ESCOLA DEL BOSC (WALDKINDERGARTEN)

Aprofito la reflexió d'ahir sobre la importància dels espais exteriors per parlar dels "Waldkindergarten", escoles per a infants d'entre 3 i 6 anys que realitzen les seves activitats a l'aire lliure. No importa quin temps faci, només deixen de sortir a l'exterior si la temperatura és molt baixa o plou molt. En aquest ambient natural, els infants juguen, exploren i aprenen. Aquest tipus d'escoles són molt populars a Alemanya.

Sense joguines ni cap tipus de material didàctic, els infants juguen i aprenen de la natura, tot fent servir eines i creant projectes comuns.

En aquestes condicions, els infants realitzen tot un seguit d'activitats que els ajuden a créixer i a formar-se com a persones, tot respectant els seus processos i ritmes individuals.

Podeu trobar més informació sobre les "Waldkindergarten" a la pàgina web "En el país de las hadas".

 

ELS ESPAIS EXTERIORS

"L'hora del pati", aquell moment en el qual, de vegades, oblidem que també forma part del creixement i dels processos de desenvolupament dels infants. Hi ha qui pensa que la famosa "hora del pati" és una estona de joc lliure i frenètic, sense cap tipus d'estructura ni planificació i, tot i que, en algunes ocasions, els resultats s'encaminen cap a aquesta afirmació; la realitat dels infants ens indica el contrari: el fet de sortir a l'aire lliure possibilita a les nenes i als nens posar-se en contacte amb la natura, continuant construint els seus aprenentatges. És per això que l'estructuració dels espais exteriors hauria de tenir més pes i més importància. Mirant les imatges següents, plantejo: quin tipus d'estímuls s'ofereixen als infants en aquests espais exteriors?

Cal destacar el terra artificial, les joguines de plàstic i la superfície llisa (que, segurament, està fet per tal de facilitar als i a les mestres la seva tasca de "vigilar" als infants). Però: i els elements naturals? i els amagatalls? i la terra? i l'aigua?

 

Afegeixo a aquesta reflexió, un article de la Carme Cols que parla, precisament de l'organització dels espais exteriors.

PESTALOZZI - EDUCACIÓ ACTIVA

UN GRAN PEDAGOG DEL SEGLE XIX

Juan Enrique Pestalozzi (Zurich 1746 - Brugg 1827)
Pestalozzi va realitzar enormes esforços per trobar un mètode que fos independent del mestre, i tingués en si mateix, virtut suficient per provocar el desenvolupament de les facultats de l'infant.
El seu mètode està basat en la intuïció. Va ser el primer pedagog que va tractar d'entendre l'educació com un procés d'autoformació, tot saber que sorgeix de l'íntima experiència de l'individu.
Per Pestalozzi, la naturalesa humana significava coneixement i racionalitat, autonomia i ètica. La fi de l'educació no pot i no ha de transcendir l'esperit de l'educand, ni consisteix en un determinat contingut impost des de l'exterior. Per tant, l'educació té com a tasca el desenvolupament harmònic de les facultats i el domini de l'esperit sobre l'animalitat.
Preferia començar l'educació dels nens/es exercitant l'atenció, l'observació i la memòria, i consolidar aquestes activitats, abans de passés jutjar i raonar. Va considerar l'amor com a principi essencial de l'educació i va exposar que la millor educadora és la mare.

ACTUALITAT: L'aprenentatge actiu
L'aprenentatge actiu en l'educació de nens/es i adults, segons el que comprèn en l'actualitat, requereix seguir el flux natural del procés d'aprenentatge de cada persona, en comptes d'imposar la seqüència d'ensenyament que vol l'educador.
 
Alguns Objectius de l'Aprenentatge Actiu
Essencialment l'aprenentatge actiu és el mètode que pretén aconseguir el desenvolupament de les capacitats del pensament crític i del pensament creatiu. L'activitat d'aprenentatge està centrada en l'infant.

• Aprendre en col.laboració. 
• Organitzar-se. 
• Treballar en forma grupal. 
• Fomentar el debat i la crítica. 
• Responsabilitzar-se de tasques. 
• Aprendre a partir del joc. 
• Desenvolupar la confiança, l'autonomia, i l'experiència directa. 
• Utilitzar la potencialitat de representació activa del coneixement. 
• Capacitar-se per aconseguir estendre els models actuals de l'aprenentatge cap a nivells superiors d'interactivitat cognitiva. 
• Atendre a la diversitat.

 
El perfil docent en l'aprenentatge actiu
El docent en l'aprenentatge actiu és qui assumeix el rol de mediador en els processos d'ensenyament-aprenentatge, i no només instructor de continguts conceptuals, ha de tenir un perfil d'orientador de processos de formació integral de l'alumnat.
Dos aspectes bàsics que ha de presentar el perfil d'un bon professional de l'educació, que aspiri a una formació global de tot l'alumnat, són:

• Mediador: atén al concepte de diversitat.
• Orientador: l'eix vertebrador de l'acció educativa és l'individu i no els continguts.

Font: Bibliotecas virtuales

 
En aquests vídeos es pot veure el treball de Rebeca Wild que, conjuntament amb el seu marit, Mauricio, van fundar l'escola Pestalozzi (el Pesta) a Equador. A més a més, recomano la lectura dels llibres de Wild.

• Educar para ser.
• Calidad de vida.
• Libertad y límites. Amor y respeto.

100% recomanables.

 

PESTALOZZI ECUADOR, EDUCACIÓN ACTIVA (1/3) from El Gaucho Pampa on Vimeo.

PESTALOZZI ECUADOR, EDUCACIÓN ACTIVA (2/3) from El Gaucho Pampa on Vimeo.


PESTALOZZI ECUADOR, EDUCACION ACTIVA (3/3) from El Gaucho Pampa on Vimeo.

"LA EDUCACIÓN PROHIBIDA"

A partir de mètodes pedagògics com els de Reggio Emilia, Maria Montessori, l'Educació Activa, les escoles Waldorf i d'altres, es crea aquest projecte que pretén difondre i donar a conéixer diferents propostes educatives basades en la idea de què l'educació ha d'apuntar al creixement integral de l'ésser humà.

Els principis fonamentals d'aquest projecte són:

• Viure és créixer.
• L'objectiu és el procrés.
• Presa de consciència.
• La llibertat implica autonomia.
• Som únics i irrepetibles.
• Apertura al canvi.
• Amor i cooperació.

Us deixo un segon vídeo promocional, que encara està en procés d'edició.

Segueix aquest projecte, també, a través de Facebook

FRASE DEL DIA

Una nena de quatre anys parlant amb la mestra:

NENA: Jo prenc cafè!
MESTRA: (seguint-li el fil) Sí? I no et poses nerviosa?
NENA: Nooo! El prenc descafeïnat!

PAISATGES I FONS

 

PREGUNTES COMPROMESES... D'ON VÉNEN ELS NENS?

-Els nens dius? Bé... no se sap amb certesa d'on vénen. Bé els metges sí que ho saben, però la veritat és que és molt complicat de saber. Vull dir que... Vas veure l'altre dia com la gateta de la teva amiga Laia tenia la panxeta molt gruixuda i després va tenir els gatets i ja se li van desinflar? Doncs la mare també quan té la panxa molt gran vol dir que està apunt de tenir un nadó.
-Però llavors vol dir que el iaio tindrà un nadó?
-Ha ha ha ha! No diguis bretolades, com vols que l'avi tingui un nadó? -va dir la mare que cada cop estava més nerviosa-, només les dones poden quedar-se embarassades que és quan volen tenir un nen. Jo també tenia la panxa gran abans que naixessis.
-I quan volen tenir un nen, què fan?
-Quan volen, dius? Bé... per aquestes coses s'han de posar d'acord el pare i la mare, no és només la mare qui decideix. Quan estan casats i viuen junts i volen tenir una criatura per estimar-la i compartir-la tenen el fill.
-Però quan volen què és el que es fa?
-Aviam... -diu amb veu de desesperada- no és fàcil d'explicar, tot el tràmit és molt complicat. El pare té una llavor...
-Una llavor? Jo també tinc una llavor?
-En realitat teniu moltes, i quan la mare també vol tenir el nen... Saps les llavors de les plantes que si les fiques a terra i les regues amb aigua creixen? Doncs el pare i la mare fan el mateix: el pare fica la llavor dins la mare i la mare fa créixer el nadó dins la seva panxa.
-I després com surt el nen?
-Quan la mare està preparada el deixa anar cap a fora.
-Pel melic?
-No ben bé...
-I el pare on té la llavor per donar-la-hi?
-Deixa'm que estic enfeinada! Quan vingui ton pare li ho demanes!

ALGUNS LLIBRES QUE PODEN AJUDAR (sobretot per a pre-adolescents)

• Bebé, qué aventura!, Un. Joventut.
• Dia que naciste, El. Serres.
• D’on venim. Beascoa.
• Hola menut. Serres.
• Llavor d’amor. Corimbo.
• Mamà va pondre un ou!, La. Destino.
• Onga bonga. Joventut.
• Per sempre. Beascoa.
• Allan, Nicholas. On vas, Guillemí?. Beascoa, 2004.
• Cole, Babette. La mamà va pondre un ou! o com es fan els nens. Destino1993.
• Denou, Violeta. D'on vénen, els nens?. Timun Mas, 2001.
• Gray, Kes. Germanet a la vista! (història d'un embaràs). Serres, 2003.
• Harris, Robie H. El dia que vas néixer. Serres, 1999.
• Hublet, J. La mare espera un bebé. Fleurus, 2001.
• Janosch. I els nens, qui els fa, mare?. Herder, 1993.
• Lodge, Yvette. D'on vinc? El teu primer llibre sobre sexe. Beascoa, 2002.
• Mayle, Peter. D'on venim? els fets de la vida sense falsedats i amb il·lustracions. Grijalbo, 2004.
• Rübel, Doris. D'on vénen els bebés? Elfos, 2002.
• Teulade, Pascal. Llavor d'amor. Corimbo, 2002. R
• Andrea, G La mare té una casa dins la panxa. Beascoa, 2001.

I PER AJUDAR ALS PARES I A LES MARES:

• Berdún, Lorena. ¿Cómo le explico eso? : guía breve para educar en sexualidad a los hijos. Aguilar, 2003. Ser pares

UNA PÀGINA WEB INTERESSANT

WEB DE L'EDUCACIÓ AFECTIVA I SEXUAL