diumenge, 10 de gener del 2016

CONTEMPLANT LA BELLESA

Destinem molt de temps pensant en els materials que oferim als infants; en com els organitzem; com distribuïm l'espai... Potser pensem en els colors, en la llum... Però, definitivament, una de les coses que més mals de cap ens genera és la presentació estètica i provocadora de les propostes i els materials. 

La bellesa de la preparació portarà amb si mateixa la contemplació. 



Preparar les provocacions és una activitat d'introspecció per part de l'adult. El tipus de materials i la reflexió sobre la seva presentació genera un estat de meditació. I gairebé sense voler, les nostres mans actuen de forma separada a la ment.




Es preciós observar aquesta reacció a les formacions amb adults. Quan s'ofereixen materials per a crear provocacions pels infants, tothom es mostra perdut. No se sap què fer o què preparar. La ment està en acció i tothom parla agitat. Només és qüestió d'uns minuts que la sala quedi en silenci i la concentració inundi l'ambient. Cada persona es concentra en la seva activitat, no es mira al costat ni es comenta res. Ordenadament cadascú agafa els materials que necessita i s'ubica en l'espai escollit. Crec que s'aconsegueix la pau i el silenci de la ment, n'estic completament segura. A mesura que els participants donen per acabada la seva provocació, observen el seu voltant i se n'adonen de la magnitud i bellesa d'allò que han fet entre tots. Ningú parla. Alguna càmera tafanera immortalitza l'escena. Qui no ha acabat no mostra pressa. Cadascú té el seu temps, i es respecta. Mentrestant continua regnant la tranquil·litat i el silenci. Quan tothom considera finalitzada la seva provocació, el silenci es converteix en símbol de complicitat, sap greu trencar-lo. El trencament comença amb somriures de satisfacció; amb "uaus!" i "bufs!". Quant de temps ha passat? La Terra ha continuat girant en aquest instant?





Quan aquestes provocacions s'ofereixen als infants, les reaccions són dignes del moment de creació. Com si d'un museu es tractés, els nens i les nenes miren al seu voltant contemplant la bellesa. No s'atreveixen a tocar, només observen meravellats. Qui pot haver creat tanta bellesa? Es pot tocar? Què serà allò? Tímidament algunes mans s'acosten als materials, amb respecte, no fos que es trenqués. En un quart d'hora cada infant es mostra immers en el seu joc, en la seva activitat, en si mateix. Els elements passen d'un costat a un altre. No hi ha caos i si n'hi ha, és un caos amb un complert ordre, d'aquests que els adults no som capaços d'entendre. 


Per què passa això? Què genera en l'infant l'ambient preparat, conscient i estèticament agradable? 

Quan es preparen provocacions pels infants, sobretot des d'aquesta visió estètica, amable i de qualitat, s'aboquen més que materials en elles. Hi ha hipòtesis, amor, art, ciència, preguntes, expectatives... Tot això arriba als nens i a les nenes, la qual cosa provoca un excepcional respecte i sorpresa per les provocacions.

Potser algú pensa que imposa respecte. I sí, així és; però es tracta d'una imposició que surt des de l'interior de l'infant; quelcom dintre seu que crida per aturar-se i contemplar. 

Vist això, com és d'important pensar els espais dels infants i la presentació dels materials. No és el mateix trobar els materials endreçats a un prestatge que preparats per a provocar quelcom magnífic.


Un cistell ple de peces de construcció incita a ser girat i abocades totes les peces. Una plataforma on construir, amb peces disposades d'una determinada manera i altres materials al voltant podria provocar històries. 

També hi ha qui pensa que podria ser com predisposar a l'infant a fer alguna cosa, perquè aquells materials col·locats d'aquella manera són un model adult. Lluny de predisposar, provoca. La provocació és l'inici de la transformació. És la guspira que encén una llumeta al cap i que ens incita a continuar, crear o transformar. Els materials han d'estar al servei d'aquestes tres accions. Un infant pot necessitar continuar una cosa iniciada per l'adult; o crear-ne una de nova que ha suggerit aquella provocació; o transformar-la per complert. Què vol dir cadascuna d'aquestes accions? No ens donen pistes sobre les necessitats i interessos d'aquell infant? Sobre el seu moment? Sobre la seva visió del joc?


Per provocar la contemplació de la bellesa cal pensar molt en com provocar amb els materials, és a dir, com els disposem i els presentem. 

Els infants són sensibles a la bellesa i dignes de materials i espais de qualitat. Partint d'aquí... només us provoco a jugar i a provocar.