MINI MÓNS: ELS COTXES

Revisant algunes fotos antigues he trobat un mini món que va sorgir de forma espontània amb un grup d'infants de 4 anys. Hi havia un gran interès pels cotxes i cada dia arribaven cotxes de joguina de tots els tipus, mides, colors... Fins que un dia va sorgir la idea de fer una ciutat perquè hi poguessin circular els cotxes. Es va començar dissenyant les carreteres:

Amb l'emoció van sorgir moltes històries i situacions: caldrà posar-hi ponts! I aparcaments! Cases i arbres! Amb molt poc de material i tota la imaginació i creativitat del món, es va construir una meravellosa ciutat:

Els arbres amb tubs de cartró del paper higiènic i paper de seda, l'aparcament amb unes capses velles, els túnels amb els tubs de cartró tallats per la meitat... 

Va ser tanta l'energia que hi van dedicar que la ciutat va durar molt de temps, tot i ser de paper i cartró. Cada dia hi jugaven i hi afegien nous elements, tractant la ciutat amb molta cura.

Una lliçó que ens demostra que amb poc s'aconsegueix molt!

QUI HI VIU AQUÍ...?: JUGAR I JUGAR

Qui hi viu aquí...?

Hi viuen les joguines de Jugar i Jugar!

Ja fa algun temps que vaig tenir el plaer de conèixer la Carmen i la Claudia de Jugar i Jugar. Considero que la seva filosofia i els materials que ofereixen són molt afins amb la filosofia de Veure, Pensar i Sentir i m'agradaria que les pugueu conèixer una miqueta més a través d'aquest foradet al blog.

A un magatzem en un entorn idíl·lic prop de Banyoles hi ha la caseta de les joguines de Jugar i Jugar. Bé, la caseta mentre esperen a ser entre les mans d'algun infant que les faci jugar! 

Qui hi ha darrera de Jugar i Jugar?

Jugar i Jugar som la Claudia i la Carmen, ens vam conèixer fa gairebé 11 anys, quan totes dues vam ser mares per primera vegada i ens inquietaven els mateixos dubtes respecte a la criança dels nostres fills.

Com va començar "Jugar i Jugar"?

Arrel d'aquelles inquietuds, vam descobrir que el joc és el motor de la vida de les persones. I que pren una gran importància durant els primers anys. Formant-nos vam descobrir que les joguines, encara que no són imprescindibles, són també una part important de l'aliment d'aquest joc. 

A partir d'aquell moment vam començar a fer una cerca de materials, vam començar a fer compres per botigues online europees; amics i familiars se sumaven a les nostres compres i van ser les persones del nostres entorn més proper que ens van animar a crear Jugar i Jugar. 

Què té de diferent "Jugar i Jugar" amb qualsevol altra botiga de joguines?

Darrera del nostre projecte hi ha un veritable interès per afavorir el joc dels infants, dins d'altres activitats que ens donen inspiració, com: fer xerrades, tallers o assessorar en el condicionament d'espais; hi ha l'activitat de vendre joguines, fem això perquè ara mateix no ens veiem fent una altra cosa, ens apassiona triar materials, ens encanta provar-los, ens meravella veure el que poden arribar a fer els infants quan els hi donem a provar… Potser és una mica paradoxal però, seleccionem joguines sent ben conscients que les joguines no són en absolut necessàries per jugar. 

Quines són les recomanacions que faríeu a algú que vol comprar una joguina per a un infant?

Que observin el joc que està desenvolupant el seu fill o filla en aquell moment concret, el joc neix a dins dels infants i quan tenen un impuls vital, ells mateixos troben el recurs per satisfer aquesta necessitat. Per tant, el primer és observar a què juguen i després oferir el material, així segur que l'encertes, llavors estan els criteris de cadascú, en el nostre cas preferim els materials orgànics: fusta, roba, fibres naturals… i per últim està la part de la quantitat, amb les joguines, com amb tantes altres coses, MENYS ÉS MÉS. 

Quina és la joguina estrella de la botiga?

En tenim unes quantes, però potser l'Arc de Sant Martí és el més representatiu. També agraden molt tots els materials de construcció...

Per a vosaltres què vol dir jugar?

Jugar vol dir viure, ser un mateix gaudint de l'experiència de créixer. 

Com veieu Jugar i Jugar en 10 anys?

No tenim gaires expectatives, fins ara hem anat creixent responent a les nostres pròpies necessitats, intentem no deixar de jugar i això vol dir gaudir del moment sense planificar massa, pensem que si cerquem un resultat concret poden aparèixer sentiments com frustració o neguit, preferim anar trobant-nos amb situacions i reptes que ens engresquin intentant resoldre'ls amb la millor companyia possible. 

Gràcies a les dues i gràcies per la gran feina que realitzeu!

ENCARA QUE NO HO VEGIS... EXISTEIX!

Ara que s'acosta el final de curs a totes les escoles hi ha l'angoixa dels informes, els àlbums, les avaluacions... A casa, cada curs, arriben pilons i pilons d'evidències d'aprenentatge de les formes més diverses: CD's de fotos, DVD's amb vídeos, àlbums amb produccions (i malauradament molta fitxa...), carpetes amb creacions plàstiques... A més a més és el moment en el qual les mestres busquen i arrepleguen totes les coses que els infants han portat a l'aula al llarg del curs: gots, gorres, roba de recanvi, mitjons de psico i etc, etc, etc. Un estrès. 

Dediquem hores i hores a la realització de la tapa de l'àlbum i de la carpeta de plàstica. Per què? Quin és el resultat final? 25 (en el millor dels casos) àlbums completament iguals! Tret de subtils diferències tots marxen amb la mateixa creació a la tapa. I l'interior no acostuma a ser gaire diferent: desenes de fitxes de material editorial que els infants han omplert TOTS IGUALS i que s'han endreçat EN EL MATEIX ordre. Fotocòpies IGUALS, dibuixos IGUALS, les MATEIXES manualitats... 

I al final... on queda la individualitat? 

Tonucci

Per sort, actualment, amb l'aparició de les càmeres digitals, cada vegada més s'acostuma a fer reculls d'experiències, projectes... i es creen llibrets personalitzats amb els processos del grup. 

I dic jo: se'ns oblida alguna cosa... Què passa amb tot allò que succeeix i passa? Què passa amb les coses que no es poden veure? Què passa amb tot allò efímer?

Encara que no ho vegis... existeix! I segurament són les coses més especials, més importants i més significatives que passen a la vida de l'infant. Potser és la primera vegada que va posar-se les sabates sol/a; o la vegada que va ajudar a algú a fer una construcció; o aquell dia que va descobrir un conte que li agrada molt... Són coses que passen i que corren el risc de desaparèixer si no els hi deixem l'espai que es mereixen. 

I continuem obsessionats per la producció; necessitem resultats, evidències... 

I deixem passar el que realment importa... allò que forma part de la vida, sense adonar-nos que la producció per la producció no produeix res sinó que "des-produeix". 

I en lloc de gaudir amb el tancament del curs, amb la final d'una etapa; tenim tanta feina que la deixem passar i no la celebrem com cal. 

Recorda... encara que no ho vegis... EXISTEIX!

Tonucci

EL JARDÍ D'INFANTS

Fa temps algú va comentar que el terme "jardí d'infants" és pejoratiu, sobretot per la visió de la mestra com a "mestra jardinera" que s'encarregava de "fer créixer" als infants del jardí com si es tractés de plantes. 

Just avui recordo aquestes paraules i em fan reflexionar sobre què és un jardí i quina és la feina d'un jardiner. 

Un jardí és un espai a l'aire lliure on es configuren elements naturals (o artificials, en ocasions) generant un paisatge harmònic. 

El jardiner o la jardinera és la persona encarregada de tenir cura del jardí. Així, observa el creixement de les plantes, les rega si necessita aigua, poda els arbres, talla la gespa... en definitiva, és la persona encarregada d'articular l'estructura i l'harmonia del paisatge. 

I trobo que m'agrada el terme "jardí d'infants", per diferents raons:

• El jardí és un espai obert, a l'aire lliure, a la natura. 
• El jardí és un espai agradable, estèticament cuidat i arreglat.
• El jardí és un espai viu que es transforma amb el pas del temps i que genera un ritme anual a través dels mesos i les estacions. 
• El jardiner/a té cura d'adequar l'espai i les condicions del sòl a les necessitats de les plantes. 
• El jardiner/a genera un espai de seguretat evitant les plagues que puguin fer malbé la vegetació.

Sobretot, m'agrada que les plantes, arbres i flors saben com créixer i el jardiner/a pacient les observa i en té cura, sense forçar, sense jutjar el seu creixement i desenvolupament, admirant-se de la seva bellesa. 

I és així com considero que cal pensar en els espais ideats per a infants: oberts, en connexió amb la natura, agradables i cuidats; vius, en contínua transformació; amb adults que generin un ambient preparat, relaxat i assegurador perquè els infants puguin créixer seguint la seva naturalesa. 

Pensat d'aquesta manera, doncs, potser el terme "jardí d'infància" no és tan pejoratiu i ens ajuda a pensar en un espai amable, relaxat i pausat. 

PERQUÈ SEMPRE SIGUI EL DIA DE LA TERRA

Com ja sabreu, avui és el dia de la Terra (si no ho sabíeu, Google us ho haurà recordat…). Si hi ha una cosa que no m’agrada dels “dies de...” és que sembla que només ens recordem del subjecte en el seu dia especial. I seguint la línia de que tots els dies són especials i tots els subjectes requereixen d’una mirada i d’una atenció especial, m’agradaria fer la meva aportació perquè tots els dies siguin els dies de la Terra.

Faig especial menció, doncs, a una entrada que vaig escriure fa un temps: “La pedagogia del fang” com a una primera connexió amb la terra i la natura.

I faig un recorregut per la "cultura natural" de la infància. Els infants, aquells grans mestres que ens conviden a mirar, observar, contemplar... a aturar el temps. Aquells que es meravellen de les petites coses de la natura. I avui faig un homenatge a aquelles coses "de la terra" que formen part del ser nen/a:

Buscar "bitxos"

De tota mena, cargols, formigues, marietes, cucs..., fins i tot aquells que no tens ni idea de com ha estat possible que el veiessin. Ser petit té els seus avantatges, i és que estar tan a prop de terra et fa descobrir móns en miniatura. 

Adoptar tota classe d'animals 

Qui no ha portat a casa un ocell caigut del niu? O un cadell de gat que "estava perdut sense la seva mare"? I els cucs de seda? Els infants tenen un biòleg a dintre; una sensibilitat cap als éssers vius.

Fer pastetes

Encara recordo fer una muntanya de sorra a l'hora del pati, ficar-hi el dit per a fer un forat, anar a la font, omplir-me la boca amb aigua, anar corrents al sorral abans que la mestra se n'adonés i buidar l'aigua al forat per a fer boletes. Tota una aventura (sobretot si t'enxampaven!). Deixem als nens/es fer pastetes! Després les mans queden "finetes, finetes". 

Jugar amb les onades

A alguns els hi fan por, però d'altres ni s'ho pensen en saltar-les, tirar-lis sorra, fer-lis cops de peu... Ara que hi penso, no solament és un joc d'infants... els adults també les gaudim!

Imaginar els núvols

Quant de temps fa que no us estireu a contemplar els núvols i a imaginar-hi formes? De les formes es passen als protagonistes d'una història, d'una aventura... molt millor que la classe de llengua... no penseu?

Fer sorra fina

A sota de la sorra hi ha un secret... la sorra fina... Aquella que fas fins que et fan mal les mans. Aquella que et pots passar tocant una llarga estona perquè el seu tacte suau et relaxa i t'atrapa.

