Missatge d'un nen als seus pares

IX Curs de Pedagogia Libertària

L'Escola Paideia organitza un curs de pedagogia libertària que donarà l'oportunitat als i a les visitants de conéixer el seu sistema i funcionament. Per a més informació, accedir a aquest link.

MALTRACTAMENT "SUTIL"

Una història fantàsticament il·lustrada que ens fa reflexionar.

MADE IN IKEA

Moltes de les joguines comercialitzades són bastant estereotipades i amb excés de elements de plàstic, a més a més de ser realment cares. De nou, a Baby-Deco ens donen grans idees per a confeccionar cuinetes de joguina amb mobles i elements d'Ikea. De ben segur que les joguines dels vostres fills/es seran les més originals i, a més a més, us permetrà mostrar les vostres habilitats manuals.

Heus aquí uns exemples:

AMPOLLES MÀGIQUES

Al blog Baby-Deco he trobat una idea molt divertida per a fer amb els més menuts. Es tracta d'unes ampolles màgiques, fetes amb ampolles de plàstic, aigua i diferents materials (estrelles, purpurina, serpentines...). Us deixo amb algunes imatges.

DE LA DICTADURA DEL LLIBRE DE TEXT, A LA DICTADURA DE L'ORDINADOR

No hi ha res de dolent o de bo intrínsecament en un llibre de text, un ordinador o de fet en qualsevol altre objecte. La nostra valoració subjectiva se centrarà sempre en l’ús que en fem.
L’ordinador ha esdevingut ja una eina quotidiana a les nostres vides, gairebé imprescindible per a moltes tasques. Aviat els llibres digitals seran també una realitat igual de quotidiana i segurament, amb el temps, la informació en paper serà cada cop més escassa. Com ens podem negar a aquesta realitat? No ho fem. Tan sols volem recordar que ‘educar’ és molt més que aprendre a utilitzar qualsevol eina. Ja fa temps que al món educatiu es qüestiona la hiper centralitat del llibre de text a les aules. La psicologia i les neurociències han confirmat el que molts educadors/es ja sabien i portaven a terme als centres: que aprendre és conseqüència de crear connexions neuronals a molts nivells i que això és el resultat d’una vivència integral, del cos, de les emocions, de la ment, i no tan sols d’un procés lingüístic i intel·lectual. Malgrat aquestes investigacions i experiències, actualment el procés d’ensenyament i aprenentatge a la majoria d’escoles continua articulant-se quasi exclusivament a través de la lectura del llibre de text. I en aquest cultiu pedagògic, és molt probable que l’ordinador esdevingui el substitut del llibre de text, és a dir, que passem de la dictadura del llibre de text a la de l’ordinador. Sovint als cursos de formació el professorat ens pregunta, amb una certa frustració, per què els seus alumnes no recorden ni són capaços de posar en pràctica gairebé res del que es treballa a l’aula. La
resposta torna a estar en la psicologia i les neurociències. Perquè un nen/a petit/a bàsicament no aprèn temes abstractes a través del llenguatge escrit, sinó a través de la seva implicació en una vivència.

F. Tonucci ha publicat diversos llibres en què recull en dibuixos la mirada de l’infant. En un d’aquests dibuixos es pot veure una mestra mostrant un gràfic d’un arbre, assenyalant amb un punter les parts d’aquest: les arrels, el tronc, la capçada, les branques, etc. Tot l’alumnat està assegut mirant la mestra. La gràcia de la vinyeta és que pocs metres més enllà tots ells estan envoltats per un frondós bosc d’arbres, ignorats. Aprendre a través del llibre de text és un acte merament mental, intel·lectual, però el pensament d’un nen/a no és fonamentalment així, sinó que és un pensament concret, que es construeix a través de tocar, de fer, d’observar, d’implicar-se emocionalment, en definitiva, a través d’una vivència integral amb objectes concrets. Aquesta és la naturalesa de la infància! L’ordinador, per sí mateix, no pot proporcionar aquesta vivència. És una eina més, que caldrà utilitzar a favor de l’aprenentatge i del creixement, però no és una finalitat en sí mateixa, ni ha de ser l’element central del procés educatiu. En cas contrari, com sembla ser la tendència actual, l’aprenentatge tornarà a ser un procés únicament mental que exclourà un gran nombre de nens i nenes amb capacitats diferents i alhora desviarà l’atenció del veritable objectiu de l’educació: acompanyar el desenvolupament de totes les capacitats i les dimensions de la persona.

Font

CONTE... UNA FLOR VERMELLA AMB LA TIJA VERDA

Al blog de l'escola Joan Coromines he trobat un conte per a reflexionar:

La Maria era una nena amb molta il·lusió que anava a l’escola. Un matí la mestra va dir: Avui farem un dibuix.

- Que bé! -va pensar ella, ja que li agradava dibuixar. Amb molt d’entusiasme va agafar la seva caixa de colors i va començar a dibuixar.

Però la mestra va dir:- Espereu-vos!, no comenceu fins que no us digui què heu de fer. Bé, ara dibuixarem les flors d’un jardí.

La Maria va començar a fer flors de color rosa, lila i blau.

En aquell moment es va sentir que la mestra deia:- Espereu-vos, jo us ensenyaré com heu de fer les flors. Així, dibuixeu una flor vermella amb la tija verda. Després va afegir:- Ara sí que ja podeu començar.

La nena va mirar la flor de la mestra, va mirar la seva, li va agradar més la seva però, sense dir res, va guardar el seu paper i va intentar copiar la flor de la pissarra: era vermella amb la tija verda.

Un altre dia la mestra va dir:- Avui farem una redacció.

- Que bé- va pensar la Maria- així podré escriure a les estrelles.

Però de cop, va sentir que la mestra deia:- Espereu-vos, jo us diré què heu d’escriure! El tema serà: “les vacances”.

La Maria es va preguntar: – Per què sempre hem d’escriure sobre el mateix tema? Però va, posaré que a l’estiu les estrelles surten més tard. El seu pensament va ser interromput per la veu de la mestra:

- Espereu-vos, jo us diré què heu de posar. Apunteu: Lloc d’estiueig (muntanya o platja), amb qui (pares o amics), quin mitjà de transport vau utilitzar (aeri, marítim o terrestre), què vau fer, com us ho vau passar, quants dies van ser, quan vau marxar i quan vau tornar… Ho heu entès?, doncs ja podeu començar.

La Maria es va posar molt trista perquè amb aquesta pauta no hi havia lloc per les estrelles i no podia manifestar com les admirava. Però resignada, va agafar el llapis i va començar a contestar, un per un i de forma ordenada, tots els aspectes que la mestra els havia estipulat. Així, la nena va comprendre que era més important fer el que deia la mestra que no el que ella volia.

Però passat un temps, la família de la Maria, va canviar de població, i per tant, també d’escola. Un dels primers dies de classe, la mestra va dir:- Avui farem un dibuix.

La Maria es va quedar molt tranquil·la esperant que la mestra els digués com havien de fer-ho. Quan la mestra va adonar-se que la Maria no feia res se li acostà i li digué:- Per què no treballes? Que no t’agrada dibuixar?

- Sí, -va respondre- però estic esperant que vostè em digui com ho he de fer.

- Com tu vulguis – li va respondre la mestra.- I amb quins colors?- Amb els que més t’agradin.

- No ho entenc, – va pensar la Maria, i va començar a fer una flor vermella amb la tija verda.

Helen Buckley