dimecres, 22 d’abril del 2015

PERQUÈ SEMPRE SIGUI EL DIA DE LA TERRA

Com ja sabreu, avui és el dia de la Terra (si no ho sabíeu, Google us ho haurà recordat…). Si hi ha una cosa que no m’agrada dels “dies de...” és que sembla que només ens recordem del subjecte en el seu dia especial. I seguint la línia de que tots els dies són especials i tots els subjectes requereixen d’una mirada i d’una atenció especial, m’agradaria fer la meva aportació perquè tots els dies siguin els dies de la Terra.
Faig especial menció, doncs, a una entrada que vaig escriure fa un temps: “La pedagogia del fang” com a una primera connexió amb la terra i la natura.

I faig un recorregut per la "cultura natural" de la infància. Els infants, aquells grans mestres que ens conviden a mirar, observar, contemplar... a aturar el temps. Aquells que es meravellen de les petites coses de la natura. I avui faig un homenatge a aquelles coses "de la terra" que formen part del ser nen/a:

Buscar "bitxos"
De tota mena, cargols, formigues, marietes, cucs..., fins i tot aquells que no tens ni idea de com ha estat possible que el veiessin. Ser petit té els seus avantatges, i és que estar tan a prop de terra et fa descobrir móns en miniatura. 



Adoptar tota classe d'animals 
Qui no ha portat a casa un ocell caigut del niu? O un cadell de gat que "estava perdut sense la seva mare"? I els cucs de seda? Els infants tenen un biòleg a dintre; una sensibilitat cap als éssers vius.

Fer pastetes
Encara recordo fer una muntanya de sorra a l'hora del pati, ficar-hi el dit per a fer un forat, anar a la font, omplir-me la boca amb aigua, anar corrents al sorral abans que la mestra se n'adonés i buidar l'aigua al forat per a fer boletes. Tota una aventura (sobretot si t'enxampaven!). Deixem als nens/es fer pastetes! Després les mans queden "finetes, finetes". 


Jugar amb les onades
A alguns els hi fan por, però d'altres ni s'ho pensen en saltar-les, tirar-lis sorra, fer-lis cops de peu... Ara que hi penso, no solament és un joc d'infants... els adults també les gaudim!

Imaginar els núvols
Quant de temps fa que no us estireu a contemplar els núvols i a imaginar-hi formes? De les formes es passen als protagonistes d'una història, d'una aventura... molt millor que la classe de llengua... no penseu?




Fer sorra fina
A sota de la sorra hi ha un secret... la sorra fina... Aquella que fas fins que et fan mal les mans. Aquella que et pots passar tocant una llarga estona perquè el seu tacte suau et relaxa i t'atrapa.

Arrencar flors per la mare, el pare, el/la mestre/a...
Les flors són els regals "top ten" que fan els infants als adults. Què millor que regalar un tros de natura? També hi ha el dilema de si "matar o no matar flors", però em quedo amb el detall!



Cantar-li "cargol treu banya" a un cargol
Els cargols ja deuen haver desenvolupat un gen que fa que quan senten la cançó surtin, perquè és automàtic! També està el cantar-li "marieta vola vola" a les marietes; el "peix peixet" als peixos; el "sol, solet" al sol... bé, durant la infància qualsevol dilema el trobes resolt en una cançó. El període dels rituals i les respostes màgiques (us heu fixat que al llarg de la nostra vida fem un recorregut per la història de la humanitat? és per pensar-hi...).


I és que hi ha coses que tothom hauria de fer en algun moment, com pot ser:
  • Plantar un arbre
  • Tenir cura d'un hort
  • Escoltar la natura
  • Pujar als arbres
  • Enfangar-se 
  • Pujar a cavall
  • Fer una acampada
Vols afegir alguna cosa a la llista?


Sobretot, recordeu aquell proverbi indi que diu: "La Terra no és una herència dels nostres pares sinó un préstec dels nostres fills". Feliços dies a la Terra!


dimecres, 8 d’abril del 2015

UN TOMB PER PISTOIA: PART I. PRESENTACIÓ I TRETS D'IDENTITAT

La història italiana ha deixat en el seu camí polítiques educatives que respecten la infància i que ara per ara són un model a seguir a tot el món.

Si bé és coneguda la famosa Reggio Emilia amb una xarxa internacional; també cal reconèixer projectes més petits però no de menys qualitat. 

Imatge d'Assumpta Baldrich
Centrem la nostra atenció doncs, en mirades comunitàries i de participació, dos elements que configuren la personalitat d'aquestes regions d’Itàlia i que formen part de la seva cultura. 

Pistoia és un municipi de la Toscana que també cal remarcar. Seguint la línia de participació ciutadana, Pistoia aposta per una política que dóna importància al paper de les famílies pel bon funcionament dels serveis per a la infància de la ciutat. 

Pistoia 2012

Per començar a parlar de l’educació a Pistoia cal referenciar la “carta dei servizi educativi di Pistoia”, un document que recull el projecte educatiu de la ciutat i que ha estat elaborat conjuntament per mestres, professors, experts i famílies. La finalitat principal de la carta de serveis educatius és generar el diàleg, vol ser una eina de comunicació i d’informació i recull els següents principis:

  • Igualtat, diversitat, compartir, transparència: el projecte pedagògic es basa en la igualtat, en el respecte a la diferència, en la igualtat d’oportunitats, en la participació de les famílies i en la transparència de gestions i accions.

  • Coherència en l’organització de contextos de creixement: el projecte es caracteritza per la centralitat en l’infant per això és important que existeixi una coherència en la gestió dels espais dels infants, des de les escoles bressol fins a les escoles de primària, passant per les “Area dei Bambini” i els laboratoris. Així, la ciutat té cura de la ciutat i esdevé un espai “capaç d’oferir activitats de formació, llocs i temps on es pugui continuar, intensificar, innovar la seva feina pedagògica”.

Fotografia de la Teresa

  • La professionalitat, l’actualització, l’autonomia i la col·legialitat de la tasca pedagògica: dóna molt de valor i importància a les competències professionals dels educadors per tal de garantir un servei de qualitat.

  • Una pedagogia pels infants: aquesta pedagogia té les característiques de no néixer d’una teoria ja definida; té en compte una contínua autoavaluació del personal; s’enriqueix amb el treball d’investigació científica dels serveis educatius pels infants i es presenta com un procés continu i compartit. Aquesta pedagogia dels infants es fonamenta en:
    • Tota la ciutat, com a espai de vida de cultura, és al servei dels infants i és un recurs per a la seva educació. Tots els ciutadans en són responsables.
    • Els serveis educatius pels infants estan concebuts com a espais d’acollida on cada infant pot trobar oportunitats i recursos pel creixement.
    • L’educació fa créixer la iniciativa de l’infant per a donar sentit al món.
    • L’educació fa créixer el gust estètic dels infants.
    • L’educació és tant de petits com de grans.
    • L’educació infantil té la seva pròpia personalitat. 

 

Si ens era sorprenent que a Reggio Emilia l’Ajuntament invertís un 14% del pressupost en educació, més sorprenent és que a Pistoia hi inverteix entre un 25 i un 30%, conscients de la importància de l’educació a la primera infància. 

Foto de l'Assumpta Baldrich
Fotografia de l'Ángeles Abelleira
Fotografia de la Teresa
 Per a més informació:


  • Bernal, M.C. (coord.) (2010). Las escuelas infantiles de Pistoia. Cuadernos de Pedagogía, 397, 56-60. Consulta
  • Botey, D. i Camponar, J.M. (2005). Un tomb per les escoles de Pistoia. Cantabou, 19, 15-16. Consulta