Ver Pensar Sentir

dijous, 19 de febrer del 2015

CREACIONS, EFIMERITAT I ESPAIS

Avui voldria reflexionar sobre la creació dels infants:

què creen? com ho fan? com els acompanyem a fer-ho? quin espai els facilitem? i quins materials?

El concepte: ja fa temps que vaig decidir no posar nom a les accions que realitzen els infants en determinats moments. És habitual preguntar-los: "estàs dibuixant?", "ui, veig que retalles!", "què pintes?"... Vaig observar que aquestes expressions generen certa confusió i vaig optar per dir-los: "estàs creant!" i quan els ofereixo algun material (provocacions) els hi dic: "vols fer una creació?". La paraula creació genera menys confusió perquè en el dia a dia els infants estan creant contínuament, i no només creen a nivell artístic, sinó amb tots els seus llenguatges (tal i com deia Malaguzzi). Al cap de pocs dies venen i diuen: "Vull fer una creació!" i llavors arriba la pregunta màgica: "i què necessites per a fer-la?". Arribats a aquest punt l'infant entén que ell/a és el/la responsable de les seves creacions i que té la llibertat d'escollir de quina manera la vol realitzar. Així que et responen amb coses com: pinces, flors, pals, la càmera de fotos, botons... I entenen que crear va molt més enllà de dibuixar o pintar. El punt màxim arriba quan estan saltant o ballant i et diuen: "estic fent creacions amb el cos!".

L'espai

Quin espai per crear? I quan parlo d'espai no em refereixo només al taller d'art o atelier. Parlo d'un espai creador i creatiu, entenent per creador i creatiu que té les característiques de:

transparència, permeabilitat, transferència, riquesa

Imatges de Barn Companiet

Transparència perquè deixa veure el que passa dintre; Permeabilitat perquè decideix, com si d'una membrana es tractés, allò que entra i allò que no; allò que surt i allò que s'hi queda; Transferència entesa com la relació i la comunicació de l'espai amb les persones i l'entorn; Riquesa d'elements i de provocacions.

Nido La Casa Amarilla

Aquestes característiques es poden donar tant al jardí, com a l'espai de joc simbòlic, el de construccions o el d'art.

Nature's Play Preschool Pegasus

Nido La Casa Amarilla

Voleu veure més espais? No us perdeu aquest taulell del Pinterest.

Els materials

Permanència i efimeritat. És habitual classificar els materials segons si són estructurats o no estructurats, però considero interessant la classificació segons si són permanents o efímers.

Dibuixar sobre el mirall - efimeritat

Què fem amb les creacions dels infants? Algunes vegades es guarden, d'altres s'exposen, d'altres es trenquen, d'altres es llencen. Però, sota quins criteris realitzem aquestes accions?

Sobretot vull incidir en l'exposició: moltes escoles es converteixen en exposicions d'art (ja parlarem en una altra entrada si copiar un quadre de Miró, per exemple, és art o no). Però... els hem preguntat als nens i nenes si volen que s'exposin les seves creacions? I... les creacions sempre han de ser en paper? També es realitzen amb fang, per suposat, però fora de les tècniques artístiques típiques (pintura, dibuix, collage, modelat...) es realitzen poques experiències. I què passa amb les creacions que fan els infants jugant a nines? I les construccions? Deixem un espai per a donar importància a aquestes creacions? Les exposem?

De vegades les provocacions fan un gir en els seus camins...

De l'efimeritat a la transformació dels materials

De quina forma es fan servir els materials? Hi ha una única manera vàlida?

Proposta efímera

Què fa l'adult?

L'adult és generador d'espais i de provocacions de qualitat; acompanya als infants en les seves descobertes i creacions donant sentit i significat a les seves accions a través de l'observació pacient i relaxada. Gràcies a aquestes observacions, l'adult pot gestionar els interessos i necessitats dels infants i donar resposta a elles a través dels materials i l'ambientació.