Arrencar flors per la mare, el pare, el/la mestre/a...

Les flors són els regals "top ten" que fan els infants als adults. Què millor que regalar un tros de natura? També hi ha el dilema de si "matar o no matar flors", però em quedo amb el detall!

Cantar-li "cargol treu banya" a un cargol

Els cargols ja deuen haver desenvolupat un gen que fa que quan senten la cançó surtin, perquè és automàtic! També està el cantar-li "marieta vola vola" a les marietes; el "peix peixet" als peixos; el "sol, solet" al sol... bé, durant la infància qualsevol dilema el trobes resolt en una cançó. El període dels rituals i les respostes màgiques (us heu fixat que al llarg de la nostra vida fem un recorregut per la història de la humanitat? és per pensar-hi...).

I és que hi ha coses que tothom hauria de fer en algun moment, com pot ser:

• Plantar un arbre
• Tenir cura d'un hort
• Escoltar la natura
• Pujar als arbres
• Enfangar-se 
• Pujar a cavall
• Fer una acampada

Vols afegir alguna cosa a la llista?

Sobretot, recordeu aquell proverbi indi que diu: "La Terra no és una herència dels nostres pares sinó un préstec dels nostres fills". Feliços dies a la Terra!

UN TOMB PER PISTOIA: PART I. PRESENTACIÓ I TRETS D'IDENTITAT

La història italiana ha deixat en el seu camí polítiques educatives que respecten la infància i que ara per ara són un model a seguir a tot el món.

Si bé és coneguda la famosa Reggio Emilia amb una xarxa internacional; també cal reconèixer projectes més petits però no de menys qualitat. 

Imatge d'Assumpta Baldrich

Centrem la nostra atenció doncs, en mirades comunitàries i de participació, dos elements que configuren la personalitat d'aquestes regions d’Itàlia i que formen part de la seva cultura. 

Pistoia és un municipi de la Toscana que també cal remarcar. Seguint la línia de participació ciutadana, Pistoia aposta per una política que dóna importància al paper de les famílies pel bon funcionament dels serveis per a la infància de la ciutat. 

Pistoia 2012

Per començar a parlar de l’educació a Pistoia cal referenciar la “carta dei servizi educativi di Pistoia”, un document que recull el projecte educatiu de la ciutat i que ha estat elaborat conjuntament per mestres, professors, experts i famílies. La finalitat principal de la carta de serveis educatius és generar el diàleg, vol ser una eina de comunicació i d’informació i recull els següents principis:

• Igualtat, diversitat, compartir, transparència: el projecte pedagògic es basa en la igualtat, en el respecte a la diferència, en la igualtat d’oportunitats, en la participació de les famílies i en la transparència de gestions i accions.

• Coherència en l’organització de contextos de creixement: el projecte es caracteritza per la centralitat en l’infant per això és important que existeixi una coherència en la gestió dels espais dels infants, des de les escoles bressol fins a les escoles de primària, passant per les “Area dei Bambini” i els laboratoris. Així, la ciutat té cura de la ciutat i esdevé un espai “capaç d’oferir activitats de formació, llocs i temps on es pugui continuar, intensificar, innovar la seva feina pedagògica”.

Fotografia de la Teresa

• La professionalitat, l’actualització, l’autonomia i la col·legialitat de la tasca pedagògica: dóna molt de valor i importància a les competències professionals dels educadors per tal de garantir un servei de qualitat.

• Una pedagogia pels infants: aquesta pedagogia té les característiques de no néixer d’una teoria ja definida; té en compte una contínua autoavaluació del personal; s’enriqueix amb el treball d’investigació científica dels serveis educatius pels infants i es presenta com un procés continu i compartit. Aquesta pedagogia dels infants es fonamenta en:
• Tota la ciutat, com a espai de vida de cultura, és al servei dels infants i és un recurs per a la seva educació. Tots els ciutadans en són responsables.
• Els serveis educatius pels infants estan concebuts com a espais d’acollida on cada infant pot trobar oportunitats i recursos pel creixement.
• L’educació fa créixer la iniciativa de l’infant per a donar sentit al món.
• L’educació fa créixer el gust estètic dels infants.
• L’educació és tant de petits com de grans.
• L’educació infantil té la seva pròpia personalitat. 

