dijous, 3 de març del 2011

FRANCESCO TONUCCI

Francesco Tonucci va néixer a Fano (Itàlia), el 1941. És mestre i pedagog. Als 28 anys va rebre la seva primera distinció en aquest camp i va començar a satiritzar la realitat de l'escola sota el pseudònim de "Frato".
L'interès de les seves investigacions se centra en el desenvolupament cognitiu dels infants, els pensament infantil i el seu comportament i relació entre la cognició dels nens i nenes i la metodologia educacional. 
L'any 1991 va desenvolupar al seu poble el projecte "La Ciutat dels Infants", considerant una nova forma de concebre la ciutat, amb els infants com a punt de referència. El projecte va tenir un gran èxit, extenent-se a diferents punts del món. 
Entre les seves obres, es destaquen: "Por una escuela alternativa", "Con ojos de niño", "Niño que nace", "Cómo ser niño", "La Ciudad de los Niños", "¿Enseñar o aprender?" i "Con ojos de maestro".

"Els nens aprenen molt més jugant que estudiant, fent que mirant. El joc que fan sols sense el control dels adults és la forma cultural més alta que toca un nen. Els nens que han pogut jugar bé i durant molt de temps seran adults millors "
"El joc dóna recursos per a la vida. Totes les crisis de la joventut es gesten en la primera infància "
"Avui educar significa demanar als nens que deixin de comportar-se com nens i ho facin com a adults "
"Els petits passen els seus dies davant adults instructors, els és difícil fer coses rares. Així es va alimentant una necessitat de risc acumulada que expressarà amb la seva primera moto i en les sortides nocturnes "
"Els petits no volen estar reclosos a la seva habitació per jugar, ni en ludoteques, ni en tots aquests espais que construïm perquè estiguin controlats. El que fa un nen controlat per un adult és diferent del que fa sol. Els nens necessiten espais on, dins de un clima de control social, ells puguin fan el que vulguin: trepitjar la gespa, pujar als arbres i jugar amb les sargantanes "  
Francesco Tonucci 












2 comentaris:

  1. Lo que ocurre es que cuándo nos hacemos mayores, olvidamos, dejamos de asimilar la palabra "juego", la vida es un continuo aprendizaje, ¿pero de que forma, podemos elegir...?

    ResponElimina
  2. Quines grans veritats ens expressen les seves paraules, o més ben dit les seves il·lustracions. Gràcies per aquesta entrada. Els seus llibres em fascinen!

    Gràcies. Salutacions.

    ResponElimina