Espais preparats, no deixeu de veure aquesta entrada

Sobretot recomano la lectura de "Cinco Razones para Dejar de Decir "¡Muy bien!"

Aquesta és una entrada molt generalista, si voleu més informació sobre espais per a la creació i materials permanents i efímers podeu posar-vos en contacte amb mi.

diumenge, 15 de febrer del 2015

MASSA VOLTES AL TEMPS

Un infant pot ensenyar tres coses a un adult:
1.A posar-se content sense motiu
2.A estar sempre ocupat amb alguna cosa
3.A saber exigir amb totes les seves forces allò que desitja.

(Paulo Coelho)

Tot reflexionant, observant i parlant amb companys i companyes de professió me n'adono d'un fet del qual tothom és conscient: "donem massa voltes al temps". Amb aquesta metàfora vull plasmar la quantitat de voltes i voltes i voltes que donem a un minut, o a una hora, o a un dia... sembla que el dia, minut o hora vulgui acabar, però l'omplim d'activitats a fer i sembla que mai arriba a la seva fi.

A l'escola és igual, només cal parar-se a observar un dia qualsevol a les 9 del matí, tot són escorredisses i nervis: que si cal obrir la porta, que si una mestra no ve, que si he de fer unes fotocòpies, que si arribo tard, que si no he trobat aparcament, que si he d'entregar uns papers... Massa voltes de temps...

Un cop a l'aula el temps es relaxa, però no gaire: que si les rutines, que si el projecte, que si hem de regar les plantes, que si avui toca tallers, que si ve el mestre de psicomotricitat, que si és hora d'esmorzar, que si sortim al pati i et portes l'esmorzar que no has acabat, que si a rentar les mans ràpid perquè marxem a música... Les hores es passen de voltes...

Arriba un punt que es donen tantes voltes a les hores que ja no sabem si el rellotge gira cap a la dreta o cap a l'esquerra.

Arriba un punt que es corre tant en donar les voltes que en lloc del tic-tac del rellotge sentim el tac-tac del cor atrafegat.

Arriba un punt que ens hauríem de parar, respirar, observar al nostre voltant i preguntar-nos com volem fer les voltes a les hores.

I sobretot, sobretot, preguntar-nos:

Quina noció de temps estem donant als infants?

corre, de pressa, ràpid, va, anem, vinga, espavila, som-hi...

quantes vegades es diuen aquestes paraules al llarg del dia?

Imagina... imagina sols per un moment una escola relaxada, una escola amable, una escola sense presses, una escola on es respecta el pas del temps com a quelcom natural i no forçat.

Els infants no tenen noció del temps, coneixen el pas del temps però no entenen el concepte. Saben que el temps passa, saben que ahir era "el que vaig fer", que demà "faré" i que avui és avui, ara, en aquest moment. Els infants viuen el dia a dia gaudint de cada minut i segon que els regala la vida. I nosaltres, adults, pretenem robar-los el "tac" dels segons i que vagin al ritme del "tic-tic-tic-tic" frenètic del "món dels grans".

I jo em pregunto... qui som els adults per robar el temps dels infants?

Cal ser lents com un tren vell dels d’abans, ple de camperoles vestides de negre, com qui va caminant i, de cop, veu obrir-se el món com per art de màgia, perquè caminar dret és passar les pàgines d’un llibre mentre que corrents no es veu més que la coberta. Cal ser lents, gaudir de les aturades per tornar la vista enrere i mirar el camí recorregut, per sentir el cansament que conquista com una melangia els nostres membres, per sentir enveja de la dolça anarquia de qui inventa, pas a pas, el camí a seguir.

(Cassano, 2004)

I molts diràn:

I PER QUÈ NECESSITEN TANT DE TEMPS ELS INFANTS???? ÉS UNA PÈRDUA DE TEMPS!!!!

I els infants diuen:

NECESSITEM TEMPS PER A PERDRE EL TEMPS!

Necessitem temps per a...

Meravellar-nos...

Escoltar i parlar...

Donar-nos temps, guanyar temps...

Jugar...

I en definitiva... necessitem temps per a créixer

I vosaltres, què en penseu? Voleu fer alguna aportació més sobre per què necessiten temps els infants?

dilluns, 9 de febrer del 2015

LA PEDAGOGIA DE LA LLUM

Algunes bases físiques sobre la llum

La naturalesa de la llum sempre ha estat un tema intrigant i ha estat investigada des de fa molts anys, temps durant el qual s'han donat moltes interpretacions i idees.

Pitàgores, al segle VI a.C. va dir que la llum sortia dels ulls. Segons ell es poden veure les coses perquè els ulls emeten uns raigs de llum que es propaguen fins als objectes i produeix la sensació de visió[1].

La llum és una forma d'energia que transmeten les fonts lluminoses, com el Sol, com a resultat d'una transformació energètica.

La llum viatja a gran velocitat, es propaga pel buit interestelar i nosaltres la podem captar gràcies al sentit de la vista. Diem que es propaga pel buit perquè no necessita cap mitjà material per a viatjar, a diferència del so. Ans al contrari, els mitjans materials generen resistències al pas de la llum.

Què representa la llum pels infants?

L'infant aprèn a través dels sentits, s'obre pas al món jugant i experimentant, provant i comprovant. L'adult té la funció de captar els seus moviments i crear espais preparats per posar en marxa tots els seus sentits.

És molt probable que els processos investigadors i de descoberta que realitzen els infants siguin una síntesi de milers d'anys d'història de la humanitat. Des del joc amb les ombres fins a l'experimentació amb els materials més sofisticats, els infants investiguen les propietats de la llum i del color, es fan hipòtesis i comproven els resultats. És habitual observar a un infant petit meravellar-se per les ombres, o pels reflexes del sol... i ja no cal esmentar la festa quan es descobreix un Arc de Sant Martí que s'escola per la finestra i decora el terra.

L'ambient de llum ofereix una oportunitat de jugar a través de la llum i el color, convertint l'activitat científica en un centre d'experimentació i expressió artística.

De quina manera presentem propostes de llum als infants?

És meravellosa la fusió que han fet entre art i ciència al Atelier Raggio di Luce a Reggio Emilia. Es tracta d'un espai on experimentar totes les característiques de la llum. Ofereix diferents propostes passant per les taules de llum i els retroprojectors, paper fotosensible, càmera fosca per jugar amb la llum negra i un llarg etcètera.

Centre Internacional Loris Malaguzzi

En aquest vídeo podreu comprovar la potència de la proposta:

A través d'elements lluminosos es poden crear tantes situacions, escenes, experiències i invents com es puguin imaginar.

Els materials que es donen als infants, seleccionats de manera acurada ofereixen un recurs per a crear i composar imatges, jocs d'ombres i colors, dibuixos…

Una simple provocació o presentació de materials canvia radicalment amb la incorporació d'una petita llum.

I és així com la llum, quelcom tan científic i natural, es converteix en art i joc.

Però... quines propostes fem?

Cada vegada és més habitual trobar a les escoles taules de llum i retroprojectors. També es fan moltes experiències a nivell de les ombres que genera el propi sol, es juga i s'experimenta amb llanternes, la llum negra, l'ombra dels objectes... Alguns exemples:

Fins a on pot arribar el joc amb la llum? Quins altres elements són generadors de llum, tant naturals com artificials? Es pot moure la llum d'un costat a un altre? I crear camins de llum? Què passa amb el color? Com es produeix? Podem crear un Arc de Sant Martí?

Es generen tantes preguntes com formes té la llum i maneres d'investigar-la i jugar-la.

