dimecres, 29 de juliol del 2015

LA PEDAGOGIA DEL RISC

- Això és perillós!
- No facis això que cauràs!
- Aquest tobogan és massa alt per a tu, ves al petit!
- Quan caiguis no ploris perquè no voldré saber res!
Segurament us són ben familiars aquestes exclamacions. Són frases que, amb les nostres millors intencions,  aboquem a sobre dels infants sense adornar-nos del perill en el qual els posem. 

Font: Pinterest




El món és ple de perills i la vida plena d'obstacles. De vegades ens arrisquem i d'altres no. Sembla que els infants vulguin fer-nos la murga arriscant-se en tot moment, provocant-nos amb les seves escalades i salts, preocupant-nos amb la seva activitat que veiem com descontrolada i inconscient... Lluny de fer-nos la murga, s'estan provant a ells mateixos; i més lluny encara, saben que poden fer-ho, perquè alguna cosa dintre seu els diu que estan preparats, que són capaços... sempre i quan la veu, la mirada i el cos de l'adult que els acompanya els digui, confio en tu i sóc aquí pel que necessitis.

Font: Flyghts of Whimsy

Córrer riscos sense perill, crec que és la base. Allò perillós és la inconsciència, la desconeixença de les pròpies capacitats i limitacions. Quan els infants es proven a si mateixos a l'hora d'enfilar-se al sofà (en un primer moment) o de fer foc (quan són més grans), estan valorant i validant les seves pròpies possibilitats, els seus límits, la seva pròpia imatge. Arriscar-se els fa ser més conscients del perill, perquè el risc els dóna informació sobre el moment en el qual estan, què són capaços de fer i què encara no. 

El risc és un aliat, no un enemic.

Font: The Washington Post 
Font: Humble by Nature


Quin és, llavors, el problema?

Els adults tenim por, per això protegim als infants. I sense voler, els transmetem la nostra por. I de cop, no es veuen capaços. Però ells són capaços!

Us convido a veure un apartat del documental Baby Human, on parla del desenvolupament motor. Mostren alguns experiments científics que demostren que, des de ben petits, els infants són conscients del perill i no s'arrisquen si aquella acció la consideren perillosa. Cal tenir en compte, però, que els moments de transició, és a dir, quan comencen a gatejar i quan comencen a caminar, són moments delicats que requereixen una especial atenció al perill, ja que els petits estan adaptant les seves habilitats i capacitats a la nova situació i, per tant, no tenen tanta consciència del perill. 


Són conscients, capaços, hàbils... sempre hi poden haver accidents, per suposat! Però quantes més experiències de risc puguin tenir, més conscients seran de les pròpies habilitats i més es reduiran les possibilitats d'accident. 

Què podem fer per acompanyar el risc?

Els adults han de sentir-se tranquils, segurs... Acompanyar el risc vol dir acceptar el perill i estar disponible i alerta. Hi ha persones més patidores que unes altres. Algú que pateix molt, no està tranquil a l'hora d'acompanyar el risc i, per tant, és preferible que delegui la seva presència en una altra persona.

Acompanyar el risc vol dir conèixer les capacitats dels infants, de cadascun dels infants. Si observem a un nen/a que vol arriscar-se més enllà de les pròpies possibilitats, requerirà un altre tipus d'acompanyament. Risc, sense perill, cal recordar. Un espai segur per a arriscar-se.

Font: Out numbered 3 to 1

Gràcies a aquestes experiències arriscades els infants conqueriran el seu propi cos, coneixeran les seves pròpies capacitats i seran capaços de respectar-se, respectar i fer-se respectar. La conquesta de l'autoconeixement, la conquesta de l'autonomia i de la independència.

Font: Red State
Pàgines d'interès:

dilluns, 27 de juliol del 2015

PROVOCACIONS D'ESTIU: LA FÀBRICA DE GELATS

Avui us presento una provocació d'estiu. Una activitat per a totes les edats, ja que tothom pot gaudir i crear en tantes versions com doni de sí la imaginació. 

La fàbrica de gelats és un espai de creació amb material totalment variats per a fabricar tot tipus de gelats: de maduixa, de menta, amb topping, amb xarop... Gelat de lluna, gelat de gespa acabada de tallar, gelat de petons i abraçades... T'imagines el teu gelat?

Ingredients per a la creació de la fàbrica de gelats:
  • Pasta de sal amb colorant. 
  • Decoracions diverses: pedretes de colors, paraigüetes hawaians. 
  • Purpurina (no pot faltar i en grans quantitats!). 
  • Culleretes de gelat.
  • Pots i recipients diversos (jo vaig fer servir motllos per magdalenes, de silicona; plats, pots de metall...). 
  • Culleres per agafar els gelats. 
  • Pals per fer polos.
  • Tot el que trobis per casa que pugui servir.
Per fer la pasta de sal faig servir un got de sal, un got d'aigua i dos de farina. Es barregen bé i es va afegint farina, si fes falta. Faig servir colorant alimentari per a donar color a la pasta. En algunes ocasions també he afegit unes gotes d'aroma (vainilla, lavanda, maduixa, llimona...). 






    Per a presentar el material vaig escollir un plàstic tipus mirall, per donar un toc diferent a la superfície de creació.





    El joc comença manipulant la pasta de sal, agafant-la amb les culleres, omplint i buidant pots i... afegint molta molta purpurina!





    Un material poc estructurat amb una provocació determinada. Hi ha qui va fer gelats, però d'altres, simplement, van manipular els materials. Alguns van fer pastissos i uns altres es dedicaven a observar i a apropar-se tímidament. 

    Tot s'hi val, en el joc les normes les posa l'infant. I quan es tracta de crear, la única norma vàlida és respectar a tothom i al material. La creació és l'expressió més profunda d'un mateix, així que ningú pot indicar com fer-ho. 

    Us convido a provar aquesta experiència a casa, a l'escola... La textura de la pasta de sal és molt especial i combinat amb tots els altres materials, es converteix en hores i hores de diversió i creació!


    AVÍS! La casa pot quedar molt purpurinada!

    diumenge, 26 de juliol del 2015

    FET A MÀ

    Ja fa temps vaig comprar unes fustes per veure què sortia. Els resultats van ser molt senzills i llavors vaig començar a buscar materials que s'havien fet a mà i que oferia als infants. Materials que havien estat realitzats per diferents mans familiars o per mi mateixa. 

    És una reflexió que faig sempre als grups de mestres i famílies que em trobo en el camí. Sovint es queixen de l'alt cost dels materials de qualitat; i llavors els faig la reflexió que no hi ha més qualitat en un material que quan es fa amb les pròpies mans.

    Unes fruitetes de ganxet sempre ofereixen un tacte molt més agradable que les de plàstic:


    Materials de fusta, de ganxet, de roba... Ara que amb l'estiu podem gaudir de més estones per a la creació i la construcció.

    Una capsa de qualsevol cosa pot trobar un altre ús si es folra amb trossos de paper d'embalar i una mica de cola. Un toc de vernís perquè quedi més lluent i resistent:


    I dintre de la capsa, peces geomètriques. Poden ser peces geomètriques o peces per a crear móns imaginaris:




     

    Uns llistons de fusta poden inspirar-se en els llistons de Montessori, però sense color. Poden servir per a construir, per a calcular, per a descomposar nombres...:




    Uns cilindres de fusta també poden servir per a diverses coses, guardats en una capsa reciclada i decorada amb paper de diari:





    Nines de feltre o de roba:



    Una capsa metàl·lica de caramels, un cop buida i pintada, pot servir per a guardar la cançó del peix peixet... o altres coses:




    De vegades les joguines ens agraden, però són massa estereotipades i sobre-estimulants. Una torre de cubs que s'encaixen, feta de cartró però amb dibuixos de la tele, un cop folrada amb trossos de paper de diari pot oferir una fantàstica alternativa per a apilar, fer camins o fins i tot casetes:





    I unes fustes ben retallades ens poden oferir materials meravellosos per a fer matemàtiques o simplement jugar:



    Ingredients:Temps, paciència i descobrir potencialitats i habilitats pròpies. 

    Us desitjo unes bones creacions i construccions d'estiu!

    dissabte, 11 de juliol del 2015

    SECRETS DE MESTRA: EL COL·LECCIONISME PEDAGÒGIC

    Dies de tancament de formacions, cursos... molta, molta feina. I una de les tasques principals és l'organització de materials. Netejant, classificant i ordenant he volgut compartir amb vosaltres un secret de mestra. Més aviat és un secret d'aquells que se saben, però no deixa de ser un secret. Són les col·leccions de materials i materials que tenim les mestres i els mestres. 

    Mentre recol·locava els materials se'm va venir al cap una pregunta: com va començar aquesta bogeria? I llavors vaig recordar el dia que em vaig adonar que era mestra; aquell dia que vas pel carrer i trobes sentit pedagògic a totes les petites coses que hi veus: les pedres, les llambordes, les matrícules dels cotxes, un petit cartell, l'escorça de l'arbre, els núvols... tot pot ser útil per aprendre i per fer-se preguntes. 

    Llavors és quan comences a acumular coses. Un familiar et diu: "tinc taps d'ampolles que vaig a llençar". La paraula "llençar" ressona al teu cap i crides "Nooo! Jo els aprofito". I al dia següent et diuen "tinc unes teles que no faig servir per res"; i tu les agafes. I vas pel bosc i et dediques a recollir pinyes i fulles de diferents formes. I vas a la platja i marxes amb un carregament de petxines. I vas a una botiga i veus un material que podria estar molt bé per... I els familiars i amics comencen a guardar-te tot de coses reciclades i tu comences a acumular. I quan prens consciència t'adones que tens un problema; més aviat molts problemes en forma de moltes petites coses que criden ser guardades i organitzades a un lloc. 


    I quan decideixes ordenar-les te n'adones de la bellesa de la col·lecció que has acumulat amb els anys. I pots recordar qui et va donar no sé quin material. I quin nen va fer aquella activitat amb aquest material en concret. I com aquell material semblava no tenir cap mena de sentit però va ser el que més èxit va tenir. 

    I heus ací com neix el col·leccionisme pedagògic. 










    Després, allà on vagis, portes una maleta plena de materials amunt i avall. Materials a l'escola, materials a les formacions, materials aquí i allà... sempre poden ser d'utilitat. Però allà on funcionen millor és a les formacions per a mestres. Se'ls ofereix la possibilitat de viure en la seva pròpia pell allò sobre la vivència i l'experiència que tan teòricament els han ficat al cap.

    Mestres fent creacions amb materials reciclats
    Mestres reflexionant sobre els materials i les possibilitats de crear mini móns.
    Una mestra creant amb peces soltes
    Una mestra creant amb pasta de sal i elements que ens ofereix la natura
    Mestres reflexionant sobre els materials a l'escola
    Sigui com sigui, és meravellós. 

    I tu, com és la teva col·lecció pedagògica?