ENCARA QUE NO HO VEGIS... EXISTEIX!

Ara que s'acosta el final de curs a totes les escoles hi ha l'angoixa dels informes, els àlbums, les avaluacions... A casa, cada curs, arriben pilons i pilons d'evidències d'aprenentatge de les formes més diverses: CD's de fotos, DVD's amb vídeos, àlbums amb produccions (i malauradament molta fitxa...), carpetes amb creacions plàstiques... A més a més és el moment en el qual les mestres busquen i arrepleguen totes les coses que els infants han portat a l'aula al llarg del curs: gots, gorres, roba de recanvi, mitjons de psico i etc, etc, etc. Un estrès. 

Dediquem hores i hores a la realització de la tapa de l'àlbum i de la carpeta de plàstica. Per què? Quin és el resultat final? 25 (en el millor dels casos) àlbums completament iguals! Tret de subtils diferències tots marxen amb la mateixa creació a la tapa. I l'interior no acostuma a ser gaire diferent: desenes de fitxes de material editorial que els infants han omplert TOTS IGUALS i que s'han endreçat EN EL MATEIX ordre. Fotocòpies IGUALS, dibuixos IGUALS, les MATEIXES manualitats... 

I al final... on queda la individualitat? 

Tonucci

Per sort, actualment, amb l'aparició de les càmeres digitals, cada vegada més s'acostuma a fer reculls d'experiències, projectes... i es creen llibrets personalitzats amb els processos del grup. 

I dic jo: se'ns oblida alguna cosa... Què passa amb tot allò que succeeix i passa? Què passa amb les coses que no es poden veure? Què passa amb tot allò efímer?

Encara que no ho vegis... existeix! I segurament són les coses més especials, més importants i més significatives que passen a la vida de l'infant. Potser és la primera vegada que va posar-se les sabates sol/a; o la vegada que va ajudar a algú a fer una construcció; o aquell dia que va descobrir un conte que li agrada molt... Són coses que passen i que corren el risc de desaparèixer si no els hi deixem l'espai que es mereixen. 

I continuem obsessionats per la producció; necessitem resultats, evidències... 

I deixem passar el que realment importa... allò que forma part de la vida, sense adonar-nos que la producció per la producció no produeix res sinó que "des-produeix". 

I en lloc de gaudir amb el tancament del curs, amb la final d'una etapa; tenim tanta feina que la deixem passar i no la celebrem com cal. 

Recorda... encara que no ho vegis... EXISTEIX!

Tonucci

EL JARDÍ D'INFANTS

Fa temps algú va comentar que el terme "jardí d'infants" és pejoratiu, sobretot per la visió de la mestra com a "mestra jardinera" que s'encarregava de "fer créixer" als infants del jardí com si es tractés de plantes. 

Just avui recordo aquestes paraules i em fan reflexionar sobre què és un jardí i quina és la feina d'un jardiner. 

Un jardí és un espai a l'aire lliure on es configuren elements naturals (o artificials, en ocasions) generant un paisatge harmònic. 

El jardiner o la jardinera és la persona encarregada de tenir cura del jardí. Així, observa el creixement de les plantes, les rega si necessita aigua, poda els arbres, talla la gespa... en definitiva, és la persona encarregada d'articular l'estructura i l'harmonia del paisatge. 

I trobo que m'agrada el terme "jardí d'infants", per diferents raons:

• El jardí és un espai obert, a l'aire lliure, a la natura. 
• El jardí és un espai agradable, estèticament cuidat i arreglat.
• El jardí és un espai viu que es transforma amb el pas del temps i que genera un ritme anual a través dels mesos i les estacions. 
• El jardiner/a té cura d'adequar l'espai i les condicions del sòl a les necessitats de les plantes. 
• El jardiner/a genera un espai de seguretat evitant les plagues que puguin fer malbé la vegetació.

Sobretot, m'agrada que les plantes, arbres i flors saben com créixer i el jardiner/a pacient les observa i en té cura, sense forçar, sense jutjar el seu creixement i desenvolupament, admirant-se de la seva bellesa. 

I és així com considero que cal pensar en els espais ideats per a infants: oberts, en connexió amb la natura, agradables i cuidats; vius, en contínua transformació; amb adults que generin un ambient preparat, relaxat i assegurador perquè els infants puguin créixer seguint la seva naturalesa. 

Pensat d'aquesta manera, doncs, potser el terme "jardí d'infància" no és tan pejoratiu i ens ajuda a pensar en un espai amable, relaxat i pausat. 

PERQUÈ SEMPRE SIGUI EL DIA DE LA TERRA

Com ja sabreu, avui és el dia de la Terra (si no ho sabíeu, Google us ho haurà recordat…). Si hi ha una cosa que no m’agrada dels “dies de...” és que sembla que només ens recordem del subjecte en el seu dia especial. I seguint la línia de que tots els dies són especials i tots els subjectes requereixen d’una mirada i d’una atenció especial, m’agradaria fer la meva aportació perquè tots els dies siguin els dies de la Terra.

Faig especial menció, doncs, a una entrada que vaig escriure fa un temps: “La pedagogia del fang” com a una primera connexió amb la terra i la natura.

I faig un recorregut per la "cultura natural" de la infància. Els infants, aquells grans mestres que ens conviden a mirar, observar, contemplar... a aturar el temps. Aquells que es meravellen de les petites coses de la natura. I avui faig un homenatge a aquelles coses "de la terra" que formen part del ser nen/a:

Buscar "bitxos"

De tota mena, cargols, formigues, marietes, cucs..., fins i tot aquells que no tens ni idea de com ha estat possible que el veiessin. Ser petit té els seus avantatges, i és que estar tan a prop de terra et fa descobrir móns en miniatura. 

Adoptar tota classe d'animals 

Qui no ha portat a casa un ocell caigut del niu? O un cadell de gat que "estava perdut sense la seva mare"? I els cucs de seda? Els infants tenen un biòleg a dintre; una sensibilitat cap als éssers vius.

Fer pastetes

Encara recordo fer una muntanya de sorra a l'hora del pati, ficar-hi el dit per a fer un forat, anar a la font, omplir-me la boca amb aigua, anar corrents al sorral abans que la mestra se n'adonés i buidar l'aigua al forat per a fer boletes. Tota una aventura (sobretot si t'enxampaven!). Deixem als nens/es fer pastetes! Després les mans queden "finetes, finetes". 

Jugar amb les onades

A alguns els hi fan por, però d'altres ni s'ho pensen en saltar-les, tirar-lis sorra, fer-lis cops de peu... Ara que hi penso, no solament és un joc d'infants... els adults també les gaudim!

Imaginar els núvols

Quant de temps fa que no us estireu a contemplar els núvols i a imaginar-hi formes? De les formes es passen als protagonistes d'una història, d'una aventura... molt millor que la classe de llengua... no penseu?

Fer sorra fina

A sota de la sorra hi ha un secret... la sorra fina... Aquella que fas fins que et fan mal les mans. Aquella que et pots passar tocant una llarga estona perquè el seu tacte suau et relaxa i t'atrapa.

Arrencar flors per la mare, el pare, el/la mestre/a...

Les flors són els regals "top ten" que fan els infants als adults. Què millor que regalar un tros de natura? També hi ha el dilema de si "matar o no matar flors", però em quedo amb el detall!

Cantar-li "cargol treu banya" a un cargol

Els cargols ja deuen haver desenvolupat un gen que fa que quan senten la cançó surtin, perquè és automàtic! També està el cantar-li "marieta vola vola" a les marietes; el "peix peixet" als peixos; el "sol, solet" al sol... bé, durant la infància qualsevol dilema el trobes resolt en una cançó. El període dels rituals i les respostes màgiques (us heu fixat que al llarg de la nostra vida fem un recorregut per la història de la humanitat? és per pensar-hi...).

I és que hi ha coses que tothom hauria de fer en algun moment, com pot ser:

• Plantar un arbre
• Tenir cura d'un hort
• Escoltar la natura
• Pujar als arbres
• Enfangar-se 
• Pujar a cavall
• Fer una acampada

Vols afegir alguna cosa a la llista?

Sobretot, recordeu aquell proverbi indi que diu: "La Terra no és una herència dels nostres pares sinó un préstec dels nostres fills". Feliços dies a la Terra!

UN TOMB PER PISTOIA: PART I. PRESENTACIÓ I TRETS D'IDENTITAT

La història italiana ha deixat en el seu camí polítiques educatives que respecten la infància i que ara per ara són un model a seguir a tot el món.

Si bé és coneguda la famosa Reggio Emilia amb una xarxa internacional; també cal reconèixer projectes més petits però no de menys qualitat. 

Imatge d'Assumpta Baldrich

Centrem la nostra atenció doncs, en mirades comunitàries i de participació, dos elements que configuren la personalitat d'aquestes regions d’Itàlia i que formen part de la seva cultura. 

Pistoia és un municipi de la Toscana que també cal remarcar. Seguint la línia de participació ciutadana, Pistoia aposta per una política que dóna importància al paper de les famílies pel bon funcionament dels serveis per a la infància de la ciutat. 

Pistoia 2012

Per començar a parlar de l’educació a Pistoia cal referenciar la “carta dei servizi educativi di Pistoia”, un document que recull el projecte educatiu de la ciutat i que ha estat elaborat conjuntament per mestres, professors, experts i famílies. La finalitat principal de la carta de serveis educatius és generar el diàleg, vol ser una eina de comunicació i d’informació i recull els següents principis:

• Igualtat, diversitat, compartir, transparència: el projecte pedagògic es basa en la igualtat, en el respecte a la diferència, en la igualtat d’oportunitats, en la participació de les famílies i en la transparència de gestions i accions.

• Coherència en l’organització de contextos de creixement: el projecte es caracteritza per la centralitat en l’infant per això és important que existeixi una coherència en la gestió dels espais dels infants, des de les escoles bressol fins a les escoles de primària, passant per les “Area dei Bambini” i els laboratoris. Així, la ciutat té cura de la ciutat i esdevé un espai “capaç d’oferir activitats de formació, llocs i temps on es pugui continuar, intensificar, innovar la seva feina pedagògica”.

Fotografia de la Teresa

• La professionalitat, l’actualització, l’autonomia i la col·legialitat de la tasca pedagògica: dóna molt de valor i importància a les competències professionals dels educadors per tal de garantir un servei de qualitat.

• Una pedagogia pels infants: aquesta pedagogia té les característiques de no néixer d’una teoria ja definida; té en compte una contínua autoavaluació del personal; s’enriqueix amb el treball d’investigació científica dels serveis educatius pels infants i es presenta com un procés continu i compartit. Aquesta pedagogia dels infants es fonamenta en:
• Tota la ciutat, com a espai de vida de cultura, és al servei dels infants i és un recurs per a la seva educació. Tots els ciutadans en són responsables.
• Els serveis educatius pels infants estan concebuts com a espais d’acollida on cada infant pot trobar oportunitats i recursos pel creixement.
• L’educació fa créixer la iniciativa de l’infant per a donar sentit al món.
• L’educació fa créixer el gust estètic dels infants.
• L’educació és tant de petits com de grans.
• L’educació infantil té la seva pròpia personalitat. 

(La carta dei servizi educativi di Pistoia, 2003)

 

Fotografia de la Rosa Guàrdia

Si ens era sorprenent que a Reggio Emilia l’Ajuntament invertís un 14% del pressupost en educació, més sorprenent és que a Pistoia hi inverteix entre un 25 i un 30%, conscients de la importància de l’educació a la primera infància. 

Foto de l'Assumpta Baldrich

Fotografia de l'Ángeles Abelleira

Fotografia de la Teresa

 Per a més informació:

• Bernal, M.C. (coord.) (2010). Las escuelas infantiles de Pistoia. Cuadernos de Pedagogía, 397, 56-60. Consulta
• Botey, D. i Camponar, J.M. (2005). Un tomb per les escoles de Pistoia. Cantabou, 19, 15-16. Consulta

LA PEDAGOGIA DEL FANG

Què passa els dies de pluja que patis i parcs són plens de fang i bassals? 

Moltes escoles decideixen no sortir a jugar a fora. Moltes famílies pensen que fa massa fred i si els nens/es es mullen es posaran malalts. Altres persones pensen que embrutar-se és dolent. 

I altres...

No s'ho pensen en calçar-se les botes d'aigua, posar-se l'impermeable i sortir a fer xip-xap, a tocar el fang i a embrutar-se!

En aquesta entrada vull exposar els "sabies que...?" de jugar amb fang, però no el fang que comprem a les botigues de manualitats, sinó el fang que ens dóna la terra! 

Em sorprèn com hi ha persones que paguen per fer-se un massatge o una sessió terapèutica amb fang; però s'esgarrifen si s'embruten una mica les sabates amb l'aigua d'un bassal. Quina diferència hi ha? Si es paga per fer teràpia amb fang voldrà dir que és molt positiu, no? Doncs prepareu-vos perquè no només és positiu, sinó necessari pels infants!

Sabies que...

... jugar amb el fang et fa sentir més feliç?

Forces of change

Quan es toca i es manipula fang el nostre estat d'ànim millora. Per què? Alguns científics han descobert que la brutícia del fang conté uns bacteris anomenats Mycobacterium vaccae. Es tracta d'un bacteri que es troba a terra i s'està investigant el seu ús en malalts d'asma, càncer, depressió, lepra, psoriasis, dermatitis simple i tuberculosi. Estar en contacte al Mycobacterium vaccae estimula la producció de serotonina, l'hormona de la felicitat (Wikipedia, 2013). Però això no és tot! La investigadora Dorothy Matthews ha observat que aquest bacteri pot millorar la capacitat d'aprenentatge i afirma que seria molt positiu que a les escoles es programessin aprenentatges a l'aire lliure, així s'adquiririen noves habilitats (Sanz, 2013).

... jugar amb el fang et connecta amb la natura?

Segur que heu sentit del trastorn per dèficit de natura. El primer en fer servir aquest terme va ser Richar Louv a un llibre titulat Last Child in the Woods. Hi ha una preocupació global pel fet que els infants cada vegada estiguin menys connectats amb la natura. A les escoles els patis poden tenir algun arbre (en el millor dels casos) o estar coberts de ciment. En algunes escoles promouen la creació d'horts i jardins però... és suficient? És suficient mitja hora de joc a l'aire lliure (pati) al dia? És suficient una excursió al trimestre? (tenint en compte que no totes són a la natura) És suficient els parcs de les ciutats amb terres tous i estructures fabricades pels adults? La resposta és NO, NO ÉS SUFICIENT.

Yummy Mummy Club

Dyment, a l'any 2003 va fer un estudi on va voler investigar sobre l'impacte del joc a l'aire lliure. Els resultats van demostrar que l'entusiasme i les ganes d'aprendre dels infants van augmentar en comparació amb els alumnes que estaven a l'interior i només sortien a l'hora del pati; pel que fa als mestres, la seva motivació per l'ensenyament també va augmentar. 

El fang, en aquest context, aporta una part de la natura, ens ajuda a connectar amb ella i a sentir-nos millor. 

... jugar amb el fang millora l'estat de salut?

Growing A Jeweled Rose

He sentit moltes vegades, sobretot en boca dels nostres grans, que jugar amb la terra i el fang fa que els infants "creixin forts i sans". I és del tot cert! Investigacions recents han demostrat que el "joc brut" (en el sentit literal del terme) millora el sistema immunològic i pot prevenir futures al·lèrgies. L'obsessió de molts adults per tenir sempre les mans netes deixa als infants indefensos. Richard Gallo, dermatòleg, va trobar que els bacteris anomenats estafilococs poden reduir una inflamació després d'una lesió, però només quan són presents a la superfície de la pell (Wardrop, 2009).

Deixa als teus fills/es ser nens/es. La brutícia és bona. Si el teu fill/a no s'embruta cada dia, no estarà fent la seva feina. No estarà construint el seu sistema immunològic. (Mary Ruebush)

 ... jugar amb el fang millora les habilitats cognitives?

El mateix bacteri del que hem parlat abans (el Mycobacterium vaccae), en produir felicitat, genera motivació i millora les funcions cognitives.

Housing a Forest

 ... jugar amb el fang ajuda als infants a aprendre i a desenvolupar-se?

