dimecres, 2 de desembre de 2015

LA PRIMAVERA EDUCATIVA: A LA RECERCA DE L'EQUILIBRI PEDAGÒGIC

Pedagogia Waldorf, mètode Montessori, educació lliure, educació activa, educació viva, treball per projectes, treball per ambients de lliure circulació, mètode Pikler, filosofia educativa de Reggio Emilia, etc, etc, etc. 

Font: La educación que nos une .org
Segles i segles de reflexió pedagògica, o d'opressió educativa i social, ens porten al punt en el qual ens situem ara. Som sobre una corda d'equilibris defectuosa, perquè no és prou tensa i ens fa ballar, desequilibrar-nos, sentir-nos insegurs... Fins ara la corda era tensa, immersa en un sistema educatiu al qual ara diem "convencional" o "tradicional" (per posar-li una etiqueta...); un model on tot era donat; uns altres pensaven per nosaltres; les editorials ens facilitaven la feina; les programacions ens feien sentir segurs/es i crèiem que tot era sota control. Sí, sota control... sota el control d'uns quants.



Una situació insostenible, no hi ha dubte... Al llarg de la història, però, sempre hi ha hagut qui ha fet ballar la corda, qui ha desequilibrat a les masses, qui ha provocat sortir de la zona de confort... Un grupet de persones anomenades "rebels", "anti-sistemes"... Ràpid les idees revolucionàries eren abolides i tornava a regnar la calma i el control. "Tot està bé", ens feien creure.

Callar a un grupet és fàcil, però callar a tot un moviment de renovació pedagògica ja no ho és tant. 

Ara ballem a sobre d'una bassa d'oli. La renovació pedagògica és aquí, sempre ha estat aquí, però ara es fa més evident que mai. Es tracta, però, d'una renovació pedagògica molt especial, fins i tot es podria dir que social. Fins ara aquests moviments eren impulsats per pedagogs, mestres, pensadors, psicòlegs... però ara és diferent. Ara són les famílies les que fan moure i trontollar el sistema educatiu. La renovació pedagògica del segle XXI ve de la mà de centenars i centenars de famílies que creuen que una altra educació és possible. Les evidències canten: quants espais "d'alternativa a l'escola" hi ha arreu de Catalunya, els quals han estat impulsats per famílies descontentes amb el sistema educatiu?

Aquesta primavera educativa ha portat la revisió de moltes filosofies, pedagogies, mètodes, formes d'educar, de criança, etc. que havien estat oblidades (o recordades a un calaix polsegós). Amb un tarannà d'assaig-error els centres educatius convencionals, i els no tan convencionals o que directament no es fan dir centre educatiu, s'han transformat en un laboratori d'investigació i de recerca sobre formes de fer diferents. Amb aquesta intenció diferencial les aules han començat a dir-se estances; el pati ara és un jardí; els mestres són acompanyants i així una llista ben llarga. Lluny de la transformació conceptual, aquesta transformació porta amb si un procés llarg i profund de reflexió, diàleg i discussió. 

Quina metodologia seguiu? Quin és el vostre autor de referència? Sou una escola Waldorf? Què agafeu de Montessori? I així les filosofies educatives, mètodes o pedagogies esdevenen adjectius que etiqueten el tipus d'educació que allà es dóna.

No sé si és una qüestió de moda o de convenciment, però passa que s'etiqueta un espai educatiu amb un tipus de pedagogia quan més aviat el secret és a l'equilibri. 


Hi ha maneres de fer que tenien molt de sentit en el moment social i històric que les va impulsar, però que portades a l'actualitat queden certament desfasades i necessiten una actualització: ni els infants són els mateixos, ni la societat és igual. Cal una actualització a la recerca de l'equilibri pedagògic; i ara més que mai això necessita fer-se ressó. Saber molt i de tot per a poder escollir aquells aspectes que més s'adeqüen al context i a les necessitats, per a aplicar-los. Ni tot blanc ni tot negre, juguem amb la gran escala de grisos i les diferents tonalitats de tots els colors que configuren el nostre món. 

Agafar el millor de cada part per a fer un complert. A la recerca de l'equilibri pedagògic a la nostra primavera educativa. 


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada