OREJAS DE MARIPOSA

"POR CUATRO ESQUINITAS DE NADA"

"Cuadradito" vol jugar a casa dels seus amics "Redonditos", pero no entra per la porta perquè és rodona. Què poden fer? Es tracta d'un llibre per treballar l'amistat, la diferència i l'exclusió.

BOMBOLLES DE SABÓ

Les bombolles de sabó sempre han fascinat als infants i, ara que arriba el bon temps, ve de gust sortir al jardí o al pati per fer-ne. A Osofete Colorete ens donen la recepta per a fer bombolles de sabó "eficaces" i no tenir els típics problemes de que exploten abans d'hora.

Fòrmula # 1
Detergent Ultra	Aigua (Si és destil·lada, funciona millor)	Glicerina, xarop de blat de moro o sucre glasé (Additiu millorador)
1 Part	15 Parts	0.25 Parts

Fòrmula #2
Detergent Comú (Ala, Camello)	Aigua (Si és destil·lada, funciona millor)	Glicerina, xarop de blat de moro o sucre glasé (Additiu millorador)
1 Part	10 Parts	0.25 Parts

Fòrmula #3 (Súper Bombolles)
Detergent Comú (Ala, Camello)	Aigua (Si és destil·lada, funciona millor)	Glicerina, xarop de blat de moro o sucre glasé (Additiu millorador)
1 Part	3 Parts	2 Parts

Us deixo també amb aquest vídeo del Dr. Bubbles, fantàstic el que fa amb les bombolles:

FER MÚSICA SUPOSA UN ENTRENAMENT MENTAL, FÍSIC I CREATIU

T

La música facilita la comprensió de les altres matèries

• Fomenta l’hàbit d’escoltar, diferent de sentir, amb l’educació de l’oïda. Una escolta atenta és necessària per a qualsevol matèria
• Valora el silenci com a punt de partida de qualsevol aprenentatge i com a valor per si mateix, mesurable i com a element indispensable de la música.
• Reforça la concentració
• Treballa i facilita la memorització.
• Treballa “l’audició interior”. És imprescindible per a poder assimilar qualsevol aprenentatge assumir-lo dins teu.
• Permet la comunicació, facilita la dicció, l’articulació, tècnica vocal , tècniques de respiració. En definitiva treballa la veu com a element comunicador no només d’informació sinó també com a reflex anímic i com a eina imprescindible per a la feina de “mestre/a”.
• Potencia els valors de l’esforç i l’estudi constant.
• Hi ha estudis que demostren que la qualitat acústica de l’aula repercuteix proporcionalment en el rendiment escolar. La manera d’emetre el so i com arriba a l’alumne afectarà directament a la comprensió.

És interdisciplinar, ajuda a assolir altres aprenentatges

• Matemàtiques. Es un llenguatge matemàtic: mesura i reparteix el temps amb divisions i subdivisions mentals molt precises. És matemàtica creativa i abstracta perquè permet combinar, elaborar i improvisar aquestes diferents mesures i reparticions amb el treball rítmic.
• Llengua i literatura: amb la cançó, pel fet d’incorporar-hi text, és un vehicle immillorable pel treball de la llengua (vocabulari, estructura, poesia, etc..)
• Idiomes: per això mateix és una eina molt poderosa per a la introducció i aprenentatge de nous idiomes.
• Educació física: treballa la psico-motricitat, el moviment i el ritme amb el propi cos a través de la dansa, l’expressió corporal i els jocs rítmics.

Socials: és un element integrador socio-cultural.

S’hi accedeix fàcilment

• No cal cap requisit ni coneixement previ per a fer música
• No cal cap instrument: es pot fer amb el propi cos (la veu, mans,...)
• Les noves tecnologies ens permeten tenir a l’abast, a tota hora, d’una manera fàcil i barata la quantitat i qualitat de música que desitgem.

Desenvolupa la sensibilitat

• És la més espiritual de les arts i la més abstracta: no es pot veure, no es pot tocar amb els dits però arriba directament al terreny de les emocions i els sentiments

És un factor d’integració social inter i multicultural i permet l’atenció a la diversitat

• És un llenguatge universal, a totes les cultures de tots els temps hi ha música
• Un grup musical permet integrar a tothom: hi ha la possibilitat de distribuir els diferents papers segons nivells de dificultat
• La cançó és un factor d’integració molt poderós perquè facilita 
• recursos lingüístics com vocabulari, pronunciació, etc. a través dels diferents idiomes.
• és un reflex dels aspectes socio-culturals dels diferents pobles, amb les seves  tradicions, festes, actes.
• Cada poble té un estil característic que s’ha anat forjant amb el pas del temps a través de moltes generacions i que s’ha anat transmeten per tradició oral i escrita.
• El fet d’interpretar música en grup fa partícip i necessariament actiu a cada un dels membres individualment en un projecte creatiu col·lectiu. 
• La música té un poder molt atractiu a totes les edats però especialment amb els nens i adolescents.

L’exercici musical estimula  l’entrenament mental i físic. La música pot ajudar a curar.

• La Musicoteràpia és la ciència que estudia l’impacte de la música en la salut física i mental. Alguns problemes psicològics, psicomotrius, que es poden superar o millorar a través de la música.
• Hi ha estudis neurològics i biològics que demostren que  la música és important per a les nostres vides. La música no només modifica el nostre estat d’ànim sinó que també pot tenir una influència molt positiva en desenvolupament cognitiu  humà pel que fa a estímul de la intel·ligència i fins i tot en la salut.
• La música pot reduir l’estrès, però no hi ha una relació directa entre la música i l’estrès. L’efecte depèn, no només del tipus de composició sinó del rerefons cognitiu i cultural de la persona.
• Alguns exemples de musicoteràpia: les tècniques de relaxació musical poden reduir en un 30% els efectes secundaris dels tractaments de càncer de mama, fan disminuir els dolors i les nàusees derivades de la quimioteràpia, redueixen l’ansietat d’alguns pacients a l’hora d’entrar en una màquina de ressonància magnètica.
• S’ha demostrat és que els nadons es mostren familiaritzats amb les cançons que han escoltat al ventre de la mare.

Proporciona plaer

• La vivència musical ben conduïda proporciona plaer i goig  tant als protagonistes del fet musical com al públic que ho escolta.

La música desenvolupa la creativitat

• Com tota disciplina artística els límits són els de la nostra pròpia imaginació. Tothom pot crear música de la mateixa manera que tothom pot fer un dibuix
• Desenvolupa la capacitat d’abstracció.
• Ajuda a desenvolupar la intel·ligència amb l’estructuració mental que requereix

Factors negatius per a l’educació musical

• L’excés de música, a tota hora, a tot arreu
• La contaminació acústica i el soroll
• Poc valor social que es dóna a la música que es reflecteix en poca presencia als plans d’estudi i reformes educatives, poc prestigi professional de la feina de “músic”.
• La musica enllaunada envaeix tots els racons, en detriment de la música en viu. Els Dj., les disco- mòbils i els reproductors musicals han  substituït sovint la música en directe.
• La banalització. Aquest excés de música produeix una saturació i invasió d’uns estils de música comercials fomentats pel màrketing amb intencions purament lucratives i de poc valor artístic. Aquests subproductes culturals envaeixen el terreny del lleure i incideixen de manera especial en els infants i adolescents perquè els manca un bagatge, uns coneixements i un raonament crític que es va adquirint amb el temps i segons l’entorn que els envolta. La cançó de l’estiu n’és un paradigma.
• La música rítmica monòtona i a gran intensitat augmenten l’estrès

Per finalitzar, un parell de cites

• “La música ha de ser un mitjà per expressar els sentiments interiors i les impresions de l'exterior”.  Manuel Blancafort

• “Portes un músic dins teu. No et rendeixis”. Frederic Mompou

Antoni Miralpeix

EL NEN INTERIOR

MENYS DEURES, MILLORS RESULTATS

Article publicat a la Revista Semana:

Los expertos en educación están observando las aulas de clases en Finlandia para ver por qué, sin mucho esfuerzo, salen primeros en las pruebas internacionales de competencias. 
El mundo está sorprendido con el método de aprendizaje de las escuelas en Finlandia. En ese país nórdico, los niños tienen mayor equilibrio entre sus responsabilidades escolares y su tiempo libre, y ese estilo relajado lo ha convertido en uno de los países punteros en las pruebas PISA, que cada tres años realiza la Organización para la Cooperación y el Desarrollo Económico (OECD, por sus siglas en inglés). Entre 1962 y 1999, el país nunca logró grandes promedios en educación, pero a partir del año 2000 se convirtió en uno de los mejores. Por eso, hoy no sorprende que los expertos hagan viaje expreso a Helsinki para saber cuál es el secreto de su éxito.

Y los hallazgos han puesto en duda algunos de los paradigmas que han llenado la educación en el mundo occidental. Para empezar, la educación formal en Finlandia comienza a los 7 años, la jornada diaria de clases es más corta de lo habitual y no tienen que someterse a exámenes ni pruebas para medir su conocimiento. Tampoco tienen sobrecarga de tareas en sus casas, por lo que hay más ratos libres para navegar por Internet, interactuar con otros amigos, escuchar música o practicar deportes. Los más grandes no tienen la presión de ir a la mejor universidad y se gradúan sin saber lo que es la angustia de la competencia.

Lo que se ha encontrado hasta ahora es que la mejora en la educación de este país nórdico no se resume en un fórmula mágica, sino que es el resultado de un concienzudo análisis que surgió cuando el gobierno se propuso, décadas atrás, ser más competitivo económicamente. De ese debate surgió un sistema inclusivo que acoge en sus aulas a niños de todos los estratos sociales y en el que se espera la excelencia sin importar de qué región o familia provengan. La escuela, además, involucra cosas diferentes a educar: se garantiza alimentación, salud y apoyo psicológico para los niños y su familia.

"Pero lo que subyace en el corazón del éxito educativo de Finlandia es el perfil de los profesores", dijo a SEMANA Andreas Schleicher, consejero en educación de la OECD y quien estuvo de visita en Colombia. Si bien antes no se requería mucho entrenamiento, hoy, incluso a los profesores de primaria, se les exige que tengan como mínimo una maestría. Esto es fundamental para el tipo de educación que actualmente se requiere, en la que el conocimiento no es tan fundamental como la creatividad, la flexibilidad, la iniciativa y la habilidad para aplicar el conocimiento a situaciones nuevas. En un informe hecho por la OECD sobre el caso Finlandia, un directivo de Nokia señaló que si contrata a alguien que no tiene los conocimientos de matemáticas o física que se necesitan para esa empresa, hay colegas que pueden subsanar esos vacíos en un par de semanas. "Pero lo que no puedo enseñar es a que piensen diferente, a que tengan ideas originales y a que no tengan miedo de cometer errores".

El alto perfil de los profesores también garantiza el diagnóstico temprano de las dificultades de aprendizaje de los niños y sus soluciones. Tal vez por eso, los que van más atrasados que el resto no necesitan contratar profesores particulares ni ser separados de los más 'pilos'. La idea es que los mejores jalonen a los quedados. Por ejemplo, no es raro que el maestro lleve a los niños de 9 años a un parque para aprender matemáticas. La profesora les pide que recojan frutos, palos, piedras y luego, que identifiquen las formas geométricas.

La pregunta del millón es si se puede trasladar la experiencia de ese país a Colombia. Schleicher señala que se deben buscar experiencias exitosas afuera, pero también adentro, pues "en Colombia hay ejemplos de escuelas exitosas cuya experiencia podría ser adoptada por otras". Pero tal vez la gran lección de Finlandia, dice, es que invertir en los profesores paga.

DOCUMENTAL "BEBÉS"

 "Bebés" segueix la vida de quatre nadons, des del moment del seu naixement, fins que fan un any; que neixen a quatre llocs diferents del món (Mongòlia, Namíbia, Japó i EEUU). 

Es tracta d'un documental que mostra l'essència dels bebès i la manera en què la seva vida es desenvolupa des de diferents perspectives i en diferents parts del món.



Fent clic al següent enllaç, podeu accedir als cinemes que projecten el documental, arreu de Catalunya, així com als horaris.