És ben sabut que el joc sensorial és molt important, sobretot amb els més petits. Però quan juguen amb el fang no només treballen la part sensorial, sinó que posen en joc les habilitats motrius, les habilitats lingüístiques, fan ciència i matemàtiques. A més a més, el fang es pot convertir en un mitjà d'expressió artística i provoca el joc simbòlic (aquests cafès i aquests pastissos de fang deliciosos!). 

Haurem de fundar la pedagogia del fang??

Play based Learning

... jugar amb el fang desenvolupa la creativitat?

Camp Slop

La creativitat, en boca de tothom darrerament! I amb raó! El desenvolupament d'un pensament creatiu (lligat al pensament crític) encara és un tema pendent. El fang esdevé un gran mitjà d'expressió de la creativitat per la gran quantitat de propostes que permet realitzar. Us convido a tafanejar el blog Artful Kids, concretament l'entrada The Art of Mud. 

... jugar amb el fang no té edat?

Mentre els més petits poden estar enfeinats a nivell sensorial, els més grans poden fer construccions i els adults ens fem un bany terapèutic! El fang no té edat, és apte per a tots els públics!

I més coses...

• És gratuït. Només es necessita terra i aigua.
• Es troba a tot arreu!
• És un "must" de la infància. No hi ha infància sense fang. Recordeu moments de la vostra infància relacionats amb el fang? Jo molts, moltíssims!
• Permet connectar amb els altres. 

Encara cal pensar-s'ho més?

ABC does

  

Informació extreta i adaptada de "Map Child Care"

Inspiracions i altres:

• 30+ Fun Activities for Kids to Play in the Dirt!
• Mud, mud, glorious mud!
• Mud Play Recipes

-----------------

Wikipedia (2013). Mycobacterium vaccae. Recuperat el 17 de març de 2015 de http://es.wikipedia.org/wiki/Mycobacterium_vaccae

Sanz, E. (2013). La felicidad y la inteligencia se pueden transmitir a través de una bacteria. Recuperat el 17 de març de 2015 de http://www.muyinteresante.es/salud/articulo/la-felicidad-y-la-inteligencia-se-pueden-transmitir-a-traves-de-una-bacteria

Wardrop, M. (2009). Children should be allowed to play in the dirt, new research suggest. Recuperat el 17 de març de 2015 de http://www.telegraph.co.uk/news/health/news/6630394/Children-should-be-allowed-to-play-in-the-dirt-new-research-suggests.html 

ESCOLA ALTERNATIVA? ESCOLA TRADICIONAL?

He estat donant moltes voltes al cap sobre si escriure o no escriure d'aquest tema i finalment m'hi he llençat. 

Ja fa temps que llegeixo opinions sobre l'educació lliure, educació alternativa, pedagogia Waldorf, mares de dia... N'he llegit d'escriptors fanàtics i defensors 100%, d'escriptors amb certa por al que promouen "aquestes pedagogies" i d'escriptors que hi estan completament en contra. 

Fa molts anys que m'estic formant en altres maneres de veure l'educació i he tocat una mica de tots els àmbits: Montessori, Waldorf, Reggio Emilia, educació viva, educació activa... També he estat mestra a l'escola pública convencional; i acompanyant a espais alternatius. Veig la realitat des de punts de vista molt diferents i he arribat a una conclusió: TOTS SÓN IGUALS EN LA SEVA DIFERÈNCIA.

Amb aquesta primera afirmació potser algú se'm menjaria (i l'entendria, jo també ho hagués fet quan vaig començar a treure el nas per pedagogies diferents), però abans que em deixin argumentar, el meu "tots són iguals en la seva diferència" té diferents matisos que voldria explicar:

