JORNADES EDUCATIVES: LA SECUNDÀRIA QUE VOLEM

He rebut un correu amb aquesta informació, segurament és d'interès per a molts de vosaltres.



JORNADES EDUCATIVES: LA SECUNDÀRIA QUE VOLEM


QUAN?: 17 de Març

ON?: AUREA SOCIAL C/Serdenya 261. Sagrada Familia

Horari?: 10:00-17:00 (Amb dinar)

PERQUÈ UNES JORNADES SOBRE SECUNDÀRIA?

Bevolguts/es,

Som la CECI (Cooperativa Educativa de Coneixement Integral, un grup de persones interessades en l'educació des de diversos àmbits: la música, el teatre, la psicologia, la pedagogia, la sociologia, l'art, la literatura o el joc. Treballem per a fomentar una intervenció educativa basada en processos cooperatius respectuosos, horitzontals i lliures encaminats a l'empoderament col·lectiu, la reflexió individu/comunitat i el desenvolupament de totes les persones.

El motiu d'aquest missatge és fer-vos arribar la convocatòria de les JORNADES QUE REALITZAREM EL PROPER 17 DE MARÇ.

La temàtica central d'aquestes jornades serà "LA SECUNDÀRIA QUE VOLEM". Es tracta de fer una REFLEXIÓ i EXPERIÈNCIA CONJUNTA amb professors/es,
mares/pares, alumnes i membres de la comunitat educativa sobre el model de secundària que creiem més adient per a tots/es. Les jornades estan enfocades des d’un punt de vista vivencial per tal de potenciar la reflexió conjunta, fent servir eines del teatre de l’oprimit i amb convidats de diferents àmbits educatius i moviments socials (Marea Verda i Marea Groga, entre d’altres).

Creiem que és imprescindible la vostra PRESÈNCIA i PARTICIPACIÓ per a tenir una visió global de la realitat educativa a secundària.


Considerem que és necessari tractar el moment que està vivint actualment la secundària. Hi ha hagut un CANVI EN EL CONTEXT EDUCATIU, amb la introducció de l'ESO, de continues reformes educatives, canvis pel que fa al tipus d'alumnat, les retallades i el conseqüent moviment reivindicatiu què s'està generant... Aquest canvi, però, no sempre s'ha vist reflectit en el model educatiu de secundària.

A més, trobem cada vegada més professors/es que tenen una VISIÓ CRÍTICA DEL MODEL EDUCATIU ACTUAL, i volen introduir noves fórmules educatives, però què troben continues barreres degut a la rigidesa de moltes  institucions.

D’altra banda, degut probablement a aquesta rigidesa, cada vegada trobem més ALUMNES DESMOTIVATS, que passen hores a l'escola sense cap interès per aprendre. Sovint, els/les pares/mares no saben com enfrontar-se a aquesta situació.

Creiem que compartint les nostres visions i experiéncies, podrem junts/es CERCAR LES MILLORS SOLUCIONS. És per això que us convidem
a assistir a les jornades, i a fer extensiva aquesta CRIDA A TOTA LA VOSTRA COMUNITAT EDUCATIVA.

A continuació trobareu l'enllaç al blog amb tota la informació sobre les jornades (programa, horari, participants...):

http://jornadesceci.wordpress.com/

Recordeu INSCRIURE-US per facilitar la planificació de les jornades a aquest mail:

ceci@cooperativaintegral.cat

Recordem què les jornades són GRATUïTES. Hi haurà dinar a mínim preu, però si voleu el podeu portar de casa.

ARA MÉS QUE MAI, DAVANT EL PANORAMA DE DEVALUACIÓ DE L'ESCOLA
PÚBLICA QUÈ ESTEM PATINT, CAL MOSTRAR QUE L'EDUCACIÓ ÉS COSA DE
TOTS/ES

CREUS QUE EL SISTEMA EDUCATIU ACTUAL ÉS L'ADEQUAT PELS TEUS FILLS?

¿Crees que el sistema educativo actual es el adecuado para tus hijos? from Gotzone Camiruaga Peña on Vimeo.

Després d'un temps sense actualitzar, he trobat un vídeo del programa Redes que ens fa reflexionar sobre l'educació actual i el seu paper en el desenvolupament dels infants. És moment d'analitzar el sistema i valorar què s'està transmetent als infants perquè, potser, el que nosaltres considerem que és important, per a ells/es no té cap mena d'interés. Ens hem d'obrir a una nova concepció on les arts i el desenvolupament creatiu i artístic tinguin la mateixa importància que les que anomenem assignatures funcionals. Val la pena veure'l i treure conclusions. Espero que el gaudiu. 

