"L'hora del pati", aquell moment en el qual, de vegades, oblidem que també forma part del creixement i dels processos de desenvolupament dels infants. Hi ha qui pensa que la famosa "hora del pati" és una estona de joc lliure i frenètic, sense cap tipus d'estructura ni planificació i, tot i que, en algunes ocasions, els resultats s'encaminen cap a aquesta afirmació; la realitat dels infants ens indica el contrari: el fet de sortir a l'aire lliure possibilita a les nenes i als nens posar-se en contacte amb la natura, continuant construint els seus aprenentatges. És per això que l'estructuració dels espais exteriors hauria de tenir més pes i més importància. Mirant les imatges següents, plantejo: quin tipus d'estímuls s'ofereixen als infants en aquests espais exteriors?


Cal destacar el terra artificial, les joguines de plàstic i la superfície llisa (que, segurament, està fet per tal de facilitar als i a les mestres la seva tasca de "vigilar" als infants). Però: i els elements naturals? i els amagatalls? i la terra? i l'aigua?
Afegeixo a aquesta reflexió, un article de la Carme Cols que parla, precisament de l'organització dels espais exteriors.