UN TOMB PER REGGIO EMILIA: PART V. LA DOCUMENTACIÓ COM A PRÀCTICA PEDAGÒGICA

Un dels trets diferencials de l'educació a les escoles municipals de Reggio Emilia és la documentació pedagògica. 

Documentar significa pensar i saber pensar  (Annalia Galardini)

Amb la documentació el paper de l'educador/a fa un gir, transformant-se d'executor a professional reflexiu, és a dir, un educador/a capaç de reflexionar sobra la pràctica i construir sabers i coneixements a partir de les experiències que es viuen en el dia a dia. 

Però... què és documentar?

Documentar és explicar, narrar... Cada dia passen una gran quantitat de coses, situacions, accions... que corren el risc de quedar-se oblidades, de passar desapercebudes... sovint són petites coses que es fan grans quan es capten i es reflexiona al voltant d'elles. Són moments ordinaris que esdevenen extraordinaris quan un adult els dóna significat

La documentació ens ajuda a explicar, però també a donar visibilitat a l'infant, a allò que fan i, per tant, es dóna importància a les seves accions. 

A qui va dirigida la documentació?

ALS INFANTS

Quan es documenta vol dir que s'observen les accions i el comportament de les nenes i els nens, així, ells reben que allò que fan és important, a més a més d'ajudar-los a recordar les situacions i activitats realitzades. Pels infants, la documentació dóna valor a allò que fan. 

A LES FAMÍLIES

La documentació pensada per a les famílies pot aparèixer amb diversitat de formes i suports: des de reculls de les activitats, fins a una imatge amb frases que van de l'escola a casa... És una forma de fer-los participar en les reflexions que fan els educadors/es i de fer-los comprendre el valor de les petites accions, de la quotidianitat del dia a dia. Així es crea una reflexió i un diàleg conjunt entre l'escola, els/les educadors/es, els infants i les famílies. 

A LA COMUNITAT

La documentació ha de sortir de l'escola cap a una comunitat més àmplia: exposicions, publicacions... així es dóna una prova de la potencialitat i el poder dels infants.

A més a més la documentació ajuda a crear una identitat de tots els espais de l'escola.

Quin és el camí cap a aquesta pràctica reflexiva?

El primer pas és esmolar la mirada, estar desperts/es a tot el que passa al nostre voltant, sentir curiositat... 

Entenent l'escola com a laboratori d'investigació i als infants com a investigadors, queda clar el paper de la documentació com a aportació d'evidències sobre les descobertes i les investigacions. 

La documentació fa visibles les estratègies cognitives dels infants, les seves maneres de fer i els processos que hi realitzen. 

El nostre objectiu i deure no ha de ser anul·lar les diferències, sinó escoltar i donar valor i qualitat a les diferències dels infants.  (Mara Davoli)

Correm el risc de que els adult ens conformem amb el saber fer dels infants. Però el saber i l'entendre és més important perquè és un prolongament del saber fer. Dominar tècniques d'observació, documentació i reflexió de les accions dels infants hauria de ser un requisit dels adults que els acompanyen. 

Quina documentació?

DOCUMENTACIÓ DE PARETS

Fan que l'escola parli a través de les parets. A l'entrada hi ha una cartellera que presenta els trets d'identitat de l'escola. Valora el projecte educatiu i dóna importància a la identitat de l'escola. A cada espai també hi ha una documentació que el presenta i fa visibles les activitats que s'hi realitzen. És un recurs que dóna llegibilitat als espais.

DIARIS

A l'entrada de cada aula un diari explica què passa en el dia a dia. És un recurs molt eficaç per a la comunicació amb la resta de la comunitat, a més a més de ser un instrument de creació de la memòria de grup.

PORTAFOLIS INDIVIDUALS

Són una evidència dels processos dels infants. Després se'ls emporten a casa. 

NOTES I OBSERVACIONS

Quaderns de notes i observacions que fan els/les educadors/es durant el joc dels infants, on expliquen els seus processos, investigacions, descobertes... Aquestes notes poden fer-se públiques com a, de nou, una evidència d'accions. 

Aquests quatre exemples només són un tast de formes de documentar. 

De quina manera?

La documentació ha de presentar-se tenint en compte els criteris de cura i sentit estètic. 

• La cura està relacionada amb la qualitat dels espais i de les accions. 
• La documentació ha de ser agradable estèticament i s'ha de poder llegir en un temps curt. 
• Ha de ser capaç d'establir comunicacions i de fer venir ganes de saber-ne més. 
• Les imatges que s'hi presentin han de ser triades perquè la documentació tingui sentit: imatges que puguin sorprendre, amb una seqüència capaç de mostrar les accions que succeeixen. Cal recordar que la imatge és una manera de transmetre el pensament i l'emoció.
• El text que acompanya les imatges ha de ser breu, eficaç però no banal. Si fos banal la imatge baixaria de nivell.

Cal tenir present que la documentació no es pot realitzar individualment, es tracta d'un procés de col·laboració de tot l'equip. La documentació és el resultat d'un camí de reflexió i diàleg. 

Les idees del text i frases són tretes de les intervencions de Gloria Tognetti, Annalia Galardini, Sonia Iozelli i Mara Davoli a la Jornada d'Educació Infantil "Documentar la vida quotidiana: afinar els ulls per captar moments" organitzada per l'Associació de Mestres Rosa Sensat el dia 11 de juliol de 2009.

Per a més informació:

CREACIONS, EFIMERITAT I ESPAIS

Avui voldria reflexionar sobre la creació dels infants: 

què creen? com ho fan? com els acompanyem a fer-ho? quin espai els facilitem? i quins materials?

El concepte: ja fa temps que vaig decidir no posar nom a les accions que realitzen els infants en determinats moments. És habitual preguntar-los: "estàs dibuixant?", "ui, veig que retalles!", "què pintes?"... Vaig observar que aquestes expressions generen certa confusió i vaig optar per dir-los: "estàs creant!" i quan els ofereixo algun material (provocacions) els hi dic: "vols fer una creació?". La paraula creació genera menys confusió perquè en el dia a dia els infants estan creant contínuament, i no només creen a nivell artístic, sinó amb tots els seus llenguatges (tal i com deia Malaguzzi).  Al cap de pocs dies venen i diuen: "Vull fer una creació!" i llavors arriba la pregunta màgica: "i què necessites per a fer-la?". Arribats a aquest punt l'infant entén que ell/a és el/la responsable de les seves creacions i que té la llibertat d'escollir de quina manera la vol realitzar. Així que et responen amb coses com: pinces, flors, pals, la càmera de fotos, botons... I entenen que crear va molt més enllà de dibuixar o pintar. El punt màxim arriba quan estan saltant o ballant i et diuen: "estic fent creacions amb el cos!".

L'espai

Quin espai per crear? I quan parlo d'espai no em refereixo només al taller d'art o atelier. Parlo d'un espai creador i creatiu, entenent per creador i creatiu que té les característiques de:

transparència, permeabilitat, transferència, riquesa

Imatges de Barn Companiet

Transparència perquè deixa veure el que passa dintre; Permeabilitat perquè decideix, com si d'una membrana es tractés, allò que entra i allò que no; allò que surt i allò que s'hi queda; Transferència entesa com la relació i la comunicació de l'espai amb les persones i l'entorn; Riquesa d'elements i de provocacions. 

Nido La Casa Amarilla

Aquestes característiques es poden donar tant al jardí, com a l'espai de joc simbòlic, el de construccions o el d'art. 

Nature's Play Preschool Pegasus

Nido La Casa Amarilla

Nido La Casa Amarilla

Nido La Casa Amarilla

Voleu veure més espais? No us perdeu aquest taulell del Pinterest.

 Els materials

Permanència i efimeritat. És habitual classificar els materials segons si són estructurats o no estructurats, però considero interessant la classificació segons si són permanents o efímers. 

Dibuixar sobre el mirall - efimeritat

Què fem amb les creacions dels infants? Algunes vegades es guarden, d'altres s'exposen, d'altres es trenquen, d'altres es llencen. Però, sota quins criteris realitzem aquestes accions?

Sobretot vull incidir en l'exposició: moltes escoles es converteixen en exposicions d'art (ja parlarem en una altra entrada si copiar un quadre de Miró, per exemple, és art o no). Però... els hem preguntat als nens i nenes si volen que s'exposin les seves creacions? I... les creacions sempre han de ser en paper? També es realitzen amb fang, per suposat, però fora de les tècniques artístiques típiques (pintura, dibuix, collage, modelat...) es realitzen poques experiències. I què passa amb les creacions que fan els infants jugant a nines? I les construccions? Deixem un espai per a donar importància a aquestes creacions? Les exposem? 

De vegades les provocacions fan un gir en els seus camins...

De l'efimeritat a la transformació dels materials

De quina forma es fan servir els materials? Hi ha una única manera vàlida?

Proposta efímera

 Què fa l'adult?

L'adult és generador d'espais i de provocacions de qualitat; acompanya als infants en les seves descobertes i creacions donant sentit i significat a les seves accions a través de l'observació pacient i relaxada. Gràcies a aquestes observacions, l'adult pot gestionar els interessos i necessitats dels infants i donar resposta a elles a través dels materials i l'ambientació. 

Espais preparats, no deixeu de veure aquesta entrada

Sobretot recomano la lectura de "Cinco Razones para Dejar de Decir "¡Muy bien!"

Aquesta és una entrada molt generalista, si voleu més informació sobre espais per a la creació i materials permanents i efímers podeu posar-vos en contacte amb mi. 

LA PEDAGOGIA DE LA LLUM

Algunes bases físiques sobre la llum

La naturalesa de la llum sempre ha estat un tema intrigant i ha estat investigada des de fa molts anys, temps durant el qual s'han donat moltes interpretacions i idees. 

Pitàgores, al segle VI a.C. va dir que la llum sortia dels ulls. Segons ell es poden veure les coses perquè els ulls emeten uns raigs de llum que es propaguen fins als objectes i produeix la sensació de visió[1]. 

La llum és una forma d'energia que transmeten les fonts lluminoses, com el Sol, com a resultat d'una transformació energètica. 

La llum viatja a gran velocitat, es propaga pel buit interestelar i nosaltres la podem captar gràcies al sentit de la vista. Diem que es propaga pel buit perquè no necessita cap mitjà material per a viatjar, a diferència del so. Ans al contrari, els mitjans materials generen resistències al pas de la llum.

Què representa la llum pels infants?

L'infant aprèn a través dels sentits, s'obre pas al món jugant i experimentant, provant i comprovant. L'adult té la funció de captar els seus moviments i crear espais preparats per posar en marxa tots els seus sentits.

És molt probable que els processos investigadors i de descoberta que realitzen els infants siguin una síntesi de milers d'anys d'història de la humanitat. Des del joc amb les ombres fins a l'experimentació amb els materials més sofisticats, els infants investiguen les propietats de la llum i del color, es fan hipòtesis i comproven els resultats. És habitual observar a un infant petit meravellar-se per les ombres, o pels reflexes del sol... i ja no cal esmentar la festa quan es descobreix un Arc de Sant Martí que s'escola per la finestra i decora el terra.

L'ambient de llum ofereix una oportunitat de jugar a través de la llum i el color, convertint l'activitat científica en un centre d'experimentació i expressió artística.

De quina manera presentem propostes de llum als infants?

És meravellosa la fusió que han fet entre art i ciència al Atelier Raggio di Luce a Reggio Emilia. Es tracta d'un espai on experimentar totes les característiques de la llum. Ofereix diferents propostes passant per les taules de llum i els retroprojectors, paper fotosensible, càmera fosca per jugar amb la llum negra i un llarg etcètera.