"VISIONES PARA UNA NUEVA EDUCACIÓN"

"Visiones para una nueva educación" és el títol del debat que tindrà lloc el proper dia 9 de febrer, a les 19h, a la Fundació Claudio Naranjo.
Hi hauran representants de diferents mètodes educatius, per informar i aclarir dubtes:

• Jordi Mateu (Centre de Recerca i Assesorament d'Educació Viva)
• Pere Juan (Xarxa d'Educació Lliure)
• Neus Baches (Fundación Claudio Naranjo)
• Muriel Plomker (Método Montessori).

La taula rodona s'estructurarà de la següent manera:

• 1ª hora: preguntes a cadascun dels ponents, sobre el projecte en el qual treballen, la seva proposta i la seva visió de l'educació..
• 2ª hora: debat obert amb tots els presents.

DADES DE L'ESDEVENIMENT:
Dia: dijous 9 de febrer de 2012
Lloc: Fundación Claudio Naranjo (C/ Zamora, 46-48, 6è 3ª. 08005, Barcelona, Espanya).

Per a més informació: 628993506 / 932097938 / info@fundacionclaudionaranjo.com

Entrada lliure

ESCOLES SENSE AULES A SUÈCIA

Fa temps vaig crear una entrada parlant de Ken Robinson, qui explicava que tancar als infants dintre d'aules petites, tenint un mestre que parla i parla pot arribar a destruir la creativitat de les nenes i nenes. 

Aquest problema no el tindran a les escoles Vittra, a Suècia. La idea d'aquestes escoles és trencar amb l'esquema medieval de separació i divisió per edats i aules (encara vigent!), repensant l'escola i creient que qualsevol espai és bo per a treballar i estudiar. La seva metodologia defensa la tecnologia i els idiomes, per això es treballa amb portàtils i es parla tant el suec com l'anglès. Una altra manera de veure l'escola i d'habitar-hi, ja que l'arquitectura ha estat creada pensant fins al més mínim detall. Deixo que gaudiu d'algunes imatges d'aquesta escola:

 I un vídeo (no entenc res del que diuen, però val la pena veure els espais):

Com tot, suposo que té punts forts i punts febles. Personalment valoro molt positivament els espais amplis, oberts, de lliure circulació i l'activitat autònoma i de decisió pròpia dels infants. No m'agrada tant el treball amb les tecnologies, potser trobo a faltar material manipulatiu, experimental, jocs i joguines... Em fa una mica de por veure les imatges amb tot d'infants enganxats al portàtil, tot i que està bé, sota el meu parer es necessita una mica d'equilibri amb altres activitats.

Informació extreta del bloc Yorokobu.

INSTANTÀNIES A UNA SALA D'ESPERA

Des de ben petita he vist les cues i sales d'espera com a moments privilegiats per aturar-me i observar tot el que passa al meu voltant: l'actitud de la gent, les seves expressions, la seva expressivitat corporal, les accions que realitzen... però fins i tot per a fixar-me en petites coses, detalls que algú ha tingut cura de pensar i de col·locar, però que, sovint, passen desapercebuts a la mirada, poc atenta, d'una societat que camina més ràpid que el propi temps i que no s'atura a contemplar coses tan simples com el dibuix d'una rajola, el mural pintat a la paret, la disposició dels pamflets publicitaris, el número d'avisos que hi ha penjats... 

Avui, a la consulta del metge, he tingut l'oportunitat d'observar una acció que no m'ha deixat indiferent. 

Una mare esperava, igual que jo, el seu torn. Acompanyada d'un nen d'uns dos anys i un nadó de mesos. L'infant més gran jugava pel passadís amb el seu cotxe, fent-lo rodar amunt i avall, per les parets, les cadires... Durant el seu joc, la mare ha agafat en braços al petit i ha començat a jugar amb ell. El gran, ha caigut a terra i ha començat a plorar. La mare, sense deixar al petit, ha agafat, com ha pogut, al nen de terra i li ha anat donant indicacions perquè es mogués, de manera que pogués veure on s'havia fet mal. L'infant, ha començat a plorar amb més força, donant senyals clares de que no volia compartir aquell moment amb el petit, que volia tota l'atenció de la mare cap a ell i, per què no, seure a la seva falda, com el seu germanet.