Reflexes amb la llum, l'aigua i els miralls. Centre Internacional Loris Malaguzzi

Llanternes, llum, foscor i paper fotosensible. Centre Internacional Loris Malaguzzi

Làmines amb miralls per enriquir la projecció. Centre Internacional Loris Malaguzzi

Amb aquesta entrada us vull convidar a reflexionar sobre el treball que es fa amb la llum i el color a les escoles (i a casa). No es tracta d'incorporar-hi una taula de llum perquè estigui de moda, perquè tothom en tingui, perquè diuen que va molt bé... sinó de fer un procés de reflexió i de diàleg amb un/a mateix/a; d'experimentar amb el propi cos les possibilitats de llum i, a partir d'aquí, dissenyar i pensar propostes pels infants, seguint sempre els seus interessos i necessitats. Està clar que es juga amb un element a favor: l'atractiu. La llum és atractiva es presenti com es presenti, però tenir cura de com es presenta, de quins materials s'acompanyen i de quines accions es realitzen oferirà molta més qualitat a l'activitat.

No és el fer per fer, "perquè avui se m'ocorre que..." qualsevol procés educatiu de qualitat porta darrere un procés de reflexió i d'experimentació i treball personal.

Us deixo alguns enllaços a taulells del Pinterest amb idees:

I per qui vulgui materials:

[1] IES Alonso Quijano (s.f.). Ciencias Naturales primer ciclo de ESO. Recuperat el 30 de gener de 2015 de http://fresno.pntic.mec.es/msap0005/2eso/Tema_06/Tema_06_luz.html

dissabte, 7 de febrer del 2015

STRANDGUT - L'OBRADOR DE LA SORRA

"El millor pels infants és la sorra. Sempre hi ha una muntanya de sorra. Ella corre incomparablement i amb tendresa per la mà" (Ringelnatz)

Strandgut: http://spielraum-strandgut.de/bilder

L'obrador de la sorra (Strandgut) és una proposta de joc que s'ha incorporat a moltes escoles, sobretot bressol, aquí a Catalunya. La impulsora i difusora d'aquest joc és la Ute Strub, fisioterapeuta i membre de l'associació Pikler a Berlin. Després d'una extensa carrera professional com a fisioterapeuta amb malalts crònics, va decidir dedicar-se als més petits. "Strandgut", però, va començar com una proposta per a adults, amb la intenció d'acompanyar en la descoberta de l'infant interior. Amb el temps els infants van començar a entrar de forma espontània a l'espai de la sorra i, com qui no vol la cosa, la proposta del joc amb la sorra s'ha estès a diferents escoles bressol dels voltants. En aquests moments, el tipus de públic que assisteix a jugar amb la sorra és molt variat (des de infants a joves i, fins i tot, adults).

Què és l'obrador de la sorra?
Com s'organitza?
Quins materials oferim?

Simplement consisteix en un espai de joc on els participants, lliurement, manipulen i investiguen a través de la sorra, delicadament preparada per a l'ocasió.

La sala està organitzada en diversos contenidors (calaixos, cistelles...) plens de sorra fina seca (com la sorra de la platja, és important que estigui ben seca), que es distribueixen en taules baixes o a terra. Per enriquir el joc es disposen d'objectes i utensilis reals i irrompibles, seleccionats acuradament (elements de metall, fusta o vímet). Hi poden haver de diferents tipus: recipients per a contenir la sorra; recipients que deixen passar la sorra (coladors, cistelles de vímet, escumadores, embuts...); elements que permetin fer transvasaments (tasses, cafeteres... amb nansa); elements amb moviment (molinets de cafè, picadores de carn antigues...).

Edufrog: http://blog.edufrog.it/category/ute-strub/

Strandgut: http://spielraum-strandgut.de/bilder

Només hi ha dues normes: jugar i no molestar els altres.

Narracions de successos

A partir d'aquí comença el joc, l'experimentació, el moviment, la descoberta... Primer amb les mans tímides que s'acosten als contenidors i es delecten del plaer del tacte de la sorra fina que regalima per entre els dits i fa aturar el temps. Mica en mica comencen a caure granets de sorra a terra que es descobreixen amb els peus, descalços. Les olles i les cassoles comencen a omplir-se fins a vessar, els gots s'omplen amb més i més sorra; i comença l'oferta de "cafès", "macarrons" i "sopetes".

