dijous, 18 de juny de 2015

MINI MÓNS: ELS COTXES

Revisant algunes fotos antigues he trobat un mini món que va sorgir de forma espontània amb un grup d'infants de 4 anys. Hi havia un gran interès pels cotxes i cada dia arribaven cotxes de joguina de tots els tipus, mides, colors... Fins que un dia va sorgir la idea de fer una ciutat perquè hi poguessin circular els cotxes. Es va començar dissenyant les carreteres:


Amb l'emoció van sorgir moltes històries i situacions: caldrà posar-hi ponts! I aparcaments! Cases i arbres! Amb molt poc de material i tota la imaginació i creativitat del món, es va construir una meravellosa ciutat:




Els arbres amb tubs de cartró del paper higiènic i paper de seda, l'aparcament amb unes capses velles, els túnels amb els tubs de cartró tallats per la meitat... 
Va ser tanta l'energia que hi van dedicar que la ciutat va durar molt de temps, tot i ser de paper i cartró. Cada dia hi jugaven i hi afegien nous elements, tractant la ciutat amb molta cura.




Una lliçó que ens demostra que amb poc s'aconsegueix molt!

dimecres, 17 de juny de 2015

QUI HI VIU AQUÍ...?: JUGAR I JUGAR

Qui hi viu aquí...?



Hi viuen les joguines de Jugar i Jugar!

Ja fa algun temps que vaig tenir el plaer de conèixer la Carmen i la Claudia de Jugar i Jugar. Considero que la seva filosofia i els materials que ofereixen són molt afins amb la filosofia de Veure, Pensar i Sentir i m'agradaria que les pugueu conèixer una miqueta més a través d'aquest foradet al blog.

A un magatzem en un entorn idíl·lic prop de Banyoles hi ha la caseta de les joguines de Jugar i Jugar. Bé, la caseta mentre esperen a ser entre les mans d'algun infant que les faci jugar! 

Qui hi ha darrera de Jugar i Jugar?

Jugar i Jugar som la Claudia i la Carmen, ens vam conèixer fa gairebé 11 anys, quan totes dues vam ser mares per primera vegada i ens inquietaven els mateixos dubtes respecte a la criança dels nostres fills.



Com va començar "Jugar i Jugar"?

Arrel d'aquelles inquietuds, vam descobrir que el joc és el motor de la vida de les persones. I que pren una gran importància durant els primers anys. Formant-nos vam descobrir que les joguines, encara que no són imprescindibles, són també una part important de l'aliment d'aquest joc. 
A partir d'aquell moment vam començar a fer una cerca de materials, vam començar a fer compres per botigues online europees; amics i familiars se sumaven a les nostres compres i van ser les persones del nostres entorn més proper que ens van animar a crear Jugar i Jugar

Què té de diferent "Jugar i Jugar" amb qualsevol altra botiga de joguines?

Darrera del nostre projecte hi ha un veritable interès per afavorir el joc dels infants, dins d'altres activitats que ens donen inspiració, com: fer xerrades, tallers o assessorar en el condicionament d'espais; hi ha l'activitat de vendre joguines, fem això perquè ara mateix no ens veiem fent una altra cosa, ens apassiona triar materials, ens encanta provar-los, ens meravella veure el que poden arribar a fer els infants quan els hi donem a provar… Potser és una mica paradoxal però, seleccionem joguines sent ben conscients que les joguines no són en absolut necessàries per jugar. 

Quines són les recomanacions que faríeu a algú que vol comprar una joguina per a un infant?

Que observin el joc que està desenvolupant el seu fill o filla en aquell moment concret, el joc neix a dins dels infants i quan tenen un impuls vital, ells mateixos troben el recurs per satisfer aquesta necessitat. Per tant, el primer és observar a què juguen i després oferir el material, així segur que l'encertes, llavors estan els criteris de cadascú, en el nostre cas preferim els materials orgànics: fusta, roba, fibres naturals… i per últim està la part de la quantitat, amb les joguines, com amb tantes altres coses, MENYS ÉS MÉS. 

Quina és la joguina estrella de la botiga?

En tenim unes quantes, però potser l'Arc de Sant Martí és el més representatiu. També agraden molt tots els materials de construcció...


Per a vosaltres què vol dir jugar?

Jugar vol dir viure, ser un mateix gaudint de l'experiència de créixer. 

Com veieu Jugar i Jugar en 10 anys?

No tenim gaires expectatives, fins ara hem anat creixent responent a les nostres pròpies necessitats, intentem no deixar de jugar i això vol dir gaudir del moment sense planificar massa, pensem que si cerquem un resultat concret poden aparèixer sentiments com frustració o neguit, preferim anar trobant-nos amb situacions i reptes que ens engresquin intentant resoldre'ls amb la millor companyia possible. 


Gràcies a les dues i gràcies per la gran feina que realitzeu!

dimecres, 3 de juny de 2015

ENCARA QUE NO HO VEGIS... EXISTEIX!

Ara que s'acosta el final de curs a totes les escoles hi ha l'angoixa dels informes, els àlbums, les avaluacions... A casa, cada curs, arriben pilons i pilons d'evidències d'aprenentatge de les formes més diverses: CD's de fotos, DVD's amb vídeos, àlbums amb produccions (i malauradament molta fitxa...), carpetes amb creacions plàstiques... A més a més és el moment en el qual les mestres busquen i arrepleguen totes les coses que els infants han portat a l'aula al llarg del curs: gots, gorres, roba de recanvi, mitjons de psico i etc, etc, etc. Un estrès. 

Dediquem hores i hores a la realització de la tapa de l'àlbum i de la carpeta de plàstica. Per què? Quin és el resultat final? 25 (en el millor dels casos) àlbums completament iguals! Tret de subtils diferències tots marxen amb la mateixa creació a la tapa. I l'interior no acostuma a ser gaire diferent: desenes de fitxes de material editorial que els infants han omplert TOTS IGUALS i que s'han endreçat EN EL MATEIX ordre. Fotocòpies IGUALS, dibuixos IGUALS, les MATEIXES manualitats... 



I al final... on queda la individualitat? 

Tonucci

Per sort, actualment, amb l'aparició de les càmeres digitals, cada vegada més s'acostuma a fer reculls d'experiències, projectes... i es creen llibrets personalitzats amb els processos del grup. 

I dic jo: se'ns oblida alguna cosa... Què passa amb tot allò que succeeix i passa? Què passa amb les coses que no es poden veure? Què passa amb tot allò efímer?

Encara que no ho vegis... existeix! I segurament són les coses més especials, més importants i més significatives que passen a la vida de l'infant. Potser és la primera vegada que va posar-se les sabates sol/a; o la vegada que va ajudar a algú a fer una construcció; o aquell dia que va descobrir un conte que li agrada molt... Són coses que passen i que corren el risc de desaparèixer si no els hi deixem l'espai que es mereixen. 

I continuem obsessionats per la producció; necessitem resultats, evidències... 


I deixem passar el que realment importa... allò que forma part de la vida, sense adonar-nos que la producció per la producció no produeix res sinó que "des-produeix". 

I en lloc de gaudir amb el tancament del curs, amb la final d'una etapa; tenim tanta feina que la deixem passar i no la celebrem com cal. 

Recorda... encara que no ho vegis... EXISTEIX!

Tonucci