Finalment, la mare ha deixat al nadó al cotxet. El gran, amb molta ràbia ha agafat el seu cotxe i ha picat al cap al seu germà. Segurament el cop ha estat comparable amb l'odi que en aquell moment sentia per ell. La mare, enfadada per l'actitud del seu fill, l'ha assegut a una cadira, davant d'ella mentre deia "¡ahora te vas a la silla y a pensar!". Acte seguit hem tingut un acompanyament sonor de crits i plors, per part dels dos petits; i del conseqüent nerviosisme d'una mare a qui tothom mira. 

No pretenc criticar i jutjar l'acció, de fet, no hi ha maneres de fer bones ni dolentes, simplement són diferents. La intenció d'aquesta entrada és posar-me a la pell del "nen gran" d'aquesta història, dels seus sentiments, la seva frustració i les seves necessitats. És ben sabut que quan neix un germà petit hi ha una adaptació bastant costosa per part dels "grans". Passa de ser el rei de la casa a convertir-se en el "Germà Gran" amb totes les responsabilitats que això comporta. Els nens/es es passen 9 mesos escoltant que serà el "Germà Gran", que ha de cuidar al germanet/a, que haurà d'ajudar més als pares... Segurament, en aquests moments, per la ment dels infants passen muntanyes de pensaments fantàstics de germanets amb els quals poden jugar i passar-s'ho bé, de "Germans Grans" que controlen totes les situacions... I de sobte, es troben amb una criatura petita que només fa que dormir, plorar, menjar i fer caca. I per acabar-ho d'arrodonir el pare i la mare passen més estona amb el petit, que amb ell/a; i si a sobre fa coses per intentar cridar la seva atenció el renyen i/o el castiguen. De ben segur que la intenció del "Germà Gran" no és fer enfadar a la mare ni al pare, potser, simplement, vol afiançar la seva autoestima, el reconeixement per part de la família, assegurar-se que no l'oblidaran i que continuen estimant-lo tant com abans (o més! Ja que tenim el plus extra de "Germà Gran", tot i que ara amb la crisi...). Bé, continuant amb el tema. Arribarà un moment, potser, en què els "Germans Grans" descobriran que l'única manera de captar la mirada de l'adult ("única" entesa pels infants, ja que de ben segur que les famílies no els abandonen, tal i com pensen els petits/es) és fer coses que els grans no deixen fer i, d'aquesta manera, tot i que sigui renyant-los, tindran tota l'atenció del pare i de la mare, que tant necessiten en aquell moment de perplexitat, confusió i adaptació (enteneu ara per què, a vegades, quan es crida l'atenció a un nen/a, se li dibuixa un mig somriure als llavis...?).

De ben segur que el "Germà Gran" de la història de la consulta del metge anava encaminat per aquí. Però la resposta que ha rebut ha estat el càstig, amb tota la bona intenció d'una mare que vol educar al seu fill en el respecte cap al seu germà i que vol fer-li adonar-se que la seva actitud no ha estat la més adequada. Ja he dedicat una entrada als càstigs fa poc, recordem que el càstig és viscut pels infants com un rebuig, com una (per què no dir-ho) marginació social, ja que se'ls fa fora del grup en el qual viu i hi habita. Potser aquestes paraules queden massa grans, però només ha calgut veure la reacció del nen davant d'això per adonar-nos que s'ha sentit totalment exclòs. 

Per acabar amb aquesta entrada vull iniciar un debat. Què haguéssiu fet vosaltres davant d'aquesta situació?

L'EDUCACIÓ A REGGIO EMILIA

Principis i funcionament de les escoles Reggio Emilia:

• Tots els infants estan potencialment preparats, tenen curiositat i interés per a construir el seu aprenentatge, fent servir tot allò que l'ambient l'ofereix en la seva interacció social. Els mestres són conscients d'aquesta potencialitat i construeixen, amb els infants, el programa per a recolzar-los en el seu desenvolupament. 
• L'educació ha de potenciar a cada infant, no veure'l aïllat, sinó en relació amb els altres infants i amb els adults.
• El benestar emocional de l'infant és indispensable perquè aprengui. Aquest benestar està relacionat amb el dels pares i educadors. 
• La interacció amb la família és variada i forma una part activa en l'experiència dels infants a l'escola.
• L'utilització de l'espai, l'ambientació i el material han d'afavorir la comunicació i la relació entre els infants, així com propiciar activitats que promoguin diferents opcions i la solució de problemes en el procés d'aprenentatge.
• Al programar i portar a terme activitats i projectes, s'han de tenir en compte el sentit del temps i el ritme dels infants.
• La programació es basa en els resultats que s'obtenen de l'observació dels infants i el coneixement dels seus interessos.
• L'educador és un recurs d'aprenentatge pels infants: pregunta i promou ocasions per la descoberta i l'aprenentatge; i experimenta l'alegria i el fet de descobrir juntament amb l'infant.
• L'exploració es treballa per projectes a curt i llarg plaç. Aquests projectes poden durar dies, setmanes o mesos; i sorgir per les necessitats dels infants, per algun esdeveniment o per l'interés del propi educador.
• El programa és emergent, els temes del projecte sorgeixen d'acord amb les necessitats dels infants o per l'interés de l'educador.
• Els procesos d'aprenentatge són exposats cuidadosament, a través de plafons o a les parets, amb les fotografies de les activitats, així com amb comentaris i representacions de la manera de pensar i d'aprendre dels infants. Per això es fan servir diferents materials d'art, com a expressió d'aquestes manifestacions. Per a aquest treball de documentació es fan servir enregistradores, càmeres fotogràfiques i de vídeo, així com quaderns per a les observacions i els comentaris dels infants. Això permet deixar una constància documental del treball dels infants i dels educadors, la qual cosa té diversos propòsits:
• Que les famílies coneguin i s'involucrin en l'aprenentatge dels seus fills/es.
• Que els educadors entenguin millor als infants i facilitin la seva comunicació i creixement.
• Que els infants sentin que els seus esforços són valorats. 
• Els mestres treballen en equips, tots al mateix nivell, mantenint una bona relació. Realitzen una formació teòrico-pràctica continua. Es consideren investigadors, exposen les seves memòries de les experiències que recullen a la documentació.
• A més dels mestres, hi ha l'atelerista, o mestre d'art, ja que cada centre compta amb un espai especial anomenat "taller" o "estudi", que utilitzen tots els infants i educadors. 
• El taller compta amb una gran varietat de recursos, així com projectes i experiències de la seva evolució. L'art és vist com una part inseparable del programa, com una expressió cognoscitiva simbòlica del procés d'aprenentatge dels infants.

En aquest tipus de metodologia, la feina del mestra és, fonamentalment:

• Promoure l'aprenentatge de l'infant.
• Organitzar els espais.
• Preparar els ambients.
• Acompanyar als infants per aconseguir el seu desenvolupament.
• Comunicar resultats del programa.
• Buscar el creixement personal.

L'adult ha d'escoltar, observar i entendre les estratègies que els infants fan servir pel seu aprenentatge en les diferents situacions. El mestre es considera un recurs, un proveïdor d'ocasions a qui poden anar quan necessitin un gest o una paraula (no un judici).

L'espai d'aquests centres està distribuït de la següent manera:

•  Tres aules amb un mini-atelier.
• Un taller d'art o atelier.
• Una àrea anomenada "la plaça" per a la socialització dels infants.
• Una àrea de psicomotricitat.
• Una àrea per menjar i la cuina.
• Àrees verdes.

Cada espai ha d'estar ambientat amb diferents àrees de manera sumament atractiva; tots els materials han d'estar a l'abast dels infants, tot mantenint un ordre perfecte.

Els temps i horaris de l'escola s'organitzen en funció dels ritmes dels infants.

TOT ALLÒ QUE NECESSITO SABER HO VAIG APRENDRE A L'ESCOLA INFANTIL

Aquesta és l'aportació de Robert Fulghum (escriptor nord-americà), com a testimoni de la importància de l'escola infantil:

"Gairebé tot allò que necessito saber sobre com viure, què fer i com ser, ho vaig aprendre a l'escola infantil. La sabiesa no està al final del cim o d'aquella muntanya que és la Universitat, sinó que està al sorral del pati. 

Aquestes són les coses que jo vaig aprendre:

• Compartir-ho tot.
• Jugar justament.
• No pegar als altres.
• Guardar les coses allà on les vaig trobar. 
• Netejar el meu desordre.
• No agafar les coses que no són meves.
• Dir que ho sento molt quan faig mal a algú.
• Rentar-me les mans abans de menjar.
• Aprendre a pensar.
• Dibuixar, cantar, pintar, ballar...
• Agafar-me de la mà dels companys i estar junts.
• Recordar-me de les petites llavors del pot de plàstic.

També recordo la primera paraula que vaig aprendre, i la més gran: MIRA!"