Centre Internacional Loris Malaguzzi

En aquest vídeo podreu comprovar la potència de la proposta:

A través d'elements lluminosos  es poden crear tantes situacions, escenes, experiències i invents com es puguin imaginar.

Els materials que es donen als infants, seleccionats de manera acurada ofereixen un recurs per a crear i composar imatges, jocs d'ombres i colors, dibuixos…

Una simple provocació o presentació de materials canvia radicalment amb la incorporació d'una petita llum.

I és així com la llum, quelcom tan científic i natural, es converteix en art i joc.

Però... quines propostes fem?

Cada vegada és més habitual trobar a les escoles taules de llum i retroprojectors. També es fan moltes experiències a nivell de les ombres que genera el propi sol, es juga i s'experimenta amb llanternes, la llum negra, l'ombra dels objectes... Alguns exemples:

• El Safareig
• La Bruixa Pericuixa
• Escola Congrés d'Indians
• Llar d'Infants la Baldufa
• Associació Girallunes

Fins a on pot arribar el joc amb la llum? Quins altres elements són generadors de llum, tant naturals com artificials? Es pot moure la llum d'un costat a un altre? I crear camins de llum? Què passa amb el color? Com es produeix? Podem crear un Arc de Sant Martí? 

Es generen tantes preguntes com formes té la llum i maneres d'investigar-la i jugar-la.

Reflexes amb la llum, l'aigua i els miralls. Centre Internacional Loris Malaguzzi

Llanternes, llum, foscor i paper fotosensible. Centre Internacional Loris Malaguzzi

Làmines amb miralls per enriquir la projecció. Centre Internacional Loris Malaguzzi

Amb aquesta entrada us vull convidar a reflexionar sobre el treball que es fa amb la llum i el color a les escoles (i a casa). No es tracta d'incorporar-hi una taula de llum perquè estigui de moda, perquè tothom en tingui, perquè diuen que va molt bé... sinó de fer un procés de reflexió i de diàleg amb un/a mateix/a; d'experimentar amb el propi cos les possibilitats de llum i, a partir d'aquí, dissenyar i pensar propostes pels infants, seguint sempre els seus interessos i necessitats. Està clar que es juga amb un element a favor: l'atractiu. La llum és atractiva es presenti com es presenti, però tenir cura de com es presenta, de quins materials s'acompanyen i de quines accions es realitzen oferirà molta més qualitat a l'activitat.

No és el fer per fer, "perquè avui se m'ocorre que..." qualsevol procés educatiu de qualitat porta darrere un procés de reflexió i d'experimentació i treball personal. 

Us deixo alguns enllaços a taulells del Pinterest amb idees:

• Light boxes
• Light / shadow / reflection
• Taules de llum
• Light tables
• Llum i color

I per qui vulgui materials:




[1] IES Alonso Quijano (s.f.). Ciencias Naturales primer ciclo de ESO. Recuperat el 30 de gener de 2015 de http://fresno.pntic.mec.es/msap0005/2eso/Tema_06/Tema_06_luz.html

UN TOMB PER REGGIO EMILIA: PART IV. COM ÉS L'ADULT?

Sovint parlem de la figura de l'infant: què fa? com ho fa? què necessita?, reflexionem i dialoguem entorn a què és la infància, que vol dir ser nen/a... però també cal reflexionar sobre què vol dir ser mestre? quin paper es reserva per l'adult que acompanya els processos dels infants?

En la filosofia de Reggio Emilia, l'adult reconeix que els infants poden expressar-se amb els cent llenguatges; aquesta tasca requereix d'escolta i atenció. I aquí tornem de nou al concepte de "pedagogia de l'escolta" que vam tractar a la segona part d'aquest viatge (la imatge d'infant). 

"Pedagogia que neix de la intuïció que l'infant és un investigador per excel·lència amb la capacitat i curiositat de produir teories interpretatives" (Carla Rinaldi)

Sota aquesta visió del rol de l'adult davant de la imatge d'infant, és molt important la reflexió, el compartir, fer intercanvis, dialogar amb els infants i també amb els companys/es de feina. Es realitzen trobades periòdiques, no només amb els membres de l'equip de l'escola, sinó també amb altres grups de treball, d'altres centres. D'aquí sorgeix la necessitat de formació. El temps de formació és vital, no només setmanalment, sinó diàriament per tal de fer un recorregut sobre què ha passat amb els infants al llarg del dia. Les hores de formació estan reconegudes dintre de l'horari laboral (els/les mestres treballen 36 hores setmanals, de les quals 30-31h són a l'aula i 5h de formació). 

Aquesta formació ha de generar reflexió en els docents sobre el seu pensament i les seves pràctiques; convidant-los a transformar-se dia rere dia.

Un aspecte destacable de les escoles de Reggio Emilia és la parella educativa. El fet de ser dos dintre de l'aula fa possible una relació molt propera amb els infants i les seves famílies. Es tracta d'una forma de treballar que permet organitzar-se en petits grups per tal d'afavorir l'intercanvi i les experiències.

"El ser mestre és un ofici on no es pot permetre pensar en petit" (Loris Malaguzzi)

Així doncs, la comunicació i l'intercanvi són estratègies molt importants que es viuen dia a dia durant tot l'any.

El que es vol aconseguir és que l'adult arribi cada dia a l'escola per aprendre dels infants a través de l'observació de les seves accions i reflexions. Aquestes reflexions han de ser sempre acompanyades de diàlegs en grup per compartir punts de vista i inquietuds.

Una eina que fan servir els/les mestres de les escoles de Reggio Emilia per recolzar les observacions i reflexions és la documentació, però a aquest tema dedicarem un apartat en profunditat.

UN TOMB PER REGGIO EMILIA: PART III. L'AMBIENT COM A TERCER MESTRE

"Mira al teu espai d'aprenentatge amb els ulls del segle XXI: Funciona per al que sabem sobre l'aprenentatge d'avui, o simplement pel que sabem sobre l'aprenentatge en el passat?" (Sir Ken Robinson)

Milers de professionals de l'educació d'arreu del món estan fascinats per la cura per l'ambient i l'estètica de les escoles de Reggio Emilia. A moltes escoles s'ha "adoptat" aquesta bellesa ambiental. Però darrere d'aquesta visió hi ha tot un desplegament de "per quès" psicopedagògics i antropològics. 

Aquest podria ser la típica entrada plena de fotos maques d'ambients "reggians", però vull fer un recorregut argumental de la bellesa de l'espai entesa des de la filosofia de mestres, pedagogs i atelieristes de Reggio Emilia. 

Segons Carla Rinaldi (a Branzi et al, 2009), l'ambient és com un llenguatge molt fort que esdevé un element de formació del pensament. La peculiaritat d'aquest llenguatge és que es llegeix amb tots els sentits (és polisensorial). L'ambient també afavoreix les relacions entre els individus que l'habiten i ell mateix; aquests dos elements (persones - ambients) es transformen mútuament.

"La percepció de l'espai és subjectiva i holística, es modifica en les diferents fases de la vida i està profundament vinculada a la cultura de pertinença: no només parlem idiomes diferents, sinó que tenim diferents móns sensorials" (Carla Rinaldi)

Com a espai polisensorial, l'ambient ha de ser bonic. Està demostrat que l'espai influeix sobre l'aprenentatge, així doncs, l'estètica, com a element de l'espai, està estretament relacionada amb els processos d'ensenyament - aprenentatge. 