• Entenent l'escola com a un organisme viu que es transforma, s'adapta, canvia, creix... totes les escoles són diferents, no hi ha pas dues d'iguals. Per això no podem encabir al mateix sac totes les escoles "convencionals" ni totes les escoles "alternatives". El primer pas que crec que cal fer és treure les etiquetes de "convencional" (o tradicional) i "alternatiu" perquè des de segons quina visió s'apliqui aquesta etiqueta pot tenir connotacions positives o molt pejoratives. Fent saquets l'únic que fem és això que volem evitar al món: agrupar els infants i les persones segons uns indicadors generals. Què defineix una escola d'alternativa o de convencional? Quins indicadors se segueixen per a fer aquesta classificació? Només sortirien dos sacs? 
• Sota la meva experiència (que pot ser completament diferent a la de qualsevol altra persona) les anomenades "escoles lliures" o "escoles alternatives" són i no són en si mateixes escoles. En aquests moments prefereixo anomenar-les "alternatives a l'escola", perquè és el que són en realitat: davant d'una necessitat de les famílies d'educar als seus fills/es des d'una visió diferent sorgeixen alternatives a l'escola (que en realitat es voldria que es contemplés aquesta alternativa com una normalitat, però sembla que encara no estem preparats). Igual que l'escola, cada alternativa és un espai diferent i d'aquí sorgeix la riquesa dels mateixos. En la creació d'un projecte s'aboquen desitjos i pensaments individuals i col·lectius que doten d'una identitat inigualable a l'espai en si i que desemboquen en un projecte educatiu únic. Sempre cal pensar que una escola, fora del seu context, deixaria de ser l'escola X i es convertiria en una altra. 
• Tan vàlides són les escoles com les alternatives a l'escola. Totes són necessàries des del moment que cobreixen les necessitats de les famílies, educadors i infants que hi assisteixen. Si no fossin vàlides ni necessàries, simplement, desapareixerien. 

Portem alguns anys amb crisis molt profundes, no només a nivell econòmic. Aquestes crisis (sovint iniciades en el nivell personal) porten a repensar-nos la vida i els seus processos. En conseqüència sorgeixen dubtes, interrogants, necessitats... i es busquen solucions i respostes que sovint s'allunyen d'allò que entenem per "normal". I què? Algú ha de fer el primer pas, no? Parlo en general, de tots els models pedagògics, de totes les tipologies d'escoles i de projectes. Malauradament quan un es decideix a fer el pas, la resta volen imitar-lo cometent l'horror de copiar exactament el que fan sense atendre al context. I, és clar, no funciona... Conseqüentment el resultat és: no funciona ergo no és vàlid. 

Font: La Tabalacera

No vull allargar-me gaire en aquesta entrada, tinc molt a dir, però vull transmetre una única idea: no hauríem de jutjar ni criticar cap manera de fer. Ja he dit que tot és vàlid i necessari. Ningú és millor ni ningú pitjor. "En la variedad está el gusto", no?

I és més, tot i que des de perspectives diferents, camins diferents, punts de partida diferents, èpoques diferents... tothom té un objectiu en comú: transformar! Potser caldria unir esforços (ni uns són els hippies rarets ni els altres són els Rottenmeier) tots som persones amb la intenció de transformar l'educació. I si compartim i unim esforços?

UN TOMB PER REGGIO EMILIA: PART V. LA DOCUMENTACIÓ COM A PRÀCTICA PEDAGÒGICA

Un dels trets diferencials de l'educació a les escoles municipals de Reggio Emilia és la documentació pedagògica. 

Documentar significa pensar i saber pensar  (Annalia Galardini)

Amb la documentació el paper de l'educador/a fa un gir, transformant-se d'executor a professional reflexiu, és a dir, un educador/a capaç de reflexionar sobra la pràctica i construir sabers i coneixements a partir de les experiències que es viuen en el dia a dia. 

Però... què és documentar?

Documentar és explicar, narrar... Cada dia passen una gran quantitat de coses, situacions, accions... que corren el risc de quedar-se oblidades, de passar desapercebudes... sovint són petites coses que es fan grans quan es capten i es reflexiona al voltant d'elles. Són moments ordinaris que esdevenen extraordinaris quan un adult els dóna significat

La documentació ens ajuda a explicar, però també a donar visibilitat a l'infant, a allò que fan i, per tant, es dóna importància a les seves accions. 

A qui va dirigida la documentació?

ALS INFANTS

Quan es documenta vol dir que s'observen les accions i el comportament de les nenes i els nens, així, ells reben que allò que fan és important, a més a més d'ajudar-los a recordar les situacions i activitats realitzades. Pels infants, la documentació dóna valor a allò que fan. 

