PENSANT EN ELS ALTRES

CARTA D'UN NEN AL SEU MESTRE

Hola i gràcies per llegir la meva carta.

Jo sóc aquest nen que normalment no para quiet a la taula, a qui li està vostè dient que calli. El que de vegades, quan vostè explica, ho entén abans que acabi, però si ha de repetir-ho s'avorreix. De vegades puc ser molt mal educat o explosiu per cridar l'atenció. M'agrada parlar de temes que "vostè creu" que no són de la meva edat. Vostè està dient sempre als meus pares que no puc aprendre, però si alguna cosa m'interessa l'aprenc fàcilment, però, quan tinc prou coneixements, ho deixo per avorriment. No responc a l'autoritat, si a l'enteniment i a les explicacions. Aprenc per imitació, el seu exemple m'és molt important. Segons vostè sempre estic trencant normes i creant unes noves. Sóc aquest geni "en potència" que si es centrés en alguna cosa seria el millor ....
 
Els meus pares em van portar al metge i diuen que tinc TDAH, una cosa anomenada Trastorn de Deficiència d'Atenció amb Hiperactivitat i això vol dir que no paro quiet, no puc atendre durant molt de temps, em distrec fàcilment i, a més, sóc hiperactiu.
 
El metge volia que prengués Ritalin (la meva mare va dir que d'això res, que les amfetamines només creen drogoaddictes), llavors la meva mare va investigar i faig coses que enfoquen la meva energia (esport, arts marcials, tai-txi, ioga) i evita donar-me aliments amb sucre o glucosa, així em sento més relaxat.
 
No m'agrada que em tractin com un nen, potser de certes coses sàpiga menys, però això no significa que no sàpiga, estic fent el meu procés.
 
Doni'm més temps per assimilar les coses, ja que aprenc de forma diferent.
 
Si no aprenc d'una forma tradicional ....per què m'ensenya sempre de la mateixa manera? Per què no d'una forma més pràctica?
 
Estic preguntant sempre "per què?". Això no vol dir que l'estigui posant a prova, només que tinc curiositat.
Si no sap la resposta, digui-m'ho. No em doni una evasiva. Ajudi'm a trobar la resposta. 

M'agradaria que m'inclogués en les decisions que m'afecten, no sóc simplement un alumne més.
 
M'agradaria que vostè reconegués que sóc diferent, no que em classifiqués com a diferent. No sóc ni més ni menys que vostè.
 
Si vostè m'expliqués per què serveix el que estudiem i que per aconseguir certes coses necessito disciplina, reaccionaria d'una forma diferent.
 
Quan no em puc concentrar faci alguna activitat per distendre'm: un joc, música, ball ..... Però no em cridi.
 
És que moltes vegades es desespera a classe ja que cap de nosaltres li fem cas. S'ha preocupat vostè de saber el que ens interessa?
 

Un Salutació amb Amor




José Manuel

"APRENDEMOS TODOS"

ABECEDARI CORPORAL

"L'AUTONOMIA PORTA BATA?"

Al blog Menuts i Ganàpies he llegit aquest article força interessant:

 

El terme AUTONOMIA, és força modern, i s’estudia , generalment , en Psicologia Evolutiva. La seva definició ens diu que, una persona autònoma és aquella capaç de prendre decisions sense intervencions alienes.Però bé, què passa quan parlem de l’autonomia dels infants? Hi ha moltes teories i moviments educatius que ens parlen d’educar per a serautònoms, d’ensenyar a l’infant a ser independent. 
Tornem a  l’etimologia de la paraula: 

                         AUTO= un mateix + NOMIA= norma.

És a dir , fer les pròpies normes. El que pot sonar a anarquia, no és més que el procés de creixement personal, dit d'una altra forma, quan parlem de normes, no ens referim a normes generals (doncs aquestes... no les podem triar),parlem de la recerca dels recursos, dels PROPIS recursos, per tal de superar els obstacles que se’ns van presentant al llarg de la vida. 

Així doncs, l’autonomia s’ensenya? No, però sí que s’aprèn, i per aprendre cal practicar, i per practicar, cal detectar un problema, per tal de buscar els recursos per superar-ho, per equivocar-se i buscar-ne d’altres. 
Per a que un infant s’iniciï en el procés d’autonomia, necessita d’un adult que l’acompanyi, i que li verbalitzi situacions noves.
Per exemple, quan se’ns parla de l’ús de la bata a les escoles, quan s’avalua si un infant és autònom o no, pel fet de saber posar-se la bata, i qui diu la bata diu la sabata, la jaqueta... o si a casa, els ensenyem l’hàbit de rentar-se les mans abans de dinar, hem de ser conscients, que no els estem ensenyant a ser autònoms, estem ensenyant un hàbit. 

Acompanyar-los en el procés d’autonomia, seria deixar que l’infant detectés que està brut i es vol rentar les mans perquè les  vol tenir netes. Que l’infant detectés que la seva sabata està descordada i el fa ensopegar i per això vol aprendre a cordar-se-la.Que al menjador o a l’hora de pintar s’embruta i per això necessita posar-se una bata o davantal per a cobrir-se. Cal tenir molt present i aclarida la terminologia, sobretot quan la utilitzem els professionals de l’educació, doncs si confonem els significats, pot passar el que ens està succeint a la nostra societat: que accelerem processos saltant-nos passos. Així doncs, per a parlar d’autonomia, cal parlar de respecte, d’observació. Per a ser un ésser autònom, cal embrutar-se,equivocar-se, caure, aixecar-se... el que no tinc tan clar és que calgui saber  posar-se la bata.

GRUP DE REFLEXIÓ EDUCATIVA

Es busquen persones sensibilitzades amb  l'educació viva que vulguin, en un principi, reunir-se un cop al mes per compartir experiències, punts de vista, etc. per la zona del Moianès.

Aquest grup té la intenció de convertir-se en un espai de trobada on poder compartir experiències, reflexionar sobre les accions educatives, conèixer altres maneres de fer... 

En un principi ens reunirem el tercer dilluns de cada mes a les 17.30h, a Moià (amb possibilitat de canviar de lloc). Tot prenent un te parlarem de la situació educativa actual, de propostes alternatives, de mirades diferents i dels nostres sentiments. Llegirem articles; veurem i analitzarem imatges i vídeos; exposarem els nostres conflictes interns entorn a l’acció dintre de l’escola.

Si algú desitja participar però no pot fer-ho presencialment, estarem en contacte a través del correu electrònic.

Totes les propostes, maneres de fer, idees, experiències i sentiments són benvinguts i entre tots i totes intentarem “refer” la idea d’escola tot pensant en les necessitats dels infants i de la societat actual.

Els interessats/des poden posar-se en contacte amb mi a través del correu electrònic veurepensarisentir@gmail.com.

Gràcies per la difusió d'aquesta informació

TALLER "LA MIRADA DE L'ADULT EN L'EDUCACIÓ RESPECTUOSA"

Investigar els judicis, ampliar la mirada, desmuntar, simplificar, jugar... a través de l'expressió plàstica, exercicis corporals i la reflexió grupal.

A càrrec de la Laia Casals, arteterapèuta llicenciada en Belles Arts i educadora a Moixaina.

DISSABTE 8 D'OCTUBRE de 10 a 14.30 h.
Preu: 35€

Lloc: Espai La Banyera (C/ Elkano 78. Metro Poble Sec).