Des dels "Nidos" i Escoles Infantils de Reggio Emilia s'ha recollit una sèrie de paraules clau i metàfores que mostren les característiques que han de tenir els espais per a la infància (Branzi et al, 2009):

• Complexitat mòrbida: “ecosistema diversificat, estimulant i acollidor, on el subjecte és dins de la col·lectivitat però té espais de privacitat”. Espais que afavoreixen la col·lectivitat i respecten la individualitat i privacitat.
• Relació: l'ambient permet la relació i afavoreix la trobada.
• Ósmosi: l'escola dintre d'un context, no “contra-món” sinó com a part de la societat.
• Polisensorialitat: “ambient complex, fet de contrasts” on influeix la forma, l'organització, la llum, el color...
• Epigènesi: l'ambient és capaç d'adaptar-se i evolucionar. Ha de ser flexible i manipulable, capaç de canviar davant els processos dels infants.
• Comunitat: l'escola ha d'afavorir la trobada i les relacions entre famílies, docents i infants.
• Constructivitat: escola com a laboratori d'investigació, és un lloc on s'aprèn fent.
• Narració: la narració fa visibles i transparents els processos d'investigació que es fan dintre de l’espai. L'ambient és capaç d'explicar els processos i resultats dels infants.
• Normalitat rica: “conjunt de parts diferents en harmonia, equilibri, interacció d'elements diferents que generen un resultat serè”.

Aquestes paraules clau queden reflectides en els següents indicadors (Branzi et al, 2009):

RECONOCIBILITAT. L’escola té la seva pròpia identitat, diferent de la de la casa i de la de l’escola tradicional. És un organisme viu capaç de canviar i transformar-se a si mateixa per tal de no perdre la seva identitat.

HORITZONTALITAT. Evidencia un ordre no jeràrquic. Els ambients dels infants i dels adults ordre horitzontal demostren una “democràcia de funcions”.

CENTRALITAT DE LA PLAÇA. La plaça és un espai central des d’on s’accedeix a la resta d’ambients. Es tracta d’un “espai de trobada, espai públic de l’escola que compleix (...)el mateix rol que la plaça a la ciutat”.

TRANSFORMABILITAT I FLEXIBILITAT. L’ambient ha de poder-se transformar i tenir diferents utilitats per tal de plasmar l’evolució de les persones que l’habiten.

ATELIER. Taller destinat a “la investigació, l’experimentació, la manipulació”. Implica la figura d’un nou adult: l’atelierista, format en llenguatges visuals.

ESCOLA - TALLER. Tota l’escola esdevé un taller per a l’aprenentatge autònom. Tots els espais poden ser viscuts pels infants, incloent els despatxos i la cuina.

RELACIÓ INTERNO - EXTERNA. L’escola com a “espai que sent molt intensament allò que succeeix a fora, des del clima fins a les estacions”.

TRANSPARÈNCIA. “Successió d’espais visibles, perceptibles, parcialment comprensibles”.

COMUNICACIÓ. Per afavorir les relacions entre famílies, docents i infants. Aquesta comunicació es composa de fotografies, dibuixos, treballs dels infants, vídeos, objectes, imatges, escultures...  

"Les escoles infantils de Reggio Emilia constitueixen a l'actualitat un dels models més implicats en la recerca d'espais escolars que estiguin en sincronia amb la contemporaneïtat, que suportin relacions i noves maneres d'habitar pels infants i adults d'avui dia" (Branzi et al, 2009)

A les aules de les escoles reggianes hi ha sempre la presència de dos/dues mestres; d'aquí que s'entengui que l'ambient és el tercer mestre.  L'ambient, entès com la distribució de materials, mobiliari, estructures, persones... esdevé un mestre en el moment que és generador d'aprenentatge i que s'organitza de manera que facilita la circulació i l'autoaprenentatge, respectant els processos i necessitats de cada nen i nena.

Alguns ambients inspiradors

Formació sobre l'ambient a Reggio Emilia

DIIP (Design Infancia Innovación Proyectos) liderat per la Paola Soggia ofereix formacions en quant a l'espai com a element educatiu. També organitza jornades i seminaris sobre l'educació a Reggio Emilia. És 100% recomanable!

També prepara viatges d'estudis a Reggio Emilia. Durant la Setmana Santa hi haurà una visita. També molt recomanable!


Bibliografia

Branzi, A. et al (2009). Niños, espacios, relacions. Metaproyecto de ambiente para la infancia, Reggio Children: Reggio Emilia.

Vols més informació?