes fotos antigues he trobat un mini món que va sorgir de forma espontània amb un grup d'infants de 4 anys. Hi havia un gran interès pels cotxes i cada dia arribaven cotxes de joguina de tots els tipus, mides, colors... Fins que un dia va sorgir la idea de fer una ciutat perquè hi poguessin circular els cotxes. Es va començar dissenyant les carreteres:

Amb l'emoció van sorgir moltes històries i situacions: caldrà posar-hi ponts! I aparcaments! Cases i arbres! Amb molt poc de material i tota la imaginació i creativitat del món, es va construir una meravellosa ciutat:

Els arbres amb tubs de cartró del paper higiènic i paper de seda, l'aparcament amb unes capses velles, els túnels amb els tubs de cartró tallats per la meitat... 

Va ser tanta l'energia que hi van dedicar que la ciutat va durar molt de temps, tot i ser de paper i cartró. Cada dia hi jugaven i hi afegien nous elements, tractant la ciutat amb molta cura.

Una lliçó que ens demostra que amb poc s'aconsegueix molt!

QUI HI VIU AQUÍ...?: JUGAR I JUGAR

Qui hi viu aquí...?

Hi viuen les joguines de Jugar i Jugar!

Ja fa algun temps que vaig tenir el plaer de conèixer la Carmen i la Claudia de Jugar i Jugar. Considero que la seva filosofia i els materials que ofereixen són molt afins amb la filosofia de Veure, Pensar i Sentir i m'agradaria que les pugueu conèixer una miqueta més a través d'aquest foradet al blog.

A un magatzem en un entorn idíl·lic prop de Banyoles hi ha la caseta de les joguines de Jugar i Jugar. Bé, la caseta mentre esperen a ser entre les mans d'algun infant que les faci jugar! 

Qui hi ha darrera de Jugar i Jugar?

Jugar i Jugar som la Claudia i la Carmen, ens vam conèixer fa gairebé 11 anys, quan totes dues vam ser mares per primera vegada i ens inquietaven els mateixos dubtes respecte a la criança dels nostres fills.

Com va començar "Jugar i Jugar"?

Arrel d'aquelles inquietuds, vam descobrir que el joc és el motor de la vida de les persones. I que pren una gran importància durant els primers anys. Formant-nos vam descobrir que les joguines, encara que no són imprescindibles, són també una part important de l'aliment d'aquest joc. 

A partir d'aquell moment vam començar a fer una cerca de materials, vam començar a fer compres per botigues online europees; amics i familiars se sumaven a les nostres compres i van ser les persones del nostres entorn més proper que ens van animar a crear Jugar i Jugar. 

Què té de diferent "Jugar i Jugar" amb qualsevol altra botiga de joguines?

Darrera del nostre projecte hi ha un veritable interès per afavorir el joc dels infants, dins d'altres activitats que ens donen inspiració, com: fer xerrades, tallers o assessorar en el condicionament d'espais; hi ha l'activitat de vendre joguines, fem això perquè ara mateix no ens veiem fent una altra cosa, ens apassiona triar materials, ens encanta provar-los, ens meravella veure el que poden arribar a fer els infants quan els hi donem a provar… Potser és una mica paradoxal però, seleccionem joguines sent ben conscients que les joguines no són en absolut necessàries per jugar. 

Quines són les recomanacions que faríeu a algú que vol comprar una joguina per a un infant?

Que observin el joc que està desenvolupant el seu fill o filla en aquell moment concret, el joc neix a dins dels infants i quan tenen un impuls vital, ells mateixos troben el recurs per satisfer aquesta necessitat. Per tant, el primer és observar a què juguen i després oferir el material, així segur que l'encertes, llavors estan els criteris de cadascú, en el nostre cas preferim els materials orgànics: fusta, roba, fibres naturals… i per últim està la part de la quantitat, amb les joguines, com amb tantes altres coses, MENYS ÉS MÉS. 

Quina és la joguina estrella de la botiga?

En tenim unes quantes, però potser l'Arc de Sant Martí és el més representatiu. També agraden molt tots els materials de construcció...

Per a vosaltres què vol dir jugar?

Jugar vol dir viure, ser un mateix gaudint de l'experiència de créixer. 

Com veieu Jugar i Jugar en 10 anys?

No tenim gaires expectatives, fins ara hem anat creixent responent a les nostres pròpies necessitats, intentem no deixar de jugar i això vol dir gaudir del moment sense planificar massa, pensem que si cerquem un resultat concret poden aparèixer sentiments com frustració o neguit, preferim anar trobant-nos amb situacions i reptes que ens engresquin intentant resoldre'ls amb la millor companyia possible. 

Gràcies a les dues i gràcies per la gran feina que realitzeu!

ENCARA QUE NO HO VEGIS... EXISTEIX!

Ara que s'acosta el final de curs a totes les escoles hi ha l'angoixa dels informes, els àlbums, les avaluacions... A casa, cada curs, arriben pilons i pilons d'evidències d'aprenentatge de les formes més diverses: CD's de fotos, DVD's amb vídeos, àlbums amb produccions (i malauradament molta fitxa...), carpetes amb creacions plàstiques... A més a més és el moment en el qual les mestres busquen i arrepleguen totes les coses que els infants han portat a l'aula al llarg del curs: gots, gorres, roba de recanvi, mitjons de psico i etc, etc, etc. Un estrès. 

Dediquem hores i hores a la realització de la tapa de l'àlbum i de la carpeta de plàstica. Per què? Quin és el resultat final? 25 (en el millor dels casos) àlbums completament iguals! Tret de subtils diferències tots marxen amb la mateixa creació a la tapa. I l'interior no acostuma a ser gaire diferent: desenes de fitxes de material editorial que els infants han omplert TOTS IGUALS i que s'han endreçat EN EL MATEIX ordre. Fotocòpies IGUALS, dibuixos IGUALS, les MATEIXES manualitats... 

I al final... on queda la individualitat? 

Tonucci

Per sort, actualment, amb l'aparició de les càmeres digitals, cada vegada més s'acostuma a fer reculls d'experiències, projectes... i es creen llibrets personalitzats amb els processos del grup. 

I dic jo: se'ns oblida alguna cosa... Què passa amb tot allò que succeeix i passa? Què passa amb les coses que no es poden veure? Què passa amb tot allò efímer?

Encara que no ho vegis... existeix! I segurament són les coses més especials, més importants i més significatives que passen a la vida de l'infant. Potser és la primera vegada que va posar-se les sabates sol/a; o la vegada que va ajudar a algú a fer una construcció; o aquell dia que va descobrir un conte que li agrada molt... Són coses que passen i que corren el risc de desaparèixer si no els hi deixem l'espai que es mereixen. 

I continuem obsessionats per la producció; necessitem resultats, evidències... 

I deixem passar el que realment importa... allò que forma part de la vida, sense adonar-nos que la producció per la producció no produeix res sinó que "des-produeix". 

I en lloc de gaudir amb el tancament del curs, amb la final d'una etapa; tenim tanta feina que la deixem passar i no la celebrem com cal. 

Recorda... encara que no ho vegis... EXISTEIX!

Tonucci

EL JARDÍ D'INFANTS

Fa temps algú va comentar que el terme "jardí d'infants" és pejoratiu, sobretot per la visió de la mestra com a "mestra jardinera" que s'encarregava de "fer créixer" als infants del jardí com si es tractés de plantes. 

Just avui recordo aquestes paraules i em fan reflexionar sobre què és un jardí i quina és la feina d'un jardiner. 

Un jardí és un espai a l'aire lliure on es configuren elements naturals (o artificials, en ocasions) generant un paisatge harmònic. 

El jardiner o la jardinera és la persona encarregada de tenir cura del jardí. Així, observa el creixement de les plantes, les rega si necessita aigua, poda els arbres, talla la gespa... en definitiva, és la persona encarregada d'articular l'estructura i l'harmonia del paisatge. 

I trobo que m'agrada el terme "jardí d'infants", per diferents raons:

• El jardí és un espai obert, a l'aire lliure, a la natura. 
• El jardí és un espai agradable, estèticament cuidat i arreglat.
• El jardí és un espai viu que es transforma amb el pas del temps i que genera un ritme anual a través dels mesos i les estacions. 
• El jardiner/a té cura d'adequar l'espai i les condicions del sòl a les necessitats de les plantes. 
• El jardiner/a genera un espai de seguretat evitant les plagues que puguin fer malbé la vegetació.

Sobretot, m'agrada que les plantes, arbres i flors saben com créixer i el jardiner/a pacient les observa i en té cura, sense forçar, sense jutjar el seu creixement i desenvolupament, admirant-se de la seva bellesa. 

I és així com considero que cal pensar en els espais ideats per a infants: oberts, en connexió amb la natura, agradables i cuidats; vius, en contínua transformació; amb adults que generin un ambient preparat, relaxat i assegurador perquè els infants puguin créixer seguint la seva naturalesa. 

Pensat d'aquesta manera, doncs, potser el terme "jardí d'infància" no és tan pejoratiu i ens ajuda a pensar en un espai amable, relaxat i pausat.