A LES FAMÍLIES

La documentació pensada per a les famílies pot aparèixer amb diversitat de formes i suports: des de reculls de les activitats, fins a una imatge amb frases que van de l'escola a casa... És una forma de fer-los participar en les reflexions que fan els educadors/es i de fer-los comprendre el valor de les petites accions, de la quotidianitat del dia a dia. Així es crea una reflexió i un diàleg conjunt entre l'escola, els/les educadors/es, els infants i les famílies. 

A LA COMUNITAT

La documentació ha de sortir de l'escola cap a una comunitat més àmplia: exposicions, publicacions... així es dóna una prova de la potencialitat i el poder dels infants.

A més a més la documentació ajuda a crear una identitat de tots els espais de l'escola.

Quin és el camí cap a aquesta pràctica reflexiva?

El primer pas és esmolar la mirada, estar desperts/es a tot el que passa al nostre voltant, sentir curiositat... 

Entenent l'escola com a laboratori d'investigació i als infants com a investigadors, queda clar el paper de la documentació com a aportació d'evidències sobre les descobertes i les investigacions. 

La documentació fa visibles les estratègies cognitives dels infants, les seves maneres de fer i els processos que hi realitzen. 

El nostre objectiu i deure no ha de ser anul·lar les diferències, sinó escoltar i donar valor i qualitat a les diferències dels infants.  (Mara Davoli)

Correm el risc de que els adult ens conformem amb el saber fer dels infants. Però el saber i l'entendre és més important perquè és un prolongament del saber fer. Dominar tècniques d'observació, documentació i reflexió de les accions dels infants hauria de ser un requisit dels adults que els acompanyen. 

Quina documentació?

DOCUMENTACIÓ DE PARETS

Fan que l'escola parli a través de les parets. A l'entrada hi ha una cartellera que presenta els trets d'identitat de l'escola. Valora el projecte educatiu i dóna importància a la identitat de l'escola. A cada espai també hi ha una documentació que el presenta i fa visibles les activitats que s'hi realitzen. És un recurs que dóna llegibilitat als espais.

DIARIS

A l'entrada de cada aula un diari explica què passa en el dia a dia. És un recurs molt eficaç per a la comunicació amb la resta de la comunitat, a més a més de ser un instrument de creació de la memòria de grup.

PORTAFOLIS INDIVIDUALS

Són una evidència dels processos dels infants. Després se'ls emporten a casa. 

NOTES I OBSERVACIONS

Quaderns de notes i observacions que fan els/les educadors/es durant el joc dels infants, on expliquen els seus processos, investigacions, descobertes... Aquestes notes poden fer-se públiques com a, de nou, una evidència d'accions. 

Aquests quatre exemples només són un tast de formes de documentar. 

De quina manera?

La documentació ha de presentar-se tenint en compte els criteris de cura i sentit estètic. 

• La cura està relacionada amb la qualitat dels espais i de les accions. 
• La documentació ha de ser agradable estèticament i s'ha de poder llegir en un temps curt. 
• Ha de ser capaç d'establir comunicacions i de fer venir ganes de saber-ne més. 
• Les imatges que s'hi presentin han de ser triades perquè la documentació tingui sentit: imatges que puguin sorprendre, amb una seqüència capaç de mostrar les accions que succeeixen. Cal recordar que la imatge és una manera de transmetre el pensament i l'emoció.
• El text que acompanya les imatges ha de ser breu, eficaç però no banal. Si fos banal la imatge baixaria de nivell.

Cal tenir present que la documentació no es pot realitzar individualment, es tracta d'un procés de col·laboració de tot l'equip. La documentació és el resultat d'un camí de reflexió i diàleg. 

Les idees del text i frases són tretes de les intervencions de Gloria Tognetti, Annalia Galardini, Sonia Iozelli i Mara Davoli a la Jornada d'Educació Infantil "Documentar la vida quotidiana: afinar els ulls per captar moments" organitzada per l'Associació de Mestres Rosa Sensat el dia 11 de juliol de 2009.

Per a més informació: