FRASE DEL DIA

Una nena de quatre anys parlant amb la mestra:

NENA: Jo prenc cafè!
MESTRA: (seguint-li el fil) Sí? I no et poses nerviosa?
NENA: Nooo! El prenc descafeïnat!

PAISATGES I FONS

 

PREGUNTES COMPROMESES... D'ON VÉNEN ELS NENS?

-Els nens dius? Bé... no se sap amb certesa d'on vénen. Bé els metges sí que ho saben, però la veritat és que és molt complicat de saber. Vull dir que... Vas veure l'altre dia com la gateta de la teva amiga Laia tenia la panxeta molt gruixuda i després va tenir els gatets i ja se li van desinflar? Doncs la mare també quan té la panxa molt gran vol dir que està apunt de tenir un nadó.
-Però llavors vol dir que el iaio tindrà un nadó?
-Ha ha ha ha! No diguis bretolades, com vols que l'avi tingui un nadó? -va dir la mare que cada cop estava més nerviosa-, només les dones poden quedar-se embarassades que és quan volen tenir un nen. Jo també tenia la panxa gran abans que naixessis.
-I quan volen tenir un nen, què fan?
-Quan volen, dius? Bé... per aquestes coses s'han de posar d'acord el pare i la mare, no és només la mare qui decideix. Quan estan casats i viuen junts i volen tenir una criatura per estimar-la i compartir-la tenen el fill.
-Però quan volen què és el que es fa?
-Aviam... -diu amb veu de desesperada- no és fàcil d'explicar, tot el tràmit és molt complicat. El pare té una llavor...
-Una llavor? Jo també tinc una llavor?
-En realitat teniu moltes, i quan la mare també vol tenir el nen... Saps les llavors de les plantes que si les fiques a terra i les regues amb aigua creixen? Doncs el pare i la mare fan el mateix: el pare fica la llavor dins la mare i la mare fa créixer el nadó dins la seva panxa.
-I després com surt el nen?
-Quan la mare està preparada el deixa anar cap a fora.
-Pel melic?
-No ben bé...
-I el pare on té la llavor per donar-la-hi?
-Deixa'm que estic enfeinada! Quan vingui ton pare li ho demanes!

ALGUNS LLIBRES QUE PODEN AJUDAR (sobretot per a pre-adolescents)

• Bebé, qué aventura!, Un. Joventut.
• Dia que naciste, El. Serres.
• D’on venim. Beascoa.
• Hola menut. Serres.
• Llavor d’amor. Corimbo.
• Mamà va pondre un ou!, La. Destino.
• Onga bonga. Joventut.
• Per sempre. Beascoa.
• Allan, Nicholas. On vas, Guillemí?. Beascoa, 2004.
• Cole, Babette. La mamà va pondre un ou! o com es fan els nens. Destino1993.
• Denou, Violeta. D'on vénen, els nens?. Timun Mas, 2001.
• Gray, Kes. Germanet a la vista! (història d'un embaràs). Serres, 2003.
• Harris, Robie H. El dia que vas néixer. Serres, 1999.
• Hublet, J. La mare espera un bebé. Fleurus, 2001.
• Janosch. I els nens, qui els fa, mare?. Herder, 1993.
• Lodge, Yvette. D'on vinc? El teu primer llibre sobre sexe. Beascoa, 2002.
• Mayle, Peter. D'on venim? els fets de la vida sense falsedats i amb il·lustracions. Grijalbo, 2004.
• Rübel, Doris. D'on vénen els bebés? Elfos, 2002.
• Teulade, Pascal. Llavor d'amor. Corimbo, 2002. R
• Andrea, G La mare té una casa dins la panxa. Beascoa, 2001.

I PER AJUDAR ALS PARES I A LES MARES:

• Berdún, Lorena. ¿Cómo le explico eso? : guía breve para educar en sexualidad a los hijos. Aguilar, 2003. Ser pares

UNA PÀGINA WEB INTERESSANT

WEB DE L'EDUCACIÓ AFECTIVA I SEXUAL

TOGETHER

Fantàstica cançó de Bob Sinclar!

UN LLIBRE...

UN LLIBRE, aquest és el títol d'un conte de l'Editorial Cruïlla. Una fantàstica història "interactiva" on el llibre et va dient què és el que has de fer. Pàgina rere pàgina et trobes una nova sorpresa que divertirà, de ben segur, a petits i a grans.

CRÒNICA DEL FESTIVAL DE LA INFÀNCIA

 Després d'haver escoltat una molt bona crítica sobre el Festival de la Infància, el passat 31 de desembre vaig anar amb la família. Com que plovia i era el darrer dia de l'any, no hi havia gaire gent. Després de pagar 10 €, vam accedir al recinte. Dintre de les activitats, hi havia propostes interessants i, d'altres, que s'allunyaven una mica de la idea del Festival. 

Les propostes anaven destinades, sobretot, a infants d'entre 4 i 8 anys (com a màxim). Pels més petits hi havia poca cosa (un parell d'stands amb joguines). Un dels espais pels menuts (destinat a infants de 0 a 3 anys), estava situat dintre de tot un conjunt d'activitats per a més grans. Els nens i les nenes que volien accedir-hi, ho havien de fer sols, de la mà d'una persona desconeguda, deixant a les famílies a molts metres. 

Una altra activitat, que cridava molt l'atenció de les nenes, era una passarel·la de moda amb Custo Barcelona (allà els donaven roba, les maquillaven i les convertien en models per una estona). Anava destinada a nenes fins als 10 anys. La meva cosina va voler participar (té 10 anys). Quan la van veure, van dir que no buscaven aquell perfil, que havien de ser nenes que semblessin més petites, i no li van donar l'oportunitat de participar.Crec que és una actitud que no va, en res, amb el Festival on, se suposa, que els protagonistes són els infants, amb tot d'activitats lliures perquè s'ho passin bé.

A l'hora de menjar, els preus eren elevadíssims, per la qual cosa vam decidir marxar fora. Un altre tema és que, si surts, no et tornen deixar a entrar. 

Per què una activitat que hauria de ser per gaudir posa tantes traves?