Amb el temps augmenta la intensitat del joc, se senten les voltes dels molinets de cafè i la picadora. I el terra cada vegada és més ple de sorra entre exclamacions i ulls ben oberts. Entre els materials els infants van trobant tresors que els convida a canviar de joc (petxines, llavors, pinyes...). Els coladors i les cistelles de vímet s'omplen fins a vessar i quan s'agafen... tota la sorra regalima. Mica en mica, el joc, de forma natural i espontània, es va relaxant i ens indica que és el moment de parar.

Us animo a provar-ho: a casa, a l'escola... és un joc màgic. Les característiques i possibilitats de la sorra fina, juntament amb la qualitat dels objectes fan que sigui un joc inigualable, incomparable amb el del sorral del pati o del parc. Al llarg del joc hi ha moments d'absoluta concentració, la sorra "hipnotitza" i porta el joc cap a extrems insospitables. 200% recomanable!

Pd. La sorra es pot comprar en sacs a qualsevol superfície de construcció. Cada sac (crec que de 20kg) val entre 1 i 2€.

divendres, 6 de febrer del 2015

UN TOMB PER REGGIO EMILIA: PART IV. COM ÉS L'ADULT?

Sovint parlem de la figura de l'infant: què fa? com ho fa? què necessita?, reflexionem i dialoguem entorn a què és la infància, que vol dir ser nen/a... però també cal reflexionar sobre què vol dir ser mestre? quin paper es reserva per l'adult que acompanya els processos dels infants?

En la filosofia de Reggio Emilia, l'adult reconeix que els infants poden expressar-se amb els cent llenguatges; aquesta tasca requereix d'escolta i atenció. I aquí tornem de nou al concepte de "pedagogia de l'escolta" que vam tractar a la segona part d'aquest viatge (la imatge d'infant).

"Pedagogia que neix de la intuïció que l'infant és un investigador per excel·lència amb la capacitat i curiositat de produir teories interpretatives" (Carla Rinaldi)

Sota aquesta visió del rol de l'adult davant de la imatge d'infant, és molt important la reflexió, el compartir, fer intercanvis, dialogar amb els infants i també amb els companys/es de feina. Es realitzen trobades periòdiques, no només amb els membres de l'equip de l'escola, sinó també amb altres grups de treball, d'altres centres. D'aquí sorgeix la necessitat de formació. El temps de formació és vital, no només setmanalment, sinó diàriament per tal de fer un recorregut sobre què ha passat amb els infants al llarg del dia. Les hores de formació estan reconegudes dintre de l'horari laboral (els/les mestres treballen 36 hores setmanals, de les quals 30-31h són a l'aula i 5h de formació).

Aquesta formació ha de generar reflexió en els docents sobre el seu pensament i les seves pràctiques; convidant-los a transformar-se dia rere dia.

Un aspecte destacable de les escoles de Reggio Emilia és la parella educativa. El fet de ser dos dintre de l'aula fa possible una relació molt propera amb els infants i les seves famílies. Es tracta d'una forma de treballar que permet organitzar-se en petits grups per tal d'afavorir l'intercanvi i les experiències.

"El ser mestre és un ofici on no es pot permetre pensar en petit" (Loris Malaguzzi)

Així doncs, la comunicació i l'intercanvi són estratègies molt importants que es viuen dia a dia durant tot l'any.

El que es vol aconseguir és que l'adult arribi cada dia a l'escola per aprendre dels infants a través de l'observació de les seves accions i reflexions. Aquestes reflexions han de ser sempre acompanyades de diàlegs en grup per compartir punts de vista i inquietuds.

Una eina que fan servir els/les mestres de les escoles de Reggio Emilia per recolzar les observacions i reflexions és la documentació, però a aquest tema dedicarem un apartat en profunditat.