(La carta dei servizi educativi di Pistoia, 2003)

 

Fotografia de la Rosa Guàrdia

Si ens era sorprenent que a Reggio Emilia l’Ajuntament invertís un 14% del pressupost en educació, més sorprenent és que a Pistoia hi inverteix entre un 25 i un 30%, conscients de la importància de l’educació a la primera infància. 

Foto de l'Assumpta Baldrich

Fotografia de l'Ángeles Abelleira

Fotografia de la Teresa

 Per a més informació:

• Bernal, M.C. (coord.) (2010). Las escuelas infantiles de Pistoia. Cuadernos de Pedagogía, 397, 56-60. Consulta
• Botey, D. i Camponar, J.M. (2005). Un tomb per les escoles de Pistoia. Cantabou, 19, 15-16. Consulta

LA PEDAGOGIA DEL FANG

Què passa els dies de pluja que patis i parcs són plens de fang i bassals? 

Moltes escoles decideixen no sortir a jugar a fora. Moltes famílies pensen que fa massa fred i si els nens/es es mullen es posaran malalts. Altres persones pensen que embrutar-se és dolent. 

I altres...

No s'ho pensen en calçar-se les botes d'aigua, posar-se l'impermeable i sortir a fer xip-xap, a tocar el fang i a embrutar-se!

En aquesta entrada vull exposar els "sabies que...?" de jugar amb fang, però no el fang que comprem a les botigues de manualitats, sinó el fang que ens dóna la terra! 

Em sorprèn com hi ha persones que paguen per fer-se un massatge o una sessió terapèutica amb fang; però s'esgarrifen si s'embruten una mica les sabates amb l'aigua d'un bassal. Quina diferència hi ha? Si es paga per fer teràpia amb fang voldrà dir que és molt positiu, no? Doncs prepareu-vos perquè no només és positiu, sinó necessari pels infants!

Sabies que...

... jugar amb el fang et fa sentir més feliç?

Forces of change

Quan es toca i es manipula fang el nostre estat d'ànim millora. Per què? Alguns científics han descobert que la brutícia del fang conté uns bacteris anomenats Mycobacterium vaccae. Es tracta d'un bacteri que es troba a terra i s'està investigant el seu ús en malalts d'asma, càncer, depressió, lepra, psoriasis, dermatitis simple i tuberculosi. Estar en contacte al Mycobacterium vaccae estimula la producció de serotonina, l'hormona de la felicitat (Wikipedia, 2013). Però això no és tot! La investigadora Dorothy Matthews ha observat que aquest bacteri pot millorar la capacitat d'aprenentatge i afirma que seria molt positiu que a les escoles es programessin aprenentatges a l'aire lliure, així s'adquiririen noves habilitats (Sanz, 2013).

... jugar amb el fang et connecta amb la natura?

Segur que heu sentit del trastorn per dèficit de natura. El primer en fer servir aquest terme va ser Richar Louv a un llibre titulat Last Child in the Woods. Hi ha una preocupació global pel fet que els infants cada vegada estiguin menys connectats amb la natura. A les escoles els patis poden tenir algun arbre (en el millor dels casos) o estar coberts de ciment. En algunes escoles promouen la creació d'horts i jardins però... és suficient? És suficient mitja hora de joc a l'aire lliure (pati) al dia? És suficient una excursió al trimestre? (tenint en compte que no totes són a la natura) És suficient els parcs de les ciutats amb terres tous i estructures fabricades pels adults? La resposta és NO, NO ÉS SUFICIENT.

Yummy Mummy Club

Dyment, a l'any 2003 va fer un estudi on va voler investigar sobre l'impacte del joc a l'aire lliure. Els resultats van demostrar que l'entusiasme i les ganes d'aprendre dels infants van augmentar en comparació amb els alumnes que estaven a l'interior i només sortien a l'hora del pati; pel que fa als mestres, la seva motivació per l'ensenyament també va augmentar. 

El fang, en aquest context, aporta una part de la natura, ens ajuda a connectar amb ella i a sentir-nos millor. 

... jugar amb el fang millora l'estat de salut?

Growing A Jeweled Rose

He sentit moltes vegades, sobretot en boca dels nostres grans, que jugar amb la terra i el fang fa que els infants "creixin forts i sans". I és del tot cert! Investigacions recents han demostrat que el "joc brut" (en el sentit literal del terme) millora el sistema immunològic i pot prevenir futures al·lèrgies. L'obsessió de molts adults per tenir sempre les mans netes deixa als infants indefensos. Richard Gallo, dermatòleg, va trobar que els bacteris anomenats estafilococs poden reduir una inflamació després d'una lesió, però només quan són presents a la superfície de la pell (Wardrop, 2009).

Deixa als teus fills/es ser nens/es. La brutícia és bona. Si el teu fill/a no s'embruta cada dia, no estarà fent la seva feina. No estarà construint el seu sistema immunològic. (Mary Ruebush)

 ... jugar amb el fang millora les habilitats cognitives?

El mateix bacteri del que hem parlat abans (el Mycobacterium vaccae), en produir felicitat, genera motivació i millora les funcions cognitives.

Housing a Forest

 ... jugar amb el fang ajuda als infants a aprendre i a desenvolupar-se?

És ben sabut que el joc sensorial és molt important, sobretot amb els més petits. Però quan juguen amb el fang no només treballen la part sensorial, sinó que posen en joc les habilitats motrius, les habilitats lingüístiques, fan ciència i matemàtiques. A més a més, el fang es pot convertir en un mitjà d'expressió artística i provoca el joc simbòlic (aquests cafès i aquests pastissos de fang deliciosos!). 

Haurem de fundar la pedagogia del fang??

Play based Learning

... jugar amb el fang desenvolupa la creativitat?

Camp Slop

La creativitat, en boca de tothom darrerament! I amb raó! El desenvolupament d'un pensament creatiu (lligat al pensament crític) encara és un tema pendent. El fang esdevé un gran mitjà d'expressió de la creativitat per la gran quantitat de propostes que permet realitzar. Us convido a tafanejar el blog Artful Kids, concretament l'entrada The Art of Mud. 

... jugar amb el fang no té edat?

Mentre els més petits poden estar enfeinats a nivell sensorial, els més grans poden fer construccions i els adults ens fem un bany terapèutic! El fang no té edat, és apte per a tots els públics!

I més coses...

• És gratuït. Només es necessita terra i aigua.
• Es troba a tot arreu!
• És un "must" de la infància. No hi ha infància sense fang. Recordeu moments de la vostra infància relacionats amb el fang? Jo molts, moltíssims!
• Permet connectar amb els altres. 

Encara cal pensar-s'ho més?

ABC does

  

Informació extreta i adaptada de "Map Child Care"

Inspiracions i altres:

• 30+ Fun Activities for Kids to Play in the Dirt!
• Mud, mud, glorious mud!
• Mud Play Recipes

-----------------

Wikipedia (2013). Mycobacterium vaccae. Recuperat el 17 de març de 2015 de http://es.wikipedia.org/wiki/Mycobacterium_vaccae

Sanz, E. (2013). La felicidad y la inteligencia se pueden transmitir a través de una bacteria. Recuperat el 17 de març de 2015 de http://www.muyinteresante.es/salud/articulo/la-felicidad-y-la-inteligencia-se-pueden-transmitir-a-traves-de-una-bacteria

Wardrop, M. (2009). Children should be allowed to play in the dirt, new research suggest. Recuperat el 17 de març de 2015 de http://www.telegraph.co.uk/news/health/news/6630394/Children-should-be-allowed-to-play-in-the-dirt-new